Tots fem la compra al supermercat. I, en major o menor mesura, tendim a preocupar-nos pel que comprem. No només que sigui de qualitat, sinó que sigui saludable, per la qual cosa marxem directes a aquestes opcions que apareixen com a «casolanes» o «tradicionals»... Però, són realment així?
A qui no li agraden les típiques croquetes de la padrina? I el brou casolà de verdures o de pollastre? Són, és cert, opcions sempre desitjables, que ens poden recordar a la nostra infància. Seguint amb aquest plantejament, la realitat és que cada cop més marques d'alimentació tendeixen a utilitzar en els seus envasos l'etiqueta de «natural», «artesanal» o «tradicional» com a reclam per vendre més productes.
El que ens pot portar a la pregunta següent, és tot el que es ven veritablement així? No només això, també ens podem qüestionar si aquest tipus de productes, aparentment naturals o casolans, són també saludables. Comencem pel principi.
Per què hi ha productes que es venen com a casolans, naturals o artesanals?
Com hem comentat anteriorment, són moltes les empreses d'alimentació que utilitzen diferents reclams, que saben que funcionaran entre la majoria dels clients, amb la finalitat de vendre molts dels seus productes alimentaris. Només cal anar a un supermercat i parar-nos davant d'algun prestatge. Quants productes contenen en el seu envàs les paraules «casolà», «natural» o «artesanal»?
Possiblement, si ens trobem davant de dos productes similars, en què un té l'etiqueta de «casolà», i l'altre no, és força probable que optem pel primer. Això es deu al fet que immediatament tendim a pensar que és més natural el que està etiquetat com a «casolà» i, amb això, més saludable.
Com comenta Miguel Ángel Lurueña, doctor en Ciència i Tecnologia dels Aliments i autor del llibre 'Que no te líen con la comida (Destino, 2021)', moltes empreses usen aquestes denominacions perquè «ens evoquen idees romàntiques». Encara més, «ens fan pensar que estem comprant una cosa que en realitat no és així». A més, «utilitzen sovint paraules que no estan recollides a la legislació», la qual cosa significa que poden usar-les sense por de cometre algun tipus d'il·legalitat.
Compte: casolà no és sempre sinònim de més saludable
Arribats a aquest punt, també és normal que tendim a pensar que una cosa que porta per nom «casolà» o «recepta de l'àvia» és instantàniament més sa. Però això no sempre és així.
Podem posar com a exemple una lasanya industrial de les que podem trobar al supermercat. Tot i que aquesta porta al seu etiquetatge la paraula «casolà» (lasanya casolana), el més probable és que ens trobem davant d'un ultraprocessat. Això significa bàsicament que aquesta lasanya a la venda al supermercat, per molt «casolana» que digui ser, en realitat estarà plena de greixos saturats i ingredients poc o gens saludables. A més duna gran quantitat de sal.
Alguns termes sí que estan regulats
Hi ha alguns termes que sí que es troben regulats. És el que passa, per exemple, amb la denominació d'«artesanal». Segons Lurueña, «està definit per a alguns aliments, com ara el pa o els gelats». I passaria una cosa semblant amb «natural», que únicament estaria contemplada per a qüestions més concretes, com les aromes d'origen natural (evidentment, en contraposició a les sintètiques).
Tot i això, les marques utilitzen els seus trucs, de manera que poden substituir «artesanal» per «tradicional», de manera que moltes persones optaran per aquest producte pel fet que és «tradicional» (encara que realment no ho sigui).
NOVETAT WHATSAPP: Fes clic aquí per llegir GRATIS les notícies més destacades de Catalunya al WhatsApp