El Govern ja s'ha posat a la feina amb la derogació de la reforma laboral —probablement parcial i no total—. La setmana passada es reactivava la taula de negociació sobre aquesta qüestió, que té previst tornar-se a reunir dimarts que ve, 30 de març. A més de les exigències dels sindicats, que passen per mesures com la limitació de la subcontractació o la prevalença del conveni sectorial respecte a l'empresarial, entre moltes altres, la ministra de Treball i Economia Social i futura vicepresidenta tercera del Govern, Yolanda Díaz, ha detallat aquest dilluns una altra mesura clau que es podria incloure en la nova reforma legislativa.
Pujada salarial d'acord amb el creixement del PIB espanyol
Díaz ha comparegut aquest dilluns 22 de març en la comissió del Congrés corresponent al seu departament. Ha estat allí on ha explicat el pla de l'executiu per a una pujada de salaris generalitzada a Espanya: vol que les percepcions econòmiques dels treballadors vagin lligades al PIB.
«Modernitzar la política de treball significa també fer partícips a les persones treballadores de la prosperitat del país», ha declarat la ministra en seu parlamentària. D'aquesta manera, es vol establir una clàusula mitjançant la qual les retribucions creixin proporcionalment al creixement que registri el PIB espanyol any rere any.
La ministra de Treball i Economia Social ho té clar: és partidària d'aplicar aquesta política de rendes i creu que fer-ho proporciona un impuls al global de l'economia. Per a defensar la seva postura, ha posat com a exemple la pujada del salari mínim interprofessional a 950 euros que va impulsar al cap de poques setmanes d'accedir al càrrec. Yolanda Díaz té entre cella i cella que durant aquesta legislatura, el salari mínim sigui del 60% del salari mitjà al nostre país, i s'ha mostrat convençuda que aconseguirà aquest objectiu. Cal llegir les paraules de Díaz com un vaitot a la vicepresidenta tercera i ministra d'Economia, Nadia Calviño, que ja va frenar fa uns mesos una nova pujada del salari mínim.
En tot cas, la intenció del Govern és clara: que els salaris a Espanya pugin al ritme que el faci el PIB, de tal forma que la prosperitat global que abasta Espanya també es percebi en les butxaques dels treballadors. La taula de negociació de la reforma laboral a penes acaba d'arrencar i no s'esperen resultats immediats de les converses que allí esdevinguin, però Yolanda Díaz ha estat clara i meridiana pel que a objectius de dates es refereix: vol que la derogació parcial de la reforma laboral es posi en marxa ja aquest 2021.
Un «nou Estatut del Treballador del segle XXI»
Al marge del nou sistema proposat per a propiciar una pujada dels salaris, la ministra de Treball i Economia Social s'ha referit a un «nou Estatut del Treballador del segle XXI» com a objectiu per a aquesta legislatura.
Amb ell, Yolanda Díaz assegura que vol aconseguir «avançar en drets, recuperar la Constitució i el dret al treball en el seu sentit originari, la qual cosa implica generalitzar la lògica del treball decent, ocupació estable, digne i amb drets», una cosa que la ministra ha qualificat de «modernitat» i que ha elevat a «un gran repte col·lectiu, la gran obra legislativa que s'ha de dur a terme intentant donar una resposta a totes les manifestacions en les quals el treball pren cos en l'actualitat».
Noves fórmules de contractació «clares i simples», un altre dels grans objectius
En el marc del nou estatut del treballador, la ministra Yolanda Díaz ha reafirmat la seva aposta per buscar fórmules de contractació «clares, simples i que estableixin el seu caràcter indefinit com a norma, pel bé dels treballadors i de les empreses», i ha defensat que això necessita una negociació col·lectiva «equilibrada». «Les empreses modernes requereixen relacions laborals modernes», ha afegit.
Així doncs, la ministra de Treball i Economia Social s'ha plantejat com a principal repte pel temps que queda de legislatura —si s'esgota, dos anys i mig— «donar resposta al problema de la desocupació i la precarietat continua sent la principal assignatura pendent del país». «La desocupació i la precarietat són diferents dimensions d'un mateix problema, importa tant la quantitat com la qualitat; i per tant, la resposta ha de ser integrada: promoure l'ocupació estable, de qualitat i amb drets», ha explicat Yolanda Díaz, que ha assegurat que «la democràcia no serà completa si no s'aconsegueix que el mercat de treball sigui un espai de ciutadania, i això és impossible amb les xifres d'atur i precarietat que assolen al país».
En definitiva, la titular del ministeri de Treball i Economia Social ha exposat en la seva compareixença les línies generals d'un 2021 que considera clau en el seu ministeri per a avançar cap a la derogació parcial de la reforma laboral i la creació i implantació del «nou Estatut del Treballador del segle XXI», que té en la pujada dels salaris lligats al PIB el seu primer gran repte en els pròxims mesos.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]