Més de 1.600 famílies de Reus han de recórrer als Serveis Socials i a les entitats del tercer sector per poder menjar. L'impacte social del coronavirus a la ciutat ja s'ha fet palès en aquelles estructures d'ajut social que han col·lapsat per l'increment sobtat de demanda.
Segons les dades que ha exposat aquest dijous Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social, la xarxa Covid-19 ha atès 657 famílies. Ho ha fet a través de cistelles d'aliments i productes de primera necessitat. Aquestes famílies se sumen a les més de 700 que ja atén la xarxa de distribució d'aliments.
La darrera actualització de l'equip de govern situa en 1.614 les famílies que s'han atès a través de la xarxa de distribució d'aliments. Aquesta actualització quantifica en 934 les famílies que ja s'atenien abans de la crisi actual, un col·lectiu al qual s'han sumat 680 famílies més —aquestes darreres suposen 2.050 persones— fent un total de 1.614 nuclis familiars.
Per fer-hi front s'han repartit, només en l'últim mes, unes 2.000 'cistelles Covid' amb menjar i productes de primera necessitat amb un pressupost mitjà de 12.000 euros setmanals del consistori. Aquest reforç en l'atenció social suposa la part principal de la branca social del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus presentat la setmana passada.
La regidora considera, de fet, que «moltes de les mesures que es van presentar també són mesures d'impacte social de primer ordre». En concret per a l'actuació social s'han previst 736.000 euros, una part dels quals s'agafarà de la part del superàvit de l'any passat. Si l'Estat acaba autoritzant els Ajuntaments a disposar de la resta del romanent, es podria ampliar la partida.
Es tracta d'un pla «que anirem dibuixant en períodes curts», detalla Vilella. Una part del pressupost prové directament de Serveis Socials. Són els més de 200.000 euros previstos per a partides que no s'han executat com, per exemple, les beques menjador.
Creix un 70% el volum de famílies necessitades
L'increment que s'ha viscut en aquest àmbit suposa un augment del 70% respecte al volum de persones que s'atenia abans de la crisi de la Covid-19. Aquesta xarxa va col·lapsar el passat 20 d'abril, i una de les mesures d'urgència va ser que l'Ajuntament de Reus intervingués de manera directa comprant lots de menjar.
Aleshores ja havia crescut un 50% el nombre de famílies ateses. Les dades actuals mostren que la tendència s'ha mantingut a l'alça fins ara, que ha superat les 1.300 famílies ateses. «Al menjador social ha augmentat moltíssim la dispensació de menús», explica Vilella. Se'n distribueixen 204 cada dia, i 152 d'aquests es recullen presencialment a la seu del menjador social.
D'aquestes recollides en persona, 42 menús corresponen a 14 famílies, mentre que els 110 restants els recullen persones individuals. A més, se'n distribueixen 52 a domicili per a persones amb dificultats de mobilitat o dependents. Aquesta cinquantena no els ha pogut assumir l'estructura del menjador social, que ha vist com la demanda creixia per sobre de les seves capacitats.
És per això, segons detalla Vilella, que la meitat els porta el menjador, però de l'altra meitat se n'encarrega el Taller Baix Camp. Entre totes dues entitats cobreixen els 52 menús que es reparteixen a 40 cases diferents. A aquestes dades, a més, encara cal sumar-hi els 20 menús socials que distribueix Creu Roja.
«On hem hagut de dedicar més esforços ha estat en el pla de xoc alimentari», admet la regidora de Benestar Social. En paral·lel, «hem allotjat 71 persones en fonda per garantir el confiament de les persones sense llar o amb infrahabitatge». Davant d'aquesta situació, Montserrat Vilella segueix «apel·lant a la col·laboració ciutadana per omplir la cistella Covid».
En aquest sentit, des del govern municipal ja es va fer una crida a qui tingués capacitat per fer donacions, fossin persones a títol individual, empreses o entitats. «Apel·lem de nou aquest compromís de solidaritat de la ciutadania perquè ens ajudi», insisteix Vilella. Assegura, de fet, que ja s'han rebut donacions de restaurants i escoles, que quan van veure que havien de tancar, van fer-los arribar aliments, a més d'algunes fetes per empreses i particulars.
La targeta moneder arribarà a 115 famílies la setmana vinent
La mesura més nova que s'impulsa a través del Pla de Reactivació Econòmica i Social de Reus és la targeta moneder municipal. Es començaran a distribuir la setmana vinent a les 115 famílies que s'ha considerat que complien els criteris per poder-ne tenir.
De les 657 famílies ateses arran de l'impacte econòmic de la crisi sanitària, s'han descartat aquelles que reben una targeta moneder de la Generalitat en substitució de la beca menjador. Tampoc opten a la targeta moneder municipal les famílies que en tinguin una de Creu Roja o que hagin rebut el val de compra que distribuïa la Mesquita de Reus.
«És incompatible amb tenir ingressos encara que sigui d'una renda garantida», explica Montserrat Vilella; «és per aquelles famílies que s'han quedat sense res». En total es valorarà el cas de 325 famílies, de fet, set de cada deu ja han passat pel filtre dels Serveis Socials municipals. La regidora aclareix que «115 són les que s'han trobat dins dels criteris tècnics que s'havien establert i la setmana vinent ja la podran tenir».
Més ajuts contra la pobresa energètica
Un altre capítol on es vol prestar atenció és en el de la pobresa energètica. El Pla de Reactivació preveu un increment de 125.000 a la partida d'ajuts del 2020. L'Estat va establir moratòries per als desnonaments, recorda Vilella, «però el deute de les famílies segueix creixent», alerta.
A més d'incrementar la partida pressupostària, també s'ha apujat el llindar econòmic que fa de filtre per accedir als ajuts precisament per permetre que arribi a més famílies en situació de vulnerabilitat. L'objectiu és, en definitiva, que no col·lapsin més economies familiars de la ciutat.