Coia Ballesté ha donat per començada, de manera oficial, la Festa Major de Sant Pere 2020. La Festa Major «més insòlita i estranya que recordem» segons l'ha definit l'alcalde en començar l'acte del pregó. Un pregó que, com es podia esperar de la periodista reusenca, ha tingut una bona dosi de retransmissió radiofònica davant d'un saló de plens que, a causa de les mesures actuals, estava gairebé buit.
«M’agradaria que per la Festa Major de Sant Pere ens poguéssim abraçar, tocar-nos, sortir de festa i sobretot: que poguéssim sentir la Tronada a la plaça», ha destacat Ballesté al principi del seu discurs. En un moment en el qual ha aprofitat per sortir al balcó de l'Ajuntament per remarcar la buidor del Mercadal, una vintena de persones que han volgut ser al Mercadal el dia de Sant Joan l'han rebut entre aplaudiments.
El discurs, amb el suport d'imatges i àudios en moments puntuals, també ha comptat amb algun moment d'emoció evident per part de Ballesté. La pregonera, de fet, ha agraït especialment haver pogut fer el pregó de la seva ciutat, encara que hagi sigut l'any «de la no Tronada». El que sí que ha marcat l'inici de la festa de manera habitual ha estat el Toc de Festa que els Campaners han fet sonar des del Campanar de la Prioral.
El pregó del coronavirus
L'emissió del pregó, virtual, ha permès afegir al discurs de Ballesté imatges i sons que l'han convertit en una barreja de repàs històric i d'imaginari nostàlgic de què no es podrà viure enguany. Enmig d'un discurs marcadament reusenc, la pregonera ha volgut dedicar-lo especialment «a totes les famílies que han perdut éssers estimats; a tots els qui per culpa de les circumstàncies en pateixen durament les conseqüències econòmiques; o simplement a les qui, o als qui, la pandèmia ha desmoralitzat infinitament. El dedico a la gent gran, els qui més han patit les conseqüències o l’angoixa per l’aïllament obligat, i també al sector sanitari».
Pandèmies com la pesta negra han servit per recordar situacions que, tot i haver-se produït fa segles, s'han reproduït els darrers mesos. La pregonera ha repassat algun document històric en el qual s'exposava que la ciutat de Reus quedava tancada i que es regulava a qui es deixava passar per evitar contagis.
No s'ha estat, tampoc, de reivindicar el periodisme com a sector essencial, especialment arran de la pandèmia. La precarietat, la invasió digital, les notícies falses, la banalització de l'ofici o la falta de llibertat de premsa han estat mencionats, per Ballesté, com a elements que impedeixen o dificulten garantir un periodisme lliure, rigorós.
Un pregó per a la ciutat, però amb empremta personal
La seva trajectòria professional, especialment la que va desenvolupar a la secció d'esports, ha servit a la pregonera per recordar que, sigui cobrint Jocs Olímpics, Mundials de Futbol o Europeus d'hoquei patins, «sempre m’he trobat algú de Reus; estem infiltrats gairebé a tot arreu».
A més del seu passat, present i futur a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Ballesté ha mostrat encara un altre element que la fa sentir-se orgullosa de si mateixa: el nom. «Dir-se Coia és el millor que et pot passar si ets de Reus, perquè junt amb el nom ja hi va la firma de la ciutat. Dir-se Coia és un món i una responsabilitat».
La part més personal del pregó s'ha centrat, per una banda, en repassar el pes d'aquest nom a la seva família. Per l'altra, en recordar de nou la Tronada a través de les que havia viscut amb les àvies i les que ha viscut i viu ara amb els amics; des de diferents punts de la plaça.
I precisament de la ciutat n'ha elogiat el teixit associatiu; «tenim tantes associacions i possibilitats, que et desesperes, perquè voldries ser a totes i no arribes, necessitaries diverses vides; això és el que fa que Reus sigui el que és», ha sentenciat. Com que Coia Ballesté no ha pogut encendre la Tronada, l'ha retransmès.
S'ha traslladat a 1929, primer any en el qual es conserven imatges d'una Tronada. Amb l'esclat final ha clos el pregó, no sense que abans la pregonera tanqués el discurs agraint l'«honor impagable» d'haver pogut fer el pregó, i reclamés encendre una Tronada.
«Esperaré amb anhel durant tot aquest any la seva decisió», s'ha dirigit al saló de plens. «Com tots els reusencs esperarem un any més la Festa Major de Sant Pere», ha conclòs Ballesté. La resposta no s'ha fet esperar, i l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha assegurat a la pregonera que serà l'encarregada d'encendre la pròxima Tronada que s'encengui a la ciutat; «ben aviat», ha desitjat Pellicer.
Joan Ciurana, Tro de Festa
El pregó s'ha pronunciat des del saló de plens i s'ha emès per internet i per Canal Reus TV. El que s'ha limitat a la versió virtual és el lliurament del Tro de Festa, un guardó que, enguany ha recaigut en Joan Ciurana. En un vídeo enregistrat prèviament, el regidor de Cultural, Daniel Recasens, ha lliurat el reconeixement a un Ciurana visiblement emocionat.
Especialment vinculat als Xiquets de Reus, i amb tres fills a la colla, també va ser un dels pioners en la comunicació castellera i de la cultura popular. Vinculat al Teatre Bravium, on havia pres part a la representació de Don Juan Tenorio o els Pastorets, recentment s'ha implicat en el Centre dels Amics de Reus.
Comunicativament va començar a la COPE i a Ràdio Reus, des d'on va prendre part en La Campana dels Gegants, un dels primers programes de cultura popular i en català. En la mateixa línia també va posar una de les primeres pedres de la comunicació castellera amb el Carrussel Casteller. En premsa escrita havia col·laborat amb Reus Diari, El Nou Diari, El Diari de Tarragona i El Punt. Els darrers anys ha seguit participant en les retransmissions castelleres, ara a través de Canal Reus TV.