El president de Junts per Catalunya, expresident de la Generalitat i actual eurodiputat, Carles Puigdemont, anunciava el passat dimecres, 11 de novembre, la seva renúncia a ser el candidat de la seva formació a la presidència de la Generalitat, però també era clar dient que «no renuncia» a liderar el projecte. Unes declaracions complexes que sembla que es dirigeixen a una posició que duria Puigdemont a anar de número 1 a la candidatura per Barcelona, malgrat no ser el presidenciable del partit, que seria el guanyador de les primàries i que ocuparia el segon lloc.
Puigdemont, abocat a ser el número 1 de la candidatura per mantenir el control intern de JxCat
Malgrat que de moment la vicepresidenta i portaveu del partit, Elsa Artadi, no ha aclarit quin serà el rol de Puigdemont a la llista de Junys per Catalunya, el cert és que el líder del partit es veu pràcticament abocat a liderar la candidatura. En primer lloc, perquè és el gran reclam tant de la seva formació com de l'independentisme: Puigdemont arrossega vots com no ho fa cap altre líder polític del moviment. Però la maniobra respon sobretot a mirar de controlar la facció del partit que pivota al voltant de Laura Borràs, candidata a les primàries, amb el suport de Quim Torra i altres membres significats del partit com Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas o Francesc de Dalmases.
La jugada de Borràs d'anticipar-se en la seva candidatura a les primàries del partit, guanyant suports des de ben aviat per part de la militància, va fer que Puigdemont declinés presentar-se i tampoc ho fes el seu candidat favorit, Jordi Puigneró. L'eurodiputat assumeix que Borràs és favorita per esdevenir la presidenciable el proper 29 de novembre, però vol assegurar-se el control sobre el projecte.
És a dir, assumeix tenir una candidata a la presidència que ni ell ni Jordi Sànchez veuen amb bons ulls, amb un entorn distanciat de la cúpula del partit que formen Waterloo i Lledoners, però s'assegura mantenir el lideratge intern fent servir la carta que li permet el reglament de primàries: que la direcció del partit el proposi com a número 1 i la militància ho ratifiqui en un procés participatiu al desembre.
Tres urnes a les primàries de JxCat
Així doncs, les eleccions primàries a Junts per Catalunya preveuen tres urnes: la primera, per elegir presidenciable el 28 i 29 de novembre entre Laura Borràs, el conseller Damià Calvet i un militant ras, l'advocat Jordi Farrés. La segona urna triarà el 12 i 13 de desembre els principals llocs de sortida de les quatre demarcacions, en posicions immediatament posteriors al candidat presidenciable.
Encara hi haurà una tercera urna en aquestes primàries: la militància escollirà a finals de desembre la resta de membres de les llistes. La direcció proposarà els noms i podria aportar canvis respecte el resultat de la segona urna per mantenir la cremallera de candidats homes i dones. És aquí on l'executiva podria proposar que Puigdemont, president del partit, fos el número u. La militància ho hauria de ratificar en aquesta tercera votació. En aquest cas, el número u el proposaria la direcció directament, sense passar per unes primàries on d'altres noms poguessin optar-hi. Primer, però, Puigdemont ha de fer el pas, una possibilitat que sembla que guanya força.