La Policia Nacional ha alertat sobre una nova tècnica d'estafa que té com a víctimes desenes d'espanyols. Es tracta d'una organització criminal, que ja ha estat detinguda, i que va aconseguir apoderar-se de 3 milions d'euros. En total es comptabilitzen vuit arrestats a Madrid, València, Saragossa i Ourense.
Entre d'altres, se'ls acusa de pertinença a organització criminal, usurpació d'identitat, falsedat documental i estafa informàtica. El mètode amb què operaven comença a ser cada vegada més freqüent entre els delinqüents tecnològics.
Remetien a les víctimes un SMS advertint-los que algú havia accedit als seus comptes bancaris. L'acompanyaven amb un enllaç que redirigia a l'entitat bancària que els estafadors usurparien. El pas següent els portava a suplantar la identitat del banc, posant-se en contacte telefònic amb l'usuari.
Li insistien en aquest moviment sospitós que s'havia dut a terme als comptes. La víctima, veient que sembla real la situació, li facilita una sèrie de dades perquè anul·lin l'operació. Això permet als criminals aconseguir una informació privilegiada, aplanant-los el camí perquè entrin a les seves banques en línia.
L'estafa amb què els delinqüents estafen cada vegada més espanyols
D'aquesta manera ho tindran molt més senzill per fer transferències o contractar préstecs a favor d'altres membres de l'organització. La Policia Nacional aprecia com es combinen dues tècniques de 'phishing', com són el 'smishing' i el 'vishing'.
El 'phishing' fa referència a l'estafa que es fa amb l'ànim d'apropiar-se dades personals, sobretot del banc. Quan es porta a terme a través de missatges de text se'l coneix com 'smishing', mentre que quan es fa per trucada és 'vishing'.
Com evitar aquest tipus d'enganys?
Els delinqüents s'aprofiten de les noves tecnologies per estafar les víctimes. Els mètodes que empren cada cop s'ajusten més a la realitat. El més habitual és que es facin passar per bancs, Hisenda, Seguretat Social o fins i tot la Guàrdia Civil.
Amb força regularitat, la Policia Nacional comparteix a través de les seves xarxes socials aquest tipus d'enganys. Es tracta d'una manera més de mantenir al corrent els ciutadans. Des del Cos assenyalen que «les entitats bancàries mai no envien aquest tipus de comunicacions a través de SMS».
Treballen amb uns canals de comunicació oficials, que no inclouen els missatges de text ni els correus electrònics. A l'Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe) aconsellen posar molta atenció al contingut dels textos. Els termes que s'utilitzen no solen ajustar-se tampoc als que es fan servir per part de les entitats bancàries.
Això és en el que ens hem de fixar per no caure al parany
Cal fixar-se sobretot en l'encapçalament. Si es dirigeixen a l'usuari de forma anònima, com a «estimat client» o «notificació a l'usuari», hi hauria motius per sospitar. El mateix passa quan intenten forçar l'usuari a prendre una decisió immediata, sense temps per pensar.
Tot i això, quan es tingui algun tipus de dubte, el millor és posar-se en contacte amb la nostra sucursal bancària. Ells ens confirmaran si en realitat és una estafa o un problema de veritat. Tampoc no estaria de més que reviséssim l'estat dels nostres comptes per comprovar que no s'ha produït cap moviment estrany.
Perquè no es tornés a repetir aquest tipus de delictes posarem l'assumpte a les mans de la Policia. Segurament hi haurà més persones en una situació semblant a la nostra i els agents s'encarregaran d'investigar-ho.
En aquesta última estafa que denuncien, el nombre de víctimes va pujar a 19 persones a tot el país. Els delinqüents van aconseguir 3 milions d'euros.