Tres centres educatius de Reus mantenen viu el programa Un parc, una escola. Es va posar en marxa durant la pandèmia, va arrencar amb set col·legis i en van arribar a fer ús vuit escoles, amb una valoració molt positiva. Ara, passades les restriccions i les situacions d'emergència, ha anat a menys.
Tot i això, tres escoles n'han fet un balanç prou positiu, després del retorn a la normalitat, per repetir l'experiència. A través de la regidoria d'Educació, els centres poden disposar d'espais de la via pública o d'equipaments municipals. Majoritàriament es fan servir a l'hora del pati, com un espai més de l'escola.
En alguns casos, especialment durant la pandèmia, també s'havien fet servir per fer-hi activitats escolars. Sigui com sigui, des de l'Ajuntament es veu com una manera d'obrir l'escola fora de les seves parets, relacionant-la amb el barri i la seva zona d'influència. El regidor d'Educació, Daniel Recasens, defineix el programa com «una eina que la pandèmia ens dona i és un instrument més que posem a l'abast de les escoles».
Posa en relleu que, més enllà de l'ús que se'n faci cada curs puntual, el que cal destacar és haver estandarditzat el programa. El canal a través del qual es fan les sol·licituds i com s'hi respon va quedar establert l'any 2020 i, per tant, facilita que es pugui activar quan convingui. «Ens permet ser àgils i que s'alineïn la resta d'àmbits de l'administració, no només Educació», detalla.
«Ara té un ús molt més quotidià, en determinats moments hi haurà més joc, i en altres no tant», admet. Ho relaciona no només amb les característiques físiques de cada escola, sinó també amb la filosofia que segueixen. En concret perquè, apunta, en fan més ús «aquelles escoles que ja tenen una tendència natural a relacionar-se amb els seus ecosistemes educatius».
De la urgència de la pandèmia a la integració en el dia a dia
Això ha fet que, en alguns casos, també hagi canviat la finalitat d'aquests espais. «Quan calia compartimentar el pati, hi havia escoles que necessitaven més espai», recorda. Ara, en canvi, «no és aquest el cas, ara el que permet Un parc, una escola és convertir el parc en un espai prioritari per a la infància en horari lectiu».
«La idea és que les escoles puguin fer servir al màxim allò que és municipal», resumeix Recasens. El programa està disponible durant tot el curs, però la dinàmica habitual és que les escoles facin la sol·licitud a començament de curs o durant el primer trimestre. Aquest curs han demanat algun espai públic o municipal tres escoles, la Rosa Sensat, l'Alberich i Casas i la Pompeu Fabra.
Recasens subratlla que, sobretot els dos darrers centres, van ser dels principals impulsors de la mesura. L'escola Rosa Sensat surt al Centre Cívic de Mas Abelló, l'Alberich i Casas al Parc del Ferrocarril, i la Pompeu Fabra al parc de la plaça Morlius. La directora de l'escola Pompeu Fabra, Mar Cervantes, explica que, per ells, el benefici principal és guanyar espai físic.
Considera que és una bona manera d'integrar un espai públic com és una plaça a l'escola. Especialment, com explica, perquè «som una escola petita ubicada entre cases, i els patis són petits». «Poder anar al parc i utilitzar-ho com un espai de pati que forma part de l'escola ens ha funcionat molt bé», aclareix.
Ja durant la pandèmia en van poder treure profit, ajustant-se a les restriccions que s'imposaven arran de la situació general. També és un exemple, però, que tal com es va anunciar aleshores, aquelles circumstàncies marcaven l'inici, però no l'única finalitat del programa. «Als nens i nenes els agrada molt, cada dia hi va un grup diferent i, el dia que els toca sortir al parc, els agrada molt», afirma.
També hi guanyen els grups que fan l'hora del pati al centre, que poden repartir-se el mateix espai entre més alumnes. A l'escola Pompeu Fabra es fa servir la plaça Morlius per als cursos de primària. Pel que fa als d'educació infantil, la logística per portar-los fins al parc no permetria poder aprofitar plenament l'hora del pati.