L'Ajuntament de Reus, si no hi ha cap imprevist, tancarà el curs polític aquest divendres. L'últim ple ordinari abans de les vacances d'estiu, que sovint ha estat un tràmit, en aquesta ocasió compta amb alguns punts destacables. Per una banda, les modificacions de crèdit anunciades pel govern.
Han de permetre garantir l'execució íntegra del Pla de Reactivació Econòmica i Social a canvi de no celebrar els pressupostos participatius entre altres projectes previstos. En el seu lloc, el consistori s'assegura tenir els fons suficients sense dependre dels romanents de tresoreria que l'Estat, fins ara, s'ha negat a alliberar.
A més, però, els grups de l'oposició també portaran algunes mocions d'àmbits que han agafat com a qüestions recurrents. Un exemple és el PSC, que tornarà a reclamar una lluita decidida contra la segregació escolar. El mateix farà Cs reivindicant reforços a la plantilla de la Guàrdia Urbana, i la CUP apostant per una economia social i solidària.
La segregació escolar torna al ple de Reus
El PSC es basa en dades de la Fundació Bofill, impulsora de la moció que els socialistes porten al plenari. Exposen que Reus compta amb un 45% de segregació escolar a primària i un 32% a secundària. Unes xifres que, asseguren, han empitjorat els darrers cinc anys, i l'estudi de la fundació situa Reus entre els 42 municipis qualificats amb «molt alta» segregació.
Amb aquest diagnòstic, la moció reclama establir criteris clars per detectar l'alumnat vulnerable, ajustar l'oferta de places al volum real d'alumnes i distribuir de manera correcta la matrícula viva per evitar els centres d'alta complexitat. Un dels principals problemes, segons afirma el PSC, és la no detecció d'alumnat vulnerable a P-3.
«A la ciutat hi ha cinc centres de primària amb més del 50% d’alumnat estranger, mentre que n'hi ha set que estan per sota del 6%», critiquen en un comunicat. En el cas de la secundària, apunten, cinc instituts registren més d'un 25% d'alumnat immigrant, «fet que es tradueix en baixos resultats en les proves competencials i, en definitiva, en els resultats educatius».
La ciutat de Reus, de fet, va encarregar un estudi sobre la segregació escolar que va presentar el maig del 2018. Andreu Martín, portaveu socialista, critica que l'estudi se centra «excessivament» en el diagnòstic i és «poc propositiu». Reclama, de fet, que «és hora de passar a l'acció».
Els socialistes presentaran una segona moció al plenari, en aquest cas per reclamar una targeta gratuïta perquè la ciutadania pugui anar en autobús a l'Hospital Sant Joan. Volen potenciar, així, el transport urbà, a més de «convertir l’entorn de l’Hospital en zona de baixes emissions, millorant la qualitat de l’aire que s’hi respira».
La proposta del PSC és que aquesta targeta, que han batejat com T-Hospital, «pugui ser utilitzada de forma il·limitada per pacients amb visita concertada, visitants i treballadors». De fet, Andreu Martín considera que podria ser una mesura que demostrés l'esperit amb el qual s'ha creat la nova Comissió Especial de Mobilitat Sostenible de l'Ajuntament de Reus.
Cs insisteix a ampliar la plantilla de la Guàrdia Urbana
Ciutadans posarà sobre la taula un dels compromisos electorals del govern de Reus: l'ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana. Segons es va comprometre Carles Pellicer, alcalde de Reus, durant la campanya electoral, aquest mandat s'arribarà al punt que la policia reusenca patrulli cadascun dels carrers de la ciutat tres vegades al dia.
La formació taronja reclama, a grans trets, «més mitjans i més agents de la Guàrdia Urbana». La portaveu de Cs, Débora García, exposa que «la taxa de policies locals recomanada és d’1,8 per cada 1.000 habitants, però a Reus és d’1,33». Per arribar a la xifra que, segons afirma Cs, proposa la Unió Europea, reclamen que aquest 2020 s'incrementin deu agents la plantilla, i que entre 2021 i 2023 se n'incorporin 20 cada any.
Ciutadans, però, va més enllà, i reclama que l'Ajuntament equipi la Guàrdia Urbana amb armilles antibales i pistoles Taser —elèctriques—. Volen crear una unitat d'intervenció ràpida, secció que de fet ja havia existit, però que va perdre protagonisme amb el desplegament dels Mossos d'Esquadra.
En aquest cas, Débora García la proposa «amb una formació específica, per lluitar contra l’ocupació il·legal d’immobles». També es reclama incrementar el nombre de càmeres de videovigilància a la via pública, una mesura que ja està en marxa, garantint, això sí, «el respecte i protecció dels drets fonamentals dels veïns», matisen des de Cs.
La moció planteja, també, que l'Ajuntament de Reus «explori l’opció de cobrir possibles situacions excepcionals amb col·laboració de serveis de seguretat privada», tot i que no detalla quines serien aquestes situacions. Encara des de Cs, la segona moció que portaran al plenari reclama canviar les aixetes tradicionals dels lavabos dels edificis i equipaments municipals per aixetes automàtiques «per combatre la propagació de la Covid-19 al nostre municipi».
Reus, cap a l'economia social i solidària
Per últim, la CUP també portarà dues mocions al plenari d'aquest divendres. Per una banda, la proposta de fomentar l'economia social i solidària a la ciutat. Una aposta que a priori hauria de veure's aprovada, tenint en compte que al mateix ordre del dia, però per part del govern, es debatrà i aprovarà —el govern té majoria absoluta—, l'adhesió de Reus a la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària.
Els cupaires, en segon terme, reivindicaran de nou plantejar canvis en el model actual de Festa Major. Consideren que el govern ja va tard per preparar les Festes de Misericòrdia amb un format adequat a la situació actual i que també serveixi per al futur. Com ja van exposar fa unes setmanes, consideren que el plantejament que es va fer per la Festa Major de Sant Pere va ser equivocat.
Aleida López, membre de l'assemblea local de la CUP, considera que «l’opció de confinar la major part de la programació habitual, a excepció dels actes estrictament religiosos, i focalitzar-ne la resta en el campanar, va deixar fora de les festes la major part de persones, especialment les que viuen en barris més enllà del nucli antic».
Des de la CUP es veu el model de Festa Major actual com un format «massa tancat en el Tomb de Ravals i enfocat a actes multitudinaris». És per això que tornen a reivindicar la descentralització dels actes que s'organitzin i una aposta més ferma pels actes de petit format, especialment tenint en compte les circumstàncies actuals.
Apunten, de fet, que «tenen el potencial d’arribar a moltes persones que potser no senten com a seu el model de festes actual». Marta Llorens, portaveu de la formació, torna a insistir que «ja fem tard en convocar el Consell Municipal de Cultura per tal d’acordar un cartell d’actes per les Festes de Misericòrdia», un òrgan que el govern va anunciar que crearia aquest mandat per planificar, de manera àmplia, no només la Festa Major, sinó tot l'àmbit cultural de la ciutat de Reus.