IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

Preocupant revelació: «Quan ens toqui tancar finestres, tindrem un problema greu»

La pandèmia del coronavirus segueix avançant dia rere dia

Un grup de nens entrant a l'escola amb mascaretes
L'objectiu de la ventilació és el desplaçament i dilució del CO2 així com dels aerosols   | Europa Press

Javier Pérez Soriano, professor d'Educació Secundària, químic i expert en riscos laborals, ha realitzat un experiment on mostra el risc de contagi per aerosols en una classe estàndard d'un col·legi, que té una superfície de 60 metres quadrats, 29 alumnes i un mestre a l'interior. En aquesta aula, existeixen set finestres corredisses i un mesurador de CO2 situat en la zona més allunyada de les finestres.

El professor, en declaracions a Nius Diario, justificava la presència del mesurador afirmant que «la causa fonamental de l'existència de CO2 en una classe és l'exhalació d'alumnes i professors. Malgrat que avui dia és impossible determinar d'una manera senzilla la concentració d'aerosols que puguin estar suspesos a l'aire de cada aula en un moment determinat, el que sí és relativament fàcil de determinar és la qualitat de l'aire a l'interior de l'aula».

El diòxid de carboni és el factor determinant de la qualitat de l'aire: «L'objectiu de la ventilació és el desplaçament i la dilució del CO2 exhalat després de la respiració, així com dels aerosols potencialment infectius que estiguin suspesos a l'aire», assenyala.

L'experiment va tenir una duració de 2 dies

Al llarg de dos dies, es va realitzar «un mesuratge continu de valors de CO2 durant tota la jornada escolar, com a manera de determinar si la ventilació d'una aula en les condicions de l'estudi és o no suficient per evitar el contagi a través dels aerosols». Sobre les conclusions que va treure Javier, n'hi ha de força preocupants: «Quan hàgim de tancar les finestres pel temps, sigui de manera total o parcial, tindrem un problema i molt gran», diu Pérez Soriano.

La normativa sobre la qualitat de l'aire pels centres educatius estableix que els nivells màxims de CO2 permesos a l'interior de l'aula no han de sobrepassar els 500 ppm (amb un límit de 800 ppm), mentre que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) posa el límit per ambients saludables a 1.000 pm.

Per portar a terme aquestes proves, es van instal·lar a l'aula dos equips portàtils amb filtres HEPA. Tot i això, l'experiment va deixar constància que «durant el 85% de la jornada escolar l'alumnat i el professorat va estar per damunt dels valors màxims recomanats per un centre escolar, arribant a valors màxims propers als 1.500 ppm i diversos episodis de 1.400 ppm sempre amb finestres tancades completament».

L'experiment conclou que és necessari ventilar l'aula durant 15 minuts entre classe i classe

El professor volia «comprovar si la mesura d'obrir les finestres entre classe i classe durant cinc o deu minut, com indiquen els protocols, és suficient o no en els nostres centres». I després de realitzar l'experiment, Javier va comprovar que, en ventilar 5 minuts entre classe i classe els nivells de CO2 van baixar una mica, però amb 10 minuts es reduïen fins a la meitat.

Amb tot, no baixaven tant com per ser acceptables. L'òptim, per tant, segons aquest estudi, seria ventilar l'aula durant 15 minuts entre classe i classe.


Comentaris

envia el comentari