«Jo no he trencat amb el PDeCAT». Així de contundent és el líder de JxCat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, al ser preguntat pel seu nou projecte polític, que aquest dissabte organitza la seva assemblea constituent. En una entrevista amb l'ACN, Puigdemont diu que les portes del seu nou partit «estan obertes per a tothom, sense excepcions», que la gent del PDeCAT s'hi està «incorporant clarament» i que «no hi ha un sentiment de trencament». Puigdemont admet «frustració» per la suspensió del ple d'investidura del 2018, i lamenta que l'exili ha patit «manca de reconeixement» entre alguns sectors de l'independentisme. «Algunes vegades m'he sentit molt sol, ens hem sentit molt sols», confessa.
La relació amb el PDeCAT
A pocs dies del tret de sortida de l'Assemblea constituent de Junts per Catalunya, Puigdemont afirma que per a ell «el PDeCAT és la gent, el llegat», i no «determinades actituds de la direcció». «La gent del PDeCAT no només no ha trencat amb mi, sinó que s'està incorporant clarament a JxCat, i entén que forma part de la consecució d'una tradició que ve de molt lluny», diu.
Puigdemont destaca que els dubtes i les discrepàncies que va tenir amb el seu partit durant el període previ a l'1-O —i que relata al llibre 'M'explico'— s'han d'entendre en un context de «moments molt complexos i molt difícils». De fet, avisa que pot tornar a passar en el futur, també en altres formacions. «Que ningú es pensi que si un partit guanya rotundament les eleccions no tindrà tensions internes en moments de gran transcendència com els que hem viscut», destaca Puigdemont.
A l'analitzar les opcions actuals de diàleg, Puigdemont recorda la «traïció» que, segons ell, va patir per part de l'Estat espanyol el 10-O. «Avui no ens podem deixar ensarronar com en aquell període», diu, acusant el govern espanyol de ser un «triler en les negociacions». El diàleg amb l'Estat, avisa, «o es fa amb garanties, o pot tornar a ser molt probablement una altra trampa».
Sobre el monarca Felip VI, Puigdemont admet que en els mesos previs a l'1-O «tenia més informació i potser més empatia» cap a una «solució política» que el president espanyol, Mariano Rajoy. Però ara ja no. De fet, Puigdemont creu que el 3-O el rei «va abdicar en directe de representar tots els catalans».
Els partits independentistes
El líder de JxCat també parla a l'entrevista de les «desconfiances» i de «l'inventari d'entrebancs» viscuts en els mesos previs al referèndum, tant en les relacions amb el seu partit com amb els socis de govern d'Esquerra. Ho valora, però, com un «aprenentatge» i creu que no s'ha d'amagar ni «pintar a la gent una visió romàntica i molt edulcorada» dels fets, perquè els ciutadans volen «ser tractats com a majors d'edat». «Per damunt de tot, nosaltres som aliats», destaca, assegurant que l'autocrítica és necessària perquè «la política, o és humana, o no és bona política».
Malgrat això, Puigdemont admet que el partidisme podria haver arribat a fer trontollar el referèndum, i tot i reivindicar el paper «imprescindible» de partits i institucions per votar, diu que no s'hagués anat «gaire lluny» sense la gent. Si l'èxit de l'1-O hagués estat vinculat «estrictament» a la voluntat dels partits polítics, afirma, la seva celebració «probablement hagués estat un miracle i no hauria sigut una victòria tan rotunda».
La petició d'unitat
Puigdemont justifica les seves crides a llistes unitàries malgrat les discrepàncies evidents amb ERC i el seu líder, Oriol Junqueras, perquè «per damunt de totes les desavinences, partidistes o personals, hi ha l'interès general». El líder de JxCat diu que a les eleccions del 21-D «estava disposat a fer totes les concessions que fessin falta» per anar plegats a les urnes.
Tot i això, diu que la unitat «no és una quimera, i ho demostra l'1-O». «Jo sóc un militant de la unitat, hi ha molta gent que no ho comparteix i ho respecto». I afegeix: «mentre no es demostri el contrari, mentre l'exercici de la unitat no es demostri que és un error, jo tinc el deure de defensar-lo».
El retorn a Catalunya
Puigdemont nega que enganyés als ciutadans amb promeses de tornar a Catalunya el 21-D. «Jo havia de tornar investit president de la Generalitat, i ocupar el meu lloc al Palau», afirma, dient que ho tenien «tot preparat». «L'exili és una trinxera de lluita molt eficaç que no es pot banalitzar de qualsevol manera. Si jo hagués estat escollit president, potser estaria a la presó, però hauria tornat al Palau de la Generalitat. I cregui'm, sabia com tornar», afirma.
Per això, admet que la suspensió del ple aquell gener li va generar «una gran frustració» perquè creu que es va «fallar» a tota la gent que el 21-D va donar suport a JxCat. «Va ser l'inici d'una deriva dolenta de desunió i confrontació entre nosaltres», reconeix, però no atribueix la culpa al president del Parlament Roger Torrent. «Segurament no va ser una decisió personal», opina.