Primer que tot, vull dir que aquest cap de setmana ha estat excel·lent a nivell de resultats esportius. Han guanyat l'ADT, el Nàstic i el Real Madrid. Cal dir també que el nostre company Toni Cabanillas ha tornat de vacances i aquest dilluns es reincopora a la feina. Però, dit això, el més important és que TarragonaDigital ha guanyat el Premi Mañé i Flaquer! I per partida doble!
En una època on les 'fake-news' corren com la pólvora per les xarxes socials, cal reivindicar el PERIODISME. En majúscules. I quina millor manera de fer-ho que fent valdre el premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local que dos periodistes d'aquesta casa, la Judit Sabaté i el Dídac Montoliu, han guanyat aquest cap de setmana a Torredembarra.
El guardó, rebut 'ex aequo', ha premiat dos reportatges, el de la Judit Sabaté publicat el 3 de febrer i el del Dídac Montoliu publicat el 5 de febrer, que desvetllaven tres casos d'investigacions a capellans de l'Arxidiòcesi de Tarragona per abusos sexuals a menors. Un tema tabú durant molts anys i que ells van treure a la llum. El jurat dels premis ha valorat que «esdevenen un exemple de periodisme valent, d'investigació i compromès a fer visible una realitat molt dura per així conscienciar-ne la societat».
Moltes vegades, portats per la immediatesa i la voluntat de ser els primers a publicar una notícia, ens oblidem d'aquell periodisme que necessita paciència, de parlar amb moltes fonts, d'investigar, de ficar el nas allà on alguns no volen i d'anar lligant caps i històries. I això és el que van fer la Judit i el Dídac en els seus articles publicats el passat mes de febrer. Setmanes de treball que en el seu moment van tenir el premi de veure-ho publicat al TarragonaDigital i que, aquest cap de setmana, han rebut el reconeixement dels Mañé i Flaquer i de la professió periodística.
Aquest guardó premia el treball de la Judit i el Dídac, però és també un reconeixement a l'aposta de TarragonaDigital pel periodisme de qualitat i de proximitat. Aquells que formen part d'aquesta gran família periodística estem plens d'orgull per aquest guardó, que sentim també una mica nostre. Tot i haver arribat fa quatre dies, com és el meu cas.
Amb la Judit i el Dídac no puc ser objectiu, perquè són companys meus. Però això no és cap impediment per dir que són grans professionals del periodisme. En el cas del Dídac, a més, he de sumar-hi que som amics des de fa una dècada. I m'alegra molt que hagi rebut aquest premi, perquè és un reconeixement a la seva feina que, com tot el que fa en la vida, du a terme de manera entregada i apassionada. I curiosament, premia un reportatge en el qual el Dídac va haver de tenir molta paciència per anar trenant la història. Una virtut (o no), com li dic sovint, amb la que Déu no el va beneir.
Serveixin aquestes línies com a felicitació a la Judit Sabaté i al Dídac Montoliu! Llarga vida al periodisme i al TarragonaDigital!