Dos advocats —Joan Laporta i Toni Freixa— i un empresari —Víctor Font— es disputen aquest diumenge la possibilitat de convertir-se en el 42è president de la història del FC Barcelona, enmig d'una pandèmia, una tempesta econòmica i esportiva i amb l'ombra de l'escàndol 'Barçagate' en l'última setmana de la campanya electoral. Les urnes obren a les nou del matí i romandran obertes fins a les nou de la nit. Un sorteig va decidir que Laporta votarà a les 10 hores, Freixa ho farà a les 10.45 hores, mentre que torn de Font serà a les 11.30 hores. Tots ho faran en la taula 17. Els resultats es preveu que es coneguin abans de la mitjanit.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Un total de 110.290 socis del FC Barcelona amb dret a vot estan cridats a participar en aquestes eleccions, dels quals un total de 22.811 van escollir la modalitat del vot per correu. D’aquests socis, finalment han estat 20.663 els que han fet efectiu el seu vot per correu. El club també ha habilitat cinc punts de votació arreu del de Catalunya, que se sumen al Camp Nou, que serà l'epicentre dels comicis. Tot i això, les restriccions anti-Covid prohibeixen canviar de comarca per assistir a votar.
Si el Barça és 'Més que un club', aquestes seran més que unes eleccions. L'entitat blaugrana està regida per una junta gestora, presidida per Carles Tusquets des d'octubre de 2020, i que ha dilatat la convocatòria electoral. Des d'aquella declaració de Tusquets que les eleccions se celebrarien 'as soon as possible' hauran passat més de quatre mesos, després que la primera data prevista (24 de gener) s'hagués de variar perquè així ho van aconsellar les autoritats a causa de la pandèmia.
Joan Laporta és el gran favorit
Hi ha dubtes en tots els estaments del club. El FC Barcelona està ofegat econòmicament (730 milions d'euros de deute a curt termini i un passiu de 1.173 milions d'euros) i necessita reformular el seu model de club. Els socis, per tant, han d'encertar en el pas a donar, amb tres opcions, que en realitat són dues, perquè el perfil de dos dels candidats (Laporta i Font) és similar i el tercer (Freixa) juga entre el continuisme i el reformisme sense acabar-se de definir.
Laporta és el favorit en les enquestes. Ofereix l'experiència d'haver estat president del club (2003-2010) i alternatives per a tirar endavant en la cruïlla en la qual es troba el club blaugrana. Durant la campanya Laporta s'ha contingut. Ni excessos verbals ni exabruptes. Diuen que per una vegada ha fet cas als seus assessors. Ofereix com a aval el seu coneixement del món del futbol, la seva capacitat per a revertir situacions límit i un retorn als orígens d'aquell equip que amb Pep Guardiola a la banqueta va dominar el futbol.
Víctor Font, set anys preparant l'assalt a la presidència
El projecte més treballat segurament és el de Víctor Font, que fa set anys que espera el seu moment. Aquest empresari del sector de les telecomunicacions, els continguts i la tecnologia ofereix aire fresc i una altra manera de veure el club.
Fins a l'aparició en escena de Laporta, el reformisme de Font era mirat de reüll pels aficionats. Oferia a Xavi Hernández com a tècnic o com a 'general manager' i a Jordi Cruyff també en l'àrea de decisions esportives. Però a Font, que mai ha tingut cap relació amb les estructures del club, la campanya se li ha fet molt llarga.
El segon intent de Toni Freixa
A diferència de Font, Toni Freixa és un vell conegut del barcelonisme. És la segona vegada que es presenta a la presidència i va estar en la primera directiva de Sandro Rosell, sent el portaveu d'aquesta.
Freixa, una enciclopèdia del barcelonisme, es defineix com cruyffista i també com nuñista; es presenta com a continuista i com a reformista; en una idea d'intentar captar vots de tots els fronts possibles.
Els temes que han marcat la campanya: l'economia i el futur de Leo Messi
L'economia ha estat l'eix central de la campanya, però també el futur de Leo Messi, la continuïtat de Ronald Koeman, la viabilitat de l'Espai Barça, o els nous recursos que es poden generar a partir del 'Barça Corporate', que integra Barça Studios, Barça Innovation Hub, Barça Licensing & Marxandatge i Barça Academies, i que ha de ser la taula de salvació econòmica del nou Barça.
Les eleccions s'han vist entelades per la detenció de l'expresident, Josep Maria Bartomeu, arran del 'Barçagate', un cas que ha esclatat l'última setmana de campanya, malgrat que es va destapar fa un any.
Un nou escenari de campanya: xarxes socials, 'youtubers' i Twitch
I la campanya també s'ha jugat en les xarxes, amb l'aparició de 'bots' i de comptes amb intencions electorals; en els mitjans, amb la sobreexposició dels candidats en una campanya massa llarga, i els vídeos en temps reals, amb la participació per primera vegada de 'youtubers' entrevistant els aspirants, o l'aparició en escena de 'Twitch', el nou fenomen mediàtic.
La participació serà el gran cavall de batalla dels comicis, tenint en compte les restriccions anti-Covid i el vot per correu. En les últimes eleccions, l'any 2015, la victòria de Bartomeu (25.823 vots), amb el lema 'Triplet i trident', va ser incontestable. Fa sis anys, Laporta va aconseguir 15.615 i Freixa, 1.715, però aquestes dades serveixen de poc en una situació tan estranya com l'actual.