Els nens i nenes també pateixen dolor crònic, igual que els adults, que els condiciona, els afecta i els dificulta de forma periòdica i constant el seu dia a dia. «És una realitat que sovint no hem volgut veure, però que evidentment existeix i que, a més, ho fa en una prevalença altíssima», explica l'investigador i psicòleg Jordi Miró. Pot arribar a afectar, calcula, vora el 25% dels infants. Malgrat tot, gairebé no s'ha fet mai recerca sobre aquest dolor crònic infantil. I la Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Hospital Sant Joan de Reus fan, des de fa més de 10 anys, el pas endavant definitiu que els converteix en pioners.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Un projecte pioner de la Rovira i Virgili —nascut l'any 2007 quan la Càtedra encara no era Càtedra— proposa una recerca específica sobre el dolor crònic infantil per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients que la pateixen. «Estem parlant d'un dolor crònic no com a símptoma d'una altra malaltia amagada, sinó com una patologia en sí mateixa de molt difícil tractament i que afecta moltíssims infants», explica Miró, el cervell que encapçala la Càtedra.
Una recerca de la URV proposa la psicoteràpia per millorar la qualitat de vida dels infants amb dolor crònic
L'investigador reconeix que la comunitat científica ha tendit a considerar «que el dolor en nens era molt menor que el dels adults, molt menys rellevant, molt més menystingut... ha faltat moltíssima sensibilitat i moltíssim interès!», creu. Hi està d'acord el Joaquín Escribano, cap del servei de pediatria de l'Hospital Sant Joan de Reus, i des d'on s'imparteixen unes sessions de psicoteràpia per intentar millorar la qualitat de vida dels pacients de forma interdisciplinar: amb fàrmacs, amb psicologia i amb rehabilitació.
Una important selecció internacional ha reconegut el model tarragoní entre els millors serveis d'excel·lència en aquesta matèria del dolor infantil. Un valor pioner reconegut arreu del món. «El que ens fa diferents és la nostra proposta d'incorporar eines psicosocials i treballar coordinadament des de diferents àrees per tal de crear una nova manera d'ajudar els joves», reflexiona Miró. Les sessions són en grups reduïts a l'hospital reusenc. «És important trencar les barreres de la distància i que vegin que, en grups de confiança, no són els únics que pateixen», recull el Jordi.
L'Hospital Sant Joan de Reus col·labora amb el projecte pioner de la URV i acull les sessions
Miró recorda que el dolor crònic infantil és encara un gran oblidat per als qui tenen capacitat de millorar la vida dels pacients. «El dolor sempre hauria de ser l'absoluta prioritat, perquè és molt més que un simple símptoma!», s'exclama. «I els pacients no només experimenten el dolor, sinó també les dificultats de fer-hi front i gestionar-lo», recorda. Aquest és el camp d'estudi on la recerca de la Càtedra destina tots els esforços. «Estem parlant d'una nova forma de tractar els pacients, d'empoderar els nens i d'ajudar-los a empoderar el seu dolor habitual», recupera Escribano des del Sant Joan.
«Hi havia molt poca recerca, i encara menys compromís per aplicar aquestes noves fórmules», recorda el pediatre. I és on Tarragona és avui pionera reconeguda. «El dolor crònic infantil implica nens que juguen menys, que han de faltar a classe, que creixen amb dificultats i que mereixen una atenció adequada sense una medicació abusiva ni innecessària», apunta Javier Escribano. Es refereix a les tècniques de psicoteràpia i rehabilitació. «Estem parlant de fer créixer nens i joves més feliços i millor integrats per abordar una problemàtica que no és ni molt menys anecdòtica», demana.
«És imprescindible canviar la manera de pensar d'uns sanitaris que fins ara no han estat prou sensibles»
Els dos professionals recorden que el dolor crònic és aquell que, a diferència de l'agut puntual d'un moment donat, és un dolor que es va prolongant, que és recurrent en el temps i que va apareixent de forma reiterada. L'hospital de Reus treballa per «donar tota la força possible a l'estructura per abordar-lo», la Càtedra de la Rovira i Virgili treballa per reforçar «la recerca en aquesta patologia, els seus tractaments eficients i en incentivar la formació de professionals», detalla Miró. Aquest darrer punt el considera bàsic. Explica que les hores que un metge destina a formar-se en dolor no arriben a l'1% del temps invertit en la seva carrera universitària.
«Cal un canvi dràstic en la manera d'abordar i de tractar aquest dolor crònic en els més petits», defensa. «I, per esperonar aquest canvi, és imprescindible canviar la manera de pensar d'uns sanitaris que fins ara no han estat tan sensibles com haurien d'haver estat en aquest sentit», destaca. La Càtedra proposa programes de derivació, una nova aplicació mòbil que millori el seguiment dels tractaments i unes teràpies inèdites per donar com més eines millor als pacients, el centre de tot plegat.
El camí és encara llarg, i la voluntat del projecte és d'estendre's, de consolidar-se i de seguir assolint noves fites. «La nostra responsabilitat és que el 25% d'infants oblidats fins ara per les prestacions sanitàries deixin de ser-ho i puguin tenir una millor qualitat de vida, i per això destinarem tots els esforços que hi puguem destinar», sentencien Escribano i Miró. L'exemple de com un múscul de recerca de primer nivell i una infraestructura mèdica preparada poden posicionar el Camp de Tarragona al capdavant d'un projecte de prestigi ja internacional.