Carles Puigdemont s’ha topat amb un problema, i és que mantenir 'La Casa de la República' a Waterloo costa uns 40.000 euros al mes, una suma de diners que segons algunes fonts només podrà seguir pagant fins al desembre. Dins aquestes despeses estan inclosos els assessors, els advocats i l'escolta privada de l'expresident, que la Generalitat no pot pagar, segons informa el mitjà ABC.
Les aportacions de ‘la caixa de solidaritat’ dels independentistes han anat a la baixa després de la divisió que s’ha produït en el bàndol català. La relació de Puigdemont i Torra és cada vegada més tensa i els empresaris que van començar a aportar diners per la causa estan deixant de fer-ho. A més a més, la mà dreta de l’expresident, Artur Mas, ha tornat a la política per intentar reorganitzar l’espai convergent, que ell mateix va desmuntar, a través de noves aliances amb els socialistes, ja que tant PSC com PSOE han estat sempre uns dels aliats preferents per qui abans eren Convergència.
Però més enllà del retorn de Mas a la política, qui ja ha anunciat que no vol ser pas cap de llista, Carles Puigdemont és una figura de molt de pes per a molts catalans tot i estar a l’exili. El seu poder ‘simbòlic’ segueix intacte tot i la imminent falta de recursos econòmics que es preveu de cara al pròxim desembre. Així es va demostrar en les eleccions europees quan la candidatura de Puigdemont per al Parlament Europeu va ser la més votada a Catalunya, tot i no poder exercir com a eurodiputat a causa de l’ordre de detenció que té imposada des de la justícia espanyola.
Tot i que les vies de finançament se li acaben, el fet que dos dels seus propers com són Jami Matamala i Jaume Alonso s’hagin presentat al Congrés i Senat respectivament, obre un altre sistema de finançament per mantenir l’estructura que l’expresident té muntada a Brussel·les. Però a part de finançament, Puigdemont també està perdent suports com Mas, qui creu que des de Brussel·les no es pot manar, i Torra, qui alguns dels seus propers li han insinuat que és un titella del seu mentor, segons informa el mitjà ABC. Així doncs, la distància entre els tres presidents és cada vegada més gran i en qualsevol moment podrien sortir a la llum noves discrepàncies que anunciessin una separació total, tot i que de moment, no és el cas.