Part històrica del Camp de Tarragona i vinculat al nucli socioeconòmic de la ciutat de Valls, l’Alt Camp prengué rellevància històrica a l’Edat Mitjana, convertint-se en l’extensió septentrional del domini de l’arquebisbe de Tarragona, i en seu dels ordes religiosos del Cister i l’Hospital.
Un tast geogràfic i històric de la comarca de l’Alt Camp
La rivalitat entre Tarragona i Reus per la capitalitat del Camp de Tarragonava portar la Generalitat de Catalunya a dividir el territori en tres comarques. D’aquesta manera, a partir del 1936, Valls es convertí en cap de la nova comarca de l’Alt Camp; un territori que no respon a límits geogràfics i històrics, sinó a l’àrea d’influència socioeconòmica de la seva capital.
Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca.
1. Situació
L’Alt Camp forma part del Camp de Tarragona geogràfic i històric, i com tot ell, esdevé en bona part un territori planer que s’accidenta i s’eleva només amb els límits geogràfics que la separen de la vegueria del Penedès, a l’est, la Conca de Barberà, al nord, i les mateixes muntanyes de Prades, a l’extrem occidental.
Administrativament, troba les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès, al sud, el Baix Camp a l’oest, la Conca de Barberà, al nord, i l’Anoia i l’Alt Penedès, a l’est.
Amb capital a Valls, l’Alt Camp és un territori poc poblat i tradicionalment lligat a l’agricultura i la ramaderia d’aviram i bestiar porcí, que concentra només un petit teixit industrial i de serveis al voltant de la seva capital.
2. Història
Com la resta del Camp de Tarragona, el territori que conforma l’actual comarca de l’Alt Campés habitat des de l’arribada dels primers humans a la Península; un fet que s’evidencia en les mostres lítiques de més de 10.000 anys trobades a la Cova del Pont de Goi i la balma de Picamoixons.
Des de l’establiment sedentari del Neolític, fins a l’arribada de la cultura ibèrica de la mà dels cossetans, coves i turons foren l’element principal de poblament; mentre que, amb l’arribada dels romans a finals del segle III aC, s’abandonaren els punts més resguardats per explotar les planes des de diverses vil·les.
Territori indestriable de la Tarraco romana, les terres agrícoles de l’Alt Camp patiren també la decadència de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Mentre que l’arribada de visigots i sarraïns, no tingué influència en un territori que esdevingué ben aviat ‘terra de ningú’ entre la Marca Hispànica i el poder andalusí.
És a l’Edat Mitjana quan l’Alt Camp visqué el seu període de màxima rellevància històrica. La conquesta catalana comportà el naixement de la immensa majoria dels nuclis de població actuals, en un territori que restaria a mig camí de les vegueries medievals de Tarragona i Montblanc, i sota la jurisdicció i domini dels poders eclesiàstics de l’Arquebisbe de Tarragona, l’orde del Cister (amb seu al monestir de Santes Creus), i en menor mesura, els ordes militars del Temple i de l’Hospital.
Valls, fundada a mitjans del segle XII, fou propietat reial fins a passar també a mans de l’Arquebisbe de Tarragona a finals del segle XIV. Una vila que s’anà convertint en la ciutat més important de la zona, esdevenint, darrere de Tarragona, la segona ciutat més poblada del Camp.
Tanmateix, a partir del segle XV i fins al segle XX, la comarca patiria, com la resta del Principat, una història convulsa de plagues i nombroses guerres que delmaren el territori. Foren especialment virulentes, la Guerra dels Segadors (segle XVI), la Guerra de Successió (segle XVIII) i la Guerra del Francès (segle XIX); a més de les Guerres Carlines (segle XIX) i la Guerra Civil espanyola (segle XX).
3. Els pobles de l’Alt Camp
La comarca de l’Alt Camp té una extensió de 538 km², i segons les darreres dades del 2018, una població de 44.065 habitants, més de la meitat dels quals, concentrats a Valls. Com la resta del país, va experimentar un creixement demogràfic considerable durant el segle XVIII, amb poc més de 9.000 habitants acabada la Guerra de Successió, i més de 25.000 a finals de segle.
La població va seguir creixent a bon ritme durant el segle XIX, assolint els 38.000 habitants; tanmateix, l’impacte de la fil·loxera, la Guerra Civil i el despoblament generalitzat de les zones rurals, van reduir la població, estabilitzant-se al segle XX al voltant dels 30.000 habitants. D’altra banda, les onades migratòries tingueren també el seu impacte a l’Alt Camp, marcant un augment des dels anys 70 que es reforçà novament a principis del segle XXI.
Valls és la capital de la comarca i la localitat més poblada amb diferència, amb una població de 24.156 habitants. La segueixen Alcover, amb 5.108 habitants, i el Pla de Santa Maria, amb 2.305.
Així doncs, l’Alt Camp es conforma de 23 municipis: Valls, Alcover, el Pla de Santa Maria, Vallmoll, Vila-rodona, Puigpelat, Cabra del Camp, Aiguamúrcia, Vilabella, Bràfim, la Riba, Querol, el Pont d’Armentera, Rodonyà, Nulles, Alió, Montferri, el Rourell, Figuerola del Camp, la Masó, els Garidells, el Milà i Mont-ral.
4. Orografia de l’Alt Camp
La comarca de l’Alt Camp presenta dos relleus diferenciats marcats per l’orografia planera característica del Camp tarragoní, i el conjunt de serres que emmurallen el sector septentrional de la comarca.
D’aquesta manera, l’Alt Camp resta planer i continu respecte el Baix Camp i el Tarragonès. Mentre que a l’oest, la serra de la Mussara, del Pou, dels Motllats i Prades s’eleven progressivament fins a tocar els 1.000 metres d’altura; al nord trobem les serres de l’Ermita, Miramar i el Cogulló; i a l’est, la serra d’Ancosa i el Montmell.
Pel que fa al paisatge, l’Alt Camp presenta poca vegetació com a conseqüència de la reducció dels espais forestals i el predomini dels camps agrícoles; concentrant-se a les parts més baixes (brolles de romaní i garrigues), a prop dels rius (joncs), i a les serres limítrofs, on sí que trobem petits boscos de pi blanc, alzinars, àlbers i oms.
5. Climatologia de l’Alt Camp
L’Alt Camp compta amb un clima mediterrani litoral sud; les seves muntanyes l’esguarden dels climes d’interior, mentre que la influència marítima no troba cap obstacle orogràfic des de la costa a l’interior comarcal.
La precipitació mitjana anual ronda els 550 mm al sector central de la comarca; mentre que, als indrets propers a la serra del Montsant, a l’oest, i a les serralades del Montmell i Montagut, a l’est, els valors poden augmentar fins als 700 mm.
Pel que fa a la temperatura, la mitjana anual se situa al voltant dels 15°, amb hiverns moderats que ronden els 8° de mitjana al gener, i estius calorosos, amb 23° al juliol. En ambdós casos, les temperatures disminueixen lleugerament a les serres.