La Comissió Assessora de Publicitat Institucional ha fet públiques les dades de les contractacions de la Generalitat als diversos mitjans periodístics del país durant el 2018; unes dades polèmiques que mostren un repartiment desproporcionat entre mitjans, i que no segueixen un criteri en funció del seu nombre d'usuaris.
D'aquesta manera, l'informe de la comissió desprèn l'afavoriment de mitjans digitals com 'El Nacional' o 'Nació Digital', mentre que el Grup Godó, amb 'La Vanguardia' al capdavant, s'emporta la principal part del pastís en el conjunt de mitjans, sigui digital, en paper, televisió o ràdio.
Subvencions i publicitat a mitjans privats catalans
Els mitjans periodístics privats tenen dues maneres de rebre diners de la Generalitat de Catalunya: les subvencions per nombre d'usuaris, i la contractació de publicitat institucional. Si bé les subvencions per nombre d'usuaris són, en principi, accessibles per a tots els mitjans que tinguin un determinat nombre de lectors, oients o televidents, les contractacions de publicitat són un servei discrecional. És a dir, la Generalitat escull qui la rep i quina quantitat percep.
En els darrers anys els governs de la Generalitat han potenciat enormement les contractacions de publicitat institucional, en detriment de les subvencions per nombre d'usuaris; un fet que de facto, ha convertit aquestes contractacions en una inversió directa i a dit que el govern de torn atorga al mitjà desitjat.
Molts diners a poques capçaleres
En aquest context, la memòria de la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional corresponent al 2018, deixa entreveure un repartiment desigual i poc coherent dels prop de 32,47 milions d'euros que la Generalitat va destinar a les contractacions de mitjans; especialment pel que fa a mitjans digitals.
El 2018 el govern de la Generalitat va destinar un 24,63% del pressupost destinat als mitjans digitals —un 7% més que l'any anterior—, vuit milions d'euros els principals beneficiats dels quals van ser 'Nació Digital', amb més de 566.777 euros i 'El Nacional', amb 507.276; mentre que l'edició digital de 'La Vanguardia' va rebre 379.000 euros i 'Público' 325.000. Vilaweb en va rebre quasi 70.000, mentre que Catalunya Diari, mitjà més llegit en català segons el rànquing públic de l'OJD els darrers mesos de juny i juliol (i entre els 3 diaris més llegits durant tot el 2018), no va rebre ni un euro.
Fem una comparitva, per exemple, entre el rànquing d'OJD del mes d'octubre de 2018 i els diners rebuts per cada mitjà per part de la Generalitat durant tot el 2018 en relació a les visites:
| Mitjà | Usuaris | Diners rebuts en publicitat |
| Nació Digital | 2.843.909 | 566.777 euros |
| Catalunya Diari | 2.352.759 | 0 euros |
| Ara.cat (només web) | 2.196.427 | 343.352 euros |
| Vilaweb | 1.641.806 | 65.420 euros |
| El Nacional | 1.604.521 | 507.276 euros |
Les xifres sorprenen per la poca o nul·la proporcionalitat entre els mitjans contractats i la seva incidència real en la societat; un fet que fa pensar en un sucursalisme vers la ideologia política a l'entorn del 'Procés'. A més a més, aquestes xifres comparades amb les dades del 2017, accentuen l'ombra de la sospita, ja que l'any passat es va disparar la diferència d'inversió entre diversos mitjans, al mateix temps que s'obviava qualsevol dada d'audiència que justifiqués l'import.
5 milions d'euros al Grup Godó
Més enllà dels mitjans digitals afins als partits de govern, el presumpte repartiment irregular de les contractacions de publicitat institucional tenen un beneficiari principal, el Grup Godó, que amb el seu conjunt de mitjans va rebre gairebé 5 milions d'euros de la Generalitat, prop del 20% del total de la despesa.
L'edició en paper de 'La Vanguardia' lidera la injecció de capital públic del grup, amb més de dos milions i mig d'euros, mentre que RAC1, en rep prop d'un milió i mig. La dada més xocant és l'import destinat a 8TV, que tot i arrossegar-se en les pitjors dades d'audiència de la seva història, va rebre 600.000 euros, molt més que la televisió pública de Catalunya.
Els Comuns i el PSC demanen explicacions
Davant la incoherència de les dades publicades, els principals grups de l'oposició han començat a reaccionar demanant explicacions a la Comissió Assessora sobre la Publicitat Institucional i al mateix govern de Quim Torra. Comuns i socialistes exigeixen saber els criteris que s'han seguit per distribuir la publicitat pública, recalcant que a més a més, va rebre una partida pressupostada excepcional en un any en què no es van arribar a aprovar els pressupostos de la Generalitat.