De la mar a la muntanya, per platges i cingleres, trobem els pobles més bonics de Tarragona inserits màgicament en la varietat dels paisatges pròpia de la regió. Alguns, estan situats en zones muntanyoses de difícil accés i ja estan deshabitats. Altres encara estan plens de vida i integrats en el dia a dia dels seus habitants.
Busquem a cada comarca i a cada vall de Tarragona els pobles amb més encant, els urbanismes més ben adaptats a l'entorn, la bellesa dels carrers disposats amb gràcia i les combinacions d'edificis civils i religiosos més singulars.
Siurana
Hi ha un acord ampli en qualificar Siurana com el poble més bonic de Tarragona. Els carrers empedrats, les cases i el que queda de l'antiga fortalesa sarraïna (va ser l'últim reducte musulmà, inexpugnable, dels musulmans a Catalunya) queden suspesos sobre el pantà del riu que du el mateix nom i mirant cap a la imponent Serralada del Montsant.
Una llegenda ens parla de la tràgica fi de la Reina Mora i del seu Salt, i encara avui es rememora. Siurana forma part de Cornudella del Montsant, un terme que també comprèn, a l'altra banda de la vall i també encinglat, el poble d'Albarca, també d'una bellesa singular.
Tivissa i Llaberia
Formen part del mateix terme. Tivissa és la porta natural del Camp de Tarragona a la vall de l'Ebre. Els ibers ja estaven assentats aquí, com n'és testimoni el poblat de Castellet de Banyoles. Avui, Tivissa conserva en gran estat de conservació el recinte fortificat i cases senyorials de fa cinc-cents anys.
Llaberia està dalt de la serra del mateix nom. Arribar-hi no és senzill, cal remuntar tota una carretera inacabable de revolts. No té població fixa. No hi ha ni aigua ni llum, però tot hi això les cases, medievals, s'hi conserven en perfecte estat i els seus propietaris o llogaters les habiten en períodes vacacionals. Sens dubte, un dels pobles més bonics de Tarragona.
Conesa
Poble del nord de la Conca de Barberà, en la zona que es coneix com a Baixa Segarra, Conesa és una vila medieval que ha conservat gairebé tota la seva fesomia íntegra des de la seva fundació, amb un clos emmurallat i dues portes d'entrada i sortida.
L’any 2011 el nucli històric de Conesa, amb el seu carrer major singular, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Al mateix terme, en ple altiplà segarrenc i amb els seus sembrats i ondulacions de terreny característics hi trobem tres nuclis més, avui despoblats: Sant Pere de Sabella, Saladern i Torlanda.
Altafulla
Altafulla és una illa en la massificada Costa Daurada. La seva particular situació en un promontori que domina una badia protegida i la principal via d'accés a Tarragona ha fet que conservi tot l'encant d'un poble mariner amb les platges, les botigues i el passeig marítim, però també els carrers empedrats i el castell de la seva fortalesa medieval.
D'aquest recinte emmurallat, la Vila Closa, se'n conserva tot un conjunt arquitectònic de cases, torres i portals que van ser declarades Bé d'Interès Nacional. Val la pena pujar a la Vil·la romana dels Munts (Patrimoni de la Humanitat), que domina tot el poble i la badia per gaudir de la vista increïble de tota la costa de Tarragona que s'estén als seus peus.
L'Argentera
Al vessant oriental de la Serra de l'Argentera hi trobem el poble del mateix nom, un nucli antigament relacionat amb la mineria i la metal·lúrgia encabit en una petita vall que fa de frontissa de les comarques del Camp i el Priorat. Envoltat de boscos de pins i alzines, l'Argentera és la localitat més pròxima al Castell d'Escornalbou, sent el camí entre els dos paratges una de les passejades amb més encant de Tarragona.
Farena
Sobre la falda de les Muntanyes de Prades i a la riba del riu Brugent, hi trobem el poble muntanyenc de Farena. Forma part del terme de Mont-ral, a l'Alt Camp, i per causa dels seus carrers costeruts no s'hi pot accedir en cotxe. Hi arribem des de La Riba a través d'una carretera forestal rica en flora i fauna. El poble és principalment un lloc d'estiueig on totes les cases de pedra natural han estat restaurades. S'hi conserven restes de l'antic Castell.
L'Ametlla de Mar
Cales úniques i d'aigües cristal·lines, castells de defensa contra els pirates o un port mariner completament integrat en el teixit urbà són alguns dels encants que ofereix l'Ametlla de Mar.
La localitat del Baix Ebre és el port tarragoní que ha sabut conservar millor la gràcia dels ports i les platges mediterrànies sense caure en la trampa del turisme de masses. A més, l'Ametlla és una de les tres llotges de peix més importants de la regió i un focus gastronòmic de primer ordre.
Pinyeres
A mig camí entre Batea i Maella i a la riba del riu Algars que separa Catalunya i l'Aragó, hi trobem aquest llogaret despoblat, un dels pobles més sorprenents i bonics de Tarragona. Era una comunitat assentada ja des del temps dels ibers i, quan encara era habitat, es dedicava al regadiu i a una horta prominent.
Es va anar despoblant a poc a poc cap a poblacions properes, sobretot Batea, però l'estat en què s'han conservat els edificis de pedra mereix una passejada. Hi destaca l'església de la Transfiguració del Senyor, del segle XIII.
Les cases d'Alcanar
Al peu de la Moleta i a la badia dels Alfacs, hi reposen Les Cases d'Alcanar, potser l'últim reducte a Tarragona de cases de pescadors emblanquinades, que donen nom a la localitat. La població del Montsià conserva tot l'encant del poble mediterrani mariner i és famós per la qualitat del seu peix i els seus arrossos.
Aiguaviva
Aiguaviva forma part del municipi del Montmell, al nord del Baix Penedès i en una zona d'elevacions suaus i verdes. Aquest nucli de 40 habitants es troba a la conca de la riera de Marmellar i com el seu nom indica, és un paratge humit i ple de corrents d'aigua, amb tres fonts que omplen una gran bassa que antigament es feia servir com a força motriu del molí de cereals.
