Per tots és sabut que el règim dictatorial nazi es va proposar estendre els seus dominis per tot arreu. El Tercer Reich pretenia recuperar l'esplendor que en el passat van exercir els alemanys durant segles a la resta d'Europa; a més, seria conegut com «l'imperi dels mil anys».
Però,al final, els seus dominis no van aconseguir territoris molt més enllà del continent europeu i la seva derrota va ser aclaparadora. No obstant això, per contribuir a legitimar la seva causa expansionista, la propaganda nazi va cobrar especial rellevància, ja que mitjançant ella seria més fàcil influir en els seus adeptes i inculcar-los la idea que els nazis eren una raça superior a les altres. De fet, els deliris de grandesa de l'Alt Comandament no acabaven aquí: segons les seves creences, la raça ària era descendent dels grans guerrers germànics que en el passat van plantar cara a l'imperi romà; per això, consideraven que la seva raça era superior.
En aquesta part de la història cobra especial rellevància el nom d'Heinrich Himmler, fundador de les SS, el braç armat del nazisme. Himmler va ser l'encarregat d'indagar a fons en aquest passat històric del poble alemany. Per a això, es va proposar portar grups Nazis a Espanya, a diferents enclavaments històrics, per recopilar el major nombre de relíquies que permetessin donar suport a les seves tesis.
Espanya, un lloc essencial per als nazis
Espanya va tenir el dubtós honor d'acollir la visita del cap de la Schutzstaffel, que considerava fermament que tant Alemanya com el país iber compartien un mateix llinatge, ja que els visigots van estar assentats al nostre país durant tres segles; això corroboraria les seves hipòtesis d'una ascendència ària comuna.
Una mostra del llegat visigot a Espanya es troba a Segòvia, als afores d'un poble anomenat Castiltierra. La seva ermita és un testimoni mut de la presència d'aquest poble germànic; i reuneix o reunia tota mena de relíquies, ja que van ser preses pels nazis per a ser portades a restaurar i mai van tornar al seu lloc d'origen.
Una altra de les regions explorades per Himmler i el seu seguici va ser Toledo, ciutat de molta importància per al Regne visigot. El que pretenia trobar era ni més ni menys que l'Arca de l'Aliança, on es van guardar les tauletes que contenien els Deu Manaments que, segons la tradició cristiana, Déu va proporcionar al seu profeta, Moisès. Malgrat els seus esforços, va tornar a casa amb les mans buides, com se sol dir.
A més de l'arca sagrada, Himmler cobejava l'anomenada Llança de Longinos, l'arma que va ser utilitzada pel soldat Longí per travessar el cos de Crist quan aquest va morir a la creu. D'acord amb la llegenda, aquell que posseís la Llança es beneficiaria d'un poder il·limitat i no podria ser superat per cap de les forces enemigues.
No obstant això, encara avui dia s'especula sobre la ubicació real de l'objecte, perquè amb el pas dels segles han estat moltes les falsificacions i rèpliques que se n'han fet. Per als nazis, però, la que es trobava al Museu Hofburg de Viena era l'autèntica
El Sant Grial, a Montserrat?
A Catalunya, entre les províncies de l'Anoia, del Baix Llobregat i del Bages es troba Montserrat, una escarpada muntanya rocosa que alberga un monestir benedictí que és destí de peregrinació per a molts fidels. Segons la història oculta espanyola, aquest convent va servir per a amagar el Sant Grial, la copa que va recollir la sang de Jesucrist quan es va dessagnar a la creu.
D'acord amb el testimoniatge del rector que va rebre a la comitiva nacionalsocialista, Himmler estava convençut que, si trobava la copa sagrada, aquesta li proporcionaria la força necessària per a guanyar la Segona Guerra Mundial. És més, per al Reichsführer, els orígens de la raça ària es remuntarien fins a Jesucrist, que en realitat pertanyia a aquesta estirp i no a la jueva.
Fanàtic de l'ocultisme
Tot aquest afany per recaptar com més relíquies històriques possibles millor el tenia pel fet que contenien una sèrie de poders màgics que portarien la victòria alemanya. De fet, Himmler era considerat un gran defensor de l'esoterisme. Tal va ser la seva passió per les forces místiques, que altres grans personalitats de l'Alt Comandament nazi com Rudolf Hess o Alfred Rosenberg es van aficionar també a aquestes qüestions.
Himmler també defensava que el seu model de societat alemanya ideal havia de construir-se sobre la base del paradigma dels celtes, els pobles de l'Edat del Ferro i va ser el creador de societats secretes com l'Ahnenerbe o la Thule, dedicades a l'estudi de llibres sobre l'ocultisme, la màgia negra i la bruixeria; Heinrich Himmler utilitzaria aquestes associacions per a dur a terme excavacions per tot el món i per desenterrar tota mena de peces valuoses que estiguessin vinculades als cultes pagans dels celtes i que servissin per a donar testimoniatge del suposat passat pur de la casta alemanya.
No content amb això, era freqüent que anés a consultar pitonisses i quiromàntics perquè li mostressin el seu futur i el del Tercer Reich. A mesura que els nazis anaven perdent territori i la seva derrota era pròxima; i quan totes les estratègies militars estaven fallant, Himmler va arribar a basar els seus plans de guerra en funció del que els vidents li recomanessin. Fins a tal punt va arribar la seva desesperació.
Si Himmler s'hagués criat avui dia, seria considerat el que se sol dir un freaky del misticisme i del paganisme. Probablement, seria un àvid lector de novel·les de fantasia com les de Tolkien, Lewis, Martin i tants altres; segurament també seria aficionat als jocs de taula o de rol del tipus Warhammer o World of Warcraft.
El final de la fantasia
Per fortuna, Heinrich Himmler va trobar la seva fi quan les tropes britàniques van guanyar el control sobre Alemanya: davant de la possibilitat de ser capturat, va ingerir una pastilla de cianur. Amb ell, morien tots els deliris sobre utensilis que proporcionaven superpoders als nazis; de la mateixa manera, tampoc va demostrar l'existència d'una dinastia de sang pura visigoda.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘Caracterurbano'