Hisenda compta amb nombroses eines i protocols d'actuació per a vigilar les transaccions monetàries que duen a terme els ciutadans espanyols.
Amb l'objectiu de lluitar contra l'economia submergida i evitar el frau fiscal, l'Agència Tributària col·labora estretament amb el Banc d'Espanya per a detectar qualsevol indici de delicte.
Els bancs amb seu al nostre país tenen l'obligació d'informar Hisenda sobre els nostres moviments econòmics, posant especial atenció en els grans ingressos bancaris.
Els inspectors comencen a posar la lupa sobre aquells cobraments i pagaments d'elevades xifres de diners. Duen a terme seguiments personalitzats per a detectar possibles anomalies i fins i tot poden arribar a exigir a la persona física explicacions sobre la procedència dels diners.
Ningú està exempt d'aquest sistema de control que pretén evitar l'entrada en circulació de diners no declarats. Qualsevol transacció que superi els límits imposats per Hisenda pot aixecar les sospites i ser objecte d'investigació per part del ministeri fiscal.
Els moviments bancaris que estan sota la lupa d'Hisenda
En plena era digital, les transaccions de diners virtuals han anat guanyant terreny als pagaments en efectiu.
Durant molts anys, els matalassos i les caixes fortes amagades a les llars van servir per emmagatzemar els diners dels espanyols. Una situació que ha canviat amb l'arribada dels pagaments electrònics i els comptes corrents d'estalvi.
A través d'aquests mètodes, Hisenda pot exercir un control gairebé total sobre les nostres transaccions i ingressos bancaris, ja que tots els nostres moviments queden registrats pels bancs.
Precisament, aquestes entitats són les encarregades d'alertar els inspectors de l'Agència Tributària sobre els cobraments i pagaments sospitosos. Un sistema utilitzat per a descobrir la procedència de possibles diners en negre.
Un ingrés de més de 3.000 euros pot aixecar les sospites d'Hisenda
En aquest cas, Hisenda activa el protocol d'investigació quan es duen a terme transaccions bancàries superiors als 10.000 euros. A més, els pagaments i cobraments a partir de 3.000 euros i els préstecs o crèdits superiors a 6.000 euros també són motiu de sospita.
D'aquesta manera, ingressar en compte més de 3.000 euros podria portar els inspectors a obrir una investigació i sol·licitar informació addicional sobre la procedència del capital.
Més enllà dels moviments monetaris virtuals, les transaccions de diners en efectiu segueixen sent molt habituals al nostre país.
A Espanya no és il·legal tenir diners en efectiu al domicili ni en un compte bancari a l'estranger. Això sí, perquè sigui legal és necessari que la persona hagi declarat aquest capital en la renda.
En qualsevol cas, Hisenda demana informació sobre els pagaments i cobraments en efectiu que superin els 10.000 euros fora de la frontera i els que superen els 100.000 dins del nostre territori.
Si la procedència dels diners està justificada i la quantitat s'ha declarat a Hisenda, la transacció serà vàlida. En cas contrari, es podria penalitzar el ciutadà.
Hisenda també vigila les transaccions en efectiu i els bitllets de 500 euros
A més, l'Agència Tributària i el Banc d'Espanya també controlen les retirades o ingressos de bitllets de 500 euros.
Cal recordar que es tracta d'un bitllet la circulació del qual ha disminuït dràsticament en els últims anys.
Al maig de 2016, el Banc Central Europeu (BCE) va decidir deixar de produir-los i, en consonància amb això, el Banc d'Espanya no els emet des del 2019. Per tant, es poden fer servir com a mitjà de pagament, però sota la vigilància d'Hisenda.
D'aquesta manera, l'Agència Tributària treballa sense descans per a modernitzar les inspeccions i buscar nous mètodes per a detectar possibles fraus fiscals.