La desigualtat que pateixen les dones en el mercat laboral és sistèmica i persistent.
Per aquest motiu, la sensibilitat i el compromís cap a la igualtat entre homes i dones, així com en la societat, han estat tan presents en els debats públics.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les dones van guanyar 5.726 euros menys a l’any que els homes, l’any 2018. Aquesta dada posa de manifest el camí que encara queda per recórrer en aquesta matèria.
Precisament, en la batalla per posar fi a la bretxa salarial i altres desigualtats de gènere, les institucions públiques juguen un paper molt important.
En aquest sentit, l’octubre del 2020 van entrar en vigor dos reials decrets (RD 901/2020 i RD 902/2020) perquè les empreses elaborin un Pla Igualtat dins de la seva organització i incorporin un registre salarial. L’objectiu de la iniciativa és evitar les diferències retributives per qüestió de gènere.
El Port de Barcelona, compromès amb la sostenibilitat social
Fa més de 10 anys que el Port de Barcelona es va avançar a aquesta nova legislació, aprovant el primer Pla d’Igualtat de la institució. I per això, enguany, veu aquesta obligació legal com una oportunitat de millora per seguir treballant per la igualtat dins seu.
En aquest sentit, el Port de Barcelona ha creat la Comissió Negociadora encarregada d’elaborar el nou Pla d’Igualtat 2022-2025 que la institució té previst aprovar en els pròxims mesos.
Es tracta d’un òrgan designat expressament per negociar, elaborar i aprovar el nou Pla. Així doncs, es vetllarà pel compliment del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones dins del Port de Barcelona.
El contingut d’aquest Pla 2022-2025 es definirà un cop realitzat un diagnòstic per detectar possibles millores dins de l’organització.
Els membres de la Comissió, constituïda per 10 persones — 5 de la part empresarial i 5 de la part social amb una composició paritària — realitzaran un curs de sensibilització de gènere per tal de formar-se abans d’iniciar la diagnosi.
Aquesta diagnosi permetrà analitzar la situació actual de la institució i s’elaborarà a través de dos qüestionaris.
— Qualitatiu. Enfocat a donar informació de les àrees de formació, selecció, conciliació, comunicació, promoció, retribució, prevenció
— Quantitatiu. Per facilitar dades com el sou, permisos retribuïts, rotació del personal, absències, excedències, reduccions de jornada, tipus de contracte, horaris i formació rebuda disgregat per gènere.
La fotografia global que s’extregui a través de la diagnosi anirà complementada per un registre salarial. Es tracta d’un instrument que recull les percepcions econòmiques de totes les persones treballadores, inclòs el personal directiu i els alts càrrecs, i per una auditoria retributiva.
Aquesta auditoria servirà per comprovar si el sistema retributiu de l'empresa, de manera transversal i completa, compleix el principi d'igualtat entre dones i homes.
Amb aquesta informació, es podran prevenir i corregir els obstacles i dificultats existents en l'empresa a l’efecte de garantir la igualtat retributiva i assegurar la transparència del sistema.
La bretxa salarial, un dels principals reptes
L’eliminació de la bretxa salarial entre dones i homes ha de ser un dels principals reptes de les empreses i organitzacions i és absolutament imprescindible que s’assoleixi perquè la igualtat entre dones i homes sigui efectiva i real.
De fet, segons l’INE, la diferència salarial és evident en el sou base, però ho és més en els complements extres. Es calcula que la bretxa salarial és del 16,15% en el salari i del 26% en les retribucions complementàries.
La importància que el Port de Barcelona dona a la lluita contra les desigualtats queda reflectida al seu nou IV Pla Estratègic 2021-2025, que recull l’aposta per la igualtat d’oportunitats.
El Port de Barcelona referma així el seu compromís amb la sostenibilitat social a través del Pacte Mundial de les Nacions Unides i treballa pel compliment dels 10 principis del pacte i també dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Aquestes inclouen el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, la innovació i el consum sostenible. I, en aquest cas, l’ODS número 5, que insta a treballar per assolir la igualtat de gènere, no només perquè és un dret humà bàsic, sinó perquè és vital per al desenvolupament sostenible.
Està demostrat que empoderar les dones té un efecte multiplicador i ajuda a promoure el creixement econòmic i el desenvolupament a escala global.