Sovint, quan reflexionem al voltant de la prosperitat i futur de l’àrea metropolitana de Tarragona, ens trobem amb un escull identitari. La complexa configuració de la nostra regió —que és alhora la seva riquesa— en diversos nuclis no sempre articulats unitàriament, fa que els tarragonins tinguin dificultats per identificar entitats o institucions que els representin col·lectivament.
Una de les poques excepcions és indubtablement el Port de Tarragona. Una infraestructura bimil·lenària, clau en la faiçó històrica de la ciutat i de tot el seu territori. Clau del dinamisme econòmic i social del país i una institució respectada de manera transversal. No és exagerat afirmar que la regió de Tarragona la defineix en grau considerable l’activitat, a través dels segles, del seu Port.
A més a més, disposa d’una arquitectura de govern que preserva els equilibris polítics entre l’Estat, la Generalitat i les forces locals de manera que la seva gestió semiautònoma queda al marge de la batussa partidista del dia a dia, encara que no sigui, és clar, aliena als cicles electorals i a les majories democràtiques.
Per tot això, el Port funciona. Les últimes xifres de tràfic de mercaderies —amb rècord d’exportacions— presentades pel seu President actual, Josep Maria Cruset, són una gran notícia. Els plans, per exemple, d’ampliació del Moll de la Química, demostren que les perspectives de creixement són realistes. També cal dir que la carència de brillantor en la resta d’institucions ajuda a fer que, en contrast, el Port il·lumini com un far i mostri el camí de com s’han de fer les coses: amb rigor, sense escarafalls i amb la dosi justa d’ambició i mirada posada en el futur.
El Port de Tarragona, conscient d’aquesta importància en la societat tarragonina, fa mesos que es troba immers en la celebració del 150è aniversari de la seva etapa moderna. L’any 1869 es constituïa la Junta d’Obres del Port de Tarragona, antecessora de l’actual Autoritat Portuària de Tarragona. A banda del seu dinamisme econòmic, el Port ha invertit també esforços en el vessant històric i cultural, fomentant tota mena d’activitats divulgatives entorn del seu Arxiu o publicant llibres com el recent Atles il·lustrat.
Aquest divendres 28 de febrer, tindrà lloc al Refugi 1 del Moll de la Costa l’acte institucional central d’aquest aniversari que, segons la direcció, vol ser un homenatge i un agraïment a les persones que treballen al Port. Al llarg del 2020 se succeiran tot un seguit d’actes més festius amb la voluntat d’implicar la ciutadania.
Tot plegat, una història d’èxit de què cal gaudir-ne com a tarragonins, tot valorant com es mereix tenir una cosa que va bé. Com sempre, però, sense caure en el cofoisme i posant l’accent en la feina i els objectius de consolidació. Algun dia les xifres no seran tan bones, no hi haurà festes ni focs d’artifici, la gestió caurà en mans més grises. El Port tornarà a ser un actiu més del dia a dia de la regió, caldrà defensar la seva particularitat i s’haurà de recordar, llavors, que quan tot anava sobre rodes, tothom volia sortir a la foto.