Superats els 800.000 contagis i amb més de 32.000 morts per la pandèmia del coronavirus, tota Espanya es pregunta ara quin abast tindrà la segona onada. Alguns confien que es pugui doblegar aviat, però el ritme de creixement dels darrers mesos diu que arribarem a un milió de contagis al novembre.
És una xifra preocupant perquè significaria que el 2% de la població espanyola haurà patit la malaltia però sobretot serà l'indicador del què molts experts van avisant: la segona onada serà més llarga i durarà més que la primera. Sanitat es resisteix a parlar d'una segona onada, però no hi ha dubte que estem davant d'aquesta i ara ha canviat el discurs.
«Queden setmanes molt dures per endavant», reconeixia el ministre de Sanitat, Salvador Illa. «Tenim un nivell de transmissió a Espanya que en absolut és desitjable», advertia Fernando Simón. Els números no enganyen: més de 306.000 nous casos al setembre, i un excés de mortalitat del 10%.
Els experts coincideixen que anem cap a una pandèmia llarga que superarà l'any i mig i pot inclòs arribar fins als dos anys. En aquest escenari, la segona onada que s'esperava a la tardor, a Espanya s'ha avançat a l'estiu, i l'explicació més plausible és que hi va haver una excessiva relaxació amb l'aixecament de l'estat d'alarma.
El triomfalisme del president Pedro Sánchez amb aquell «hem guanyat el virus» el 4 de juliol va desaparèixer ràpidament amb la ràpida propagació dels primers rebrots que, en alguns casos, van adquirir dimensions preocupants com a Osca o Lleida. Al juliol els contagis es van multiplicar per vuit i lluny de frenar la corba, s'ha mantingut a l'alça.
En aquell moment, no eren poques les veus que deien inclòs que era un augment dels contagis tolerables, però d'altres avisaven del risc que prenia Espanya i més amb el final de les vacances i l'inici del curs escolar a l'horitzó. Durant aquells dies d'incertesa els metges lamentaven que s'hagués perdut tant temps i preveien el que està passant ara.
Ja no hi ha cap dubte que no es van prendre mesures contundents. Va fallar la detecció, el rastreig de casos i les quarantenes efectives i moltes vegades les proves PCR, malgrat ser més nombroses que abans, eren insuficients. Una dada mostra la realitat: a Espanya es feien menys test que en altres països d'Europa i tenia més contagis.
La situació va esclatar en els primers dies de setembre i s'ha complicat en qüestió de dies a Madrid, una altra vegada, com epicentre. Tots els esforços se centren ara en doblegar la corba de contagis, però les mesures que s'han pres ara, com la de tancar les ciutats de més de 100.000 habitants amb més de 500 nous casos en les darreres dues setmanes, tardaran a tenir efecte.
Mañana propondré en el Consejo Interterritorial del #SNS una acción coordinada para que los municipios con más de 100.000 habitantes con una incidencia de 500 afectados por 100.000 y una positividad en las PCR superior al 10% tomen medidas de limitación de movilidad
— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) September 29, 2020
Ritme de creixement
Darrere de tot això hi ha el caos polític. El fracàs del cogovern que pretenia el govern espanyol s'ha reflectit primer en una descoordinació de les mesures preses per les comunitats autònomes per frenar els rebrots, per després esclatar el conflicte que enfronta el govern central amb el de la comunitat de Madrid, amb resultats fatals.
La incapacitat dels polítics per respondre de manera contundent a la pandèmia han tingut com a resultat diverses cartes dels científics demanant un comitè independent per revisar errors i millorar l'eficiència. La majoria d'ells coincideixen que anem tard, perquè s'ha perdut l'oportunitat d'avançar en el control i la vigilància del virus al juliol i agost.
Ara estem veient el que alguns anomenen un març a càmera lenta. Dels 288.522 casos de juliol s'ha passat als 462.858 a l'agost i a 769.188 al setembre. L'increment de test, gairebé de 9,3 milions, va acompanyat d'un augment de la detecció de positius en un 11%. En total, el creixement ha estat de més d'un 60% respecte al mes anterior i l'augment de la transmissió apunta que al novembre arribarem al milió de contagis.
Ara, una de les claus serà si a la tardor i l'hivern el virus deixarà d'afectar els asimptomàtics joves per tornar a contagiar a la gent gran. Llavors, el problema serà encara més gran. De cara el futur, un dels experts espanyols, Alberto García-Basteiro, dona la clau: «Potser hauriem d'esperar un comportament d'onades més petites, més suaus però successives fins que hi hagi mesures preventives noves, com una vacuna o s'arribi a un nivell d'immunitat de grup».