La comarca del Moianès és la més jove de totes les constituides a Catalunya. Els deu pobles que la formen van reivindicar històricament la pertinença a una comarca capitalitzada per la població de Moià. El 2014, després d'una consulta no vinculant a les localitats afectades, la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació de la nova divisió administrativa.
Un tast geogràfic i històric de la comarca del Moianès
Els deu pobles del Moianès formaven part, al moment de constituir la comarca, de les comarques del Bages, Osona i el Vallès Occidental. Va ser la consecució d'una demanda llargament plantejada i que en la primera divisió comarcal no va trobar ressó. Finalment, la geografia pròpia, la climatologia diferenciada, uns ecosistemes particulars, una economia pròpia de la zona i un patrimoni cultural original es van veure reflectits en una unitat administrativa d'interès turístic i cultural.
Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de la Catalunya Central.
Localització i història
L'altiplà del Moianès es troba al centre de Catalunya i té una altitud que oscil·la entre els 600 i els 900 metres sobre el nivell del mar. Compta amb una geografia, un patrimoni i una personalitat pròpia definida pels seus municipis de petita dimensió però de molta tradició entre els estiuejants per causa de la bona climatologia i situació.
La comarca del Moianès ocupa 335,19 quilòmetres quadrats de superfície repartits entre els termes de deu municipis, molts d'ells amb un gran percentatge de segones residències. Aquesta tradició d'estiueig fa que la població hagi incrementat més d'un 15% des de la constitució de la comarca.
L'economia de la comarca havia estat històricament deutora de l'agricultura i la indústria tèxtil però arran de les crisis del sector, el turisme ha pres la capdavantera de la dinàmica social i i la preeminència del sector serveis. Amb una aposta pel territori sostenible i la revalorització del paisatge i la cultura del Moianès.
Els pobles del Moianès
Granera. Amb 76 habitants és el poble més petit de la comarca. S'origina entorn del Castell de Granera, a gairebé 800 metres d'altitud i datat al segle X. Al terme hi trobem multitud de boscos, masies abandonades i el pantà del Marcet.
Collsuspina. Encara més amunt, a 900 metres, Collsuspina és un petit poble pròxim al camí ral entre Vic i Manresa i lloc habitual de parada de traginers. Tenen anomenada l'aigua i l'aire purs que atreien tradicionalment visitants afectats de malalties pulmonars. Al terme s'hi localitza el jaciment arqueològic de les Coves del Toll.
L'Estany. Poble de quatre-cents habitants assentat al costat d'un estany dessecat i del Monestir de Santa Maria de l'Estany. A dia d'avui és un destí turístic dedicat a les escapades rurals.
Sant Quirze Safaja. Nucli de població a sis-cents metres d'altitud, voltat de boscos i torrents i una gran quantitat de masos escampats que aglutinen la majoria de la població. Al terme també hi trobem paratges com la bauma de l'Espluga.
Monistrol de Calders. Població situada a la cruïlla de camins entre Girona i Manresa i Moià i Sabadell. Es troba envoltada de muntanyes, fonts i gorges, algunes molt conegudes com els Gorgs Blaus. També és un terme amb tradició de vinya plantada.
Castellcir. Poble de set-cents habitants que no va tenir un nucli definit fins als anys 70 quan es van aglutinar una sèries de cases al voltant del carrer Major. Els centres fundacionals del municipi són el Castell de Castellcir i les esglésies de Sant Andreu i Santa Coloma Sasserra.
Calders. Configurat al voltant del Castell de Calders i l'església de Sant Vicenç, també és un terme de múltiples masies disseminades.
Santa Maria d'Oló. Poble antigament aïllat i dependent del Monestir de l'Estany, la construcció de l'Eix Transversal ha comunicat aquest nucli de turisme vacacional.
Castellterçol. Amb gairebé 2.400 habitant és la segona població del Moianès. És també un poble de tradició d'estiuejant però a l'haver mantingut una població important presenta encara avui una vida social, comercial i festiva de molta activitat.
Moià. Capital de la comarca que va néixer el segle X en un punt estratègic de l'altiplà del Moianès, sota la protecció del Castell de Clarà. Hi viuen gairebé 6.000 persones i ofereix una gran riquesa cultural, patrimonial i natural.
Climatologia del Moianès
El clima del Moianès es classifica com a mediterrani continental, amb humitat considerable i modulat per les característiques particulars d'altitud i relleu. La temperatura mitjana anual és de 12ºC, amb amplitud tèrmica elevada de fins a 20ºC entre dia i nit. La precipitació mitjana anual oscil·la entre els 600 i els 700 mm.