Actualment, el percentatge de nens que pateixen covid-19 persistent no és gaire elevat, però la transmissió del virus entre els menors que hi ha hagut aquestes últimes setmanes a Espanya fa que tot es pugui complicar amb el començament del curs escolar.
«El tractament o seguiment d'aquests nens és complicat, perquè és un virus nou que ara està aflorant amb aquest tipus de problemes. Estem aprenent contínuament per a poder-los abordar», exposa a 'El Mundo' Fernando García-Salas, president de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalària i Atenció Primària.
«Si un nen ha patit covid-19 fa tres, quatre setmanes, i veiem que té una pèrdua de gana, menja menys, està més cansat... Això ens pot indicar que té covid-19 persistent».
L'Hospital Germans Trias i Pujol ha estat el primer a tenir una unitat per a nens i adolescents que pateixen covid-19 persistent. «En aquest moment, hi ha 115 pacients que han estat atesos», apunta Carlos Rodrigo, director clínic de Pediatria en aquest hospital.
El 98,2% dels nens asimptomàtics estudiats es van recuperar en vuit setmanes
«Ens han arribat sol·licituds de diferents comunitats espanyoles, i fins i tot de França. Que jo sàpiga, és l'única unitat ben estructurada, amb totes les capacitats... tot i que se'ns desbordarà en qualsevol moment», afirma.
A Espanya, al juliol s'han contagiat 625.739 persones, i aproximadament el 10% de casos podrien desenvolupar covid-19 persistent. En nens, estaríem parlant d'un 4,4%, segons publica 'The Lancet Child & Adolescent Health'.
La investigació avança que «la malaltia de llarga durada després d'una infecció per SARS-CoV-2 sembla menys comú en nens que en adults». Així, el 98,2% dels nens estudiats, que eren asimptomàtics, es van recuperar en vuit setmanes.
En l'estudi es reflecteix que «alguns nens (4,4%) van experimentar símptomes després de quatre setmanes, amb una mitjana de dos símptomes persistents. Entre els símptomes hi havia fatiga, mal de cap i pèrdua del sentit de l'olfacte».
«Els nens que no es troben bé tenen problemes de relació perquè surten menys de casa. Tenen astènia, dolors musculars, fan menys esport... Tot això fa que la relació amb els companys disminueixi i tinguin un problema important», assenyala García-Sala.
«Els nens que tenen covid-19 persistent han tingut formes de coronavirus lleugeríssimes, o ni se n'han assabentat. En molts casos, hem fet el diagnòstic després», assegura Rodrigo.
«Quan no podem curar, no ens queda més remei que rehabilitar»
«La majoria dels nens tenen més de 12 anys. L'important és reconèixer-ho i no creure que són ganduls o que s'han convertit en mals estudiants. Hi ha situacions en què, potser, es castiga el nen per no fer els deures o per no voler sortir a jugar», apunta.
«Si el problema fonamental és mal de cap, actuem selectivament sobre el dolor. Si és cansament, fem rehabilitació. A tots els fem tests psicomètrics per a veure la capacitat de resposta, de pèrdua de concentració, de memòria...», explica.
El doctor Rodrigo sosté que «l'equip de neuropsicòlegs fa rehabilitació neurocognitiva per a millorar totes aquestes capacitats. No hi ha cap medicament que serveixi per a això, sinó que cal parlar amb ells, explicar-los la situació, tranquil·litzar-los fins on es pugui», sentencia.
A més, també apunta que «quan no podem curar, no ens queda més remei que rehabilitar. El que no funciona bé, intentar que es recuperi. És important que se sàpiga que existeix, que la gent no pensi que si un nen o un adolescent agafa el virus, tant se val».
És certament preocupant el que reflecteix aquest doctor a 'El Mundo'. «Ara hi ha moltíssims nens infectats; mai havíem tingut tants nens a urgències amb covid-19. No són formes greus, però hi ha moltíssims casos i no sabem si són de la variant delta, però creiem que té més a veure amb el comportament dels pares i la societat», apunta Rodrigo.
Hi ha risc zero de mort en nens?
El doctor García-Sala afirma que «no hi ha un risc zero. Encara que siguin pocs, hi ha nens als hospitals i nens que han mort». Al seu torn, reconeix que un dels símptomes més preocupants són els forts mals de cap.
«Estem veient quadres de cefalea en adolescents quatre i cinc mesos després d'haver passat la covid-19. El que més ens preocupa és que, amb la medicació habitual que donem per les cefalees, no ho aconseguim solucionar», afirma García-Sala. «Hi ha nens als quals hem d'enviar al neuròleg per a tractar-los, però és bastant frustrant, perquè a vegades no ho aconseguim».
«Amb el temps es curaran, però quan ens ve un pacient amb aquest problema, no podem dir-li en quant de temps, perquè varia d'unes persones a unes altres», explica el doctor.
Finalment, Rodrigo assegura que «és molt variable. Alguns porten amb símptomes des de la primera onada de la pandèmia». Recalca, malgrat tot, que «la tendència general és que vagin millorant», especialment si reben un bon diagnòstic i posterior tractament.