Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona preveu que l'aeroport pugui arribar fins als 90 milions de passatgers l'any 2030, tot i que avisa que caldria que aquest creixement es produeixi de manera sostenible i amb un enfocament estratègic equilibrat. Segons l'estudi, l'escenari actual fa pensar que s'assoliran els 70 milions de passatgers abans del 2030, que és l'horitzó fixat en el nou Pla Director, i recomana que s'acceleri el calendari d'inversions previstes, junt amb altres mesures com el foment de la desestacionalització, la reducció de la distància segura entre avions consecutius, adaptar la configuració de les pistes al tràfic o restringit per creixement urbanístic a la zona d'influència directa de les operacions aèries, entre d'altres.
Actualment, l'Aeroport del Prat té 50 milions de passatgers consolidats i fa 78 operacions per hora, segons dades del 2018, una xifra que augmentaria fins a les 90 amb un escenari tant de 70 milions de passatgers mantenint un tràfic d'aeronaus similars o de fins a 90 milions de passatgers desestacionalitzant l'operativa.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
De fet, aquesta és una de les mesures que recomana la Cambra, una desestacionalització tant en les hores, ja que els 'slots' més demandats són entre deu i dotze del migdia i entre set i nou del vespre, com en l'època de l'any per fer del Prat una destinació atractiva els 365 dies de l'any.
La Cambra aposta per desestacionalitzar les hores de vols
El director d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Christian Bardají, ha recordat que l'actual pla treballa amb un màxim previst de 70 milions de passatgers i que és un «horitzó» que se superarà aquell any, just quan també està prevista l'entrada en funcionament d'una nova terminal satèl·lit.
Segons ha detallat, en un escenari continuista, el 2030 es podrien arribar als 81,3 milions el 2030 mentre que els escenaris més optimistes situen la xifra de passatgers en els 107,2 milions, per la qual cosa la Cambra ha treballat en un escenari intermedi.
D'altra banda, Bardají ha assegurat que la Cambra és «conscient» de la congestió de l'espai aeri europeu i ha recordat els problemes de l'estiu passat que es van traduir en una manca de puntualitat a molts dels aeroports. «Les previsions diuen que pujarà i no tenim clar si l'espai aeri dona més de si. Hi haurà tensions que van més enllà de l'aeroport», ha comentat Bardají, que ha deixat clar que «no es podrà créixer indefinidament».
Amb tot, per fer front a un creixement sostenible, la Cambra proposa diverses mesures, com avaluar diferents configuracions de les pistes i els seus impactes en l'entorn, tant a nivell mediambiental com acústic. Actualment, la configuració preferent és l'oest però s'han avaluat diferents escenaris en què s'ha conclòs que l'operativa actual, amb aterratge per la pista llarga i enlairaments per la curta, afecta 4.200 veïns de Gavà; mentre que a la inversa n'afecta 4.657. En cas d'utilitzar les dues pistes en el mateix sentit, les persones exposades s'eleven a 12.653 de Gavà i Castelldefels.
La tendència és utilitzar aeronaus cada vegada més grans
Segons Bardají, les molèsties vénen principalment de la pista llarga i ha avisat que si la tendència és utilitzar aeronaus cada vegada més grans, com els models A350 i A380, «caldrà trobar maneres de normalitzar l'ús de la pista llarga o que la pista curta sigui més llarga per la part del Port» i ha demanat revisar l'operativa que l'operat en horari nocturn per les limitacions que hi ha entre onze de la nit i set del matí.
Així, la Cambra ha reclamat una millor gestió els usos del sòl a l'entorn de l'aeroport i que hi hagi restriccions als creixements urbanístics a les zones d'influència, a més de la convocatòria d'una taula de concertació territorial. El director d'infraestructures de l'ens cameral ha assegurat que incidència dels sorolls entre els veïns pròxims a l'aeroport és molt menor a altres infraestructures comparables, com Londres Heathrow, 707.600 afectats, Brussel·les, 70.000 , o Amsterdam, 62.000.
La presentació de l'estudi ha coincidit amb el darrer acte públic del president sortint de la Cambra, Miquel Valls, que ha destacat que sempre ha reclamat una gestió individualitzada de l'aeroport i que va ser l'ens qui va liderar l'acte del IESE del 2007.