Silenci a la sala d'espera. Un home truca per telèfon mentre sosté la porta del passadís. La Unitat de Cures Intensives d'un hospital mai està pensada per a ser un espai còmode, i tothom a qui li toca trepitjar-la aspira a passar de puntetes, i com menys temps millor. No obstant això, aquesta voluntat de 'passar de puntetes' sovint toca amb una realitat més incòmoda. A l'Hospital Sant Joan de Reus han decidit fer una passa endavant: trencar les barreres físiques i psicològiques que arrossega una UCI. Fer d'ella un espai més obert i amable, en la mesura del possible.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
«Una UCI més oberta a les famílies, flexible, integrada i normalitzada», descriu la doctora Imma Vallverdú, directora de la Unitat de Cures Intensives reusenca. El projecte del Sant Joan aposta per una UCI de portes obertes, i per la humanització d'una de les cares més hermètiques del món sanitari. «Estem acostumats a un model d'UCI tancada, rígida i aïllada», reconeix la metgessa Anna Parra. El Sant Joan es vol desmarcar d'aquesta concepció tradicional de l'espai. «Les famílies valoren molt aquest model, i els malalts també ho agraeixen», afegeix Parra.
L'UCI de l'Hospital Sant Joan de Reus aposta per un model obert i flexible amb les famílies dels malalts
«Les famílies han de poder formar part de l'evolució de la seva mare, fill o germà», opina la doctora Vallverdú. «La interacció és molt positiva, i la possibilitat d'entrar i sortir amb fluïdesa suposa una gran millora de la qualitat humana del servei», defensa. L'obertura dels horaris per facilitar la conciliació és una de les principals mesures per assolir la plena normalitat de l'UCI. Al matí, entre les 07.45 i les 08.15 hores. A la tarda, entre les 13.30 i les 22.00 hores. Dins aquest marge, absoluta llibertat. «Això sí, recomanem que, si és possible, les famílies vagin a dormir a casa per descansar millor», apunta, tímida, l'Anna Parra.
«És un espai normal que comença a formar part de la vida de moltes famílies», assenyala la metgessa. «És per això que normalitzar-ho, humanitzar-ho i obrir-ho amb naturalitat suposa un gran salt qualitatiu», afegeix la directora. Dins l'excepcionalitat d'una UCI, un esforç per intentar recuperar l'ambient familiar que acostuma a evaporar-se a l'altra banda del box. «El projecte ens involucra a tots: personal mèdic, infermeres, auxiliars...», matisa la doctora Vallverdú. Un projecte comú. Un nou model de cures intensives.
Un hospital pioner: el Sant Joan de Reus també obre les portes de l'UCI als menors de dotze anys
Una de les normatives més rígides de les cures intensives és la barrera d'entrada per als més menuts: els menors de dotze anys no poden accedir a l'espai per visitar els adults ingressats. A Reus, ara sí. El projecte del Sant Joan ha desenvolupat una branca especial adaptada als infants, per tal de fer-los partícips d'aquesta situació familiar des de la naturalitat i la proximitat. «Un equip de psicologia infantil ens ha assessorat per enfocar correctament el nostre tracte amb ells», explica la infermera Lydia Gallego. L'objectiu d'introduir-los en aquest espai és evitar excloure'ls d'una situació important per a la família.
Una sala d'espera acolorida i adaptada a ells és una de les accions més visuals a simple vista. Però no és l'única. Un equip informàtic de la Universitat Rovira i Virgili ha creat una aplicació mòbil destinada als infants —UCIKids, actualment en fase de proves—, per explicar de forma amena i dinàmica el funcionament d'una unitat de cures intensives. «És una molt bona eina per minimitzar l'impacte dels més petits quan vegin el seu familiar ingressat», afegeix la Marta Sancho, també infermera al Sant Joan.
«L'obertura de l'UCI de l'hospital als més petits està rebent una resposta fantàstica»
El nou model d'adaptació de l'UCI a les famílies a l'hospital de Reus encara es troba en fase de consolidació. La doctora Vallverdú confirma unes primeres valoracions positives, tant per part del centre com dels familiars i pacients. «Moltes famílies reclamaven aquest fet d'obrir l'espai a les famílies i integrar als nens i nenes amb la màxima normalitat possible», comenta. «La rebuda està sent fantàstica, i es noten molt les ganes de col·laborar de les famílies en tot moment», afegeix la metgessa Parra.
«Quan la família ho demana, ajudem a explicar-li als més menuts el que està passant de forma adaptada però natural», recorda la doctora. Les infermeres no dubten a assumir que el seu rol va més enllà de l'atenció purament sanitària. «Entenem la nostra feina com un servei de qualitat humana», apunta la Lydia. La formació en psicologia infantil s'ha estès a totes les sanitàries de l'UCI reusenca.
«Hem notat com disminueix la sensació d'angoixa en els pacients»
A l'estiu farà un any que les cures intensives de Reus van deixar de ser terreny inhòspit per a moltes famílies, però el model d'obertura va a més. De manera progressiva, cada cop són menys les barreres que allunyen en pacient del seu entorn. El fet de potenciar el contacte amb la família porta conseqüències positives per a les persones ingressades. «Hem notat com disminueix la sensació d'angoixa en els pacients», assenyala la doctora Vallverdú. «Abans se sentien més sols, i demanaven més assistència», afegeix.
No és cap secret que la societat cada cop fa més passes endavant cap a la normalització de la normalitat. Però, en el món sanitari, encara hi ha un respecte i un tabú que actuen com a barrera o fre. De vegades físic, i de vegades psicològic. Una porta oberta sempre fa menys por, especialment a ulls dels més innocents. Les cures intensives de l'Hospital Sant Joan de Reus, ara també per via digital, són la primera UCI de parets transparents.
