L'explosió de vídeos de YouTube de gent murmurant coses al micròfon ens pot conduir a la inevitable pregunta: Què és l'ASMR?
A primera vista, no sembla més que l'experiment de quatre 'youtubers' per a acontentar una audiència amb un cert fetitxe per determinats sons, però sembla que la ciència té alguna cosa a dir sobre aquest tema.
Pel que sembla, aquests sons emeten una determinada freqüència que provoca un efecte plaent en el nostre cervell. En les següents línies ho expliquem amb més detall.
Què és l'ASMR?
El terme ASMR es correspon a les sigles d'Autonomous Sensory Meridian Response, la qual cosa es tradueix al català com Resposta Sensorial Meridiana Autònoma.
La paraula va ser utilitzada per primera vegada per la usuària Jennifer Allen en un grup de Facebook dedicat a aquest fenomen, però l'estudi de l'estímul sensorial es remunta a un fil de debat de la web de salut steadyhealth.com.
Orígens a part, el terme ASMR es va ferpopular gràcies a YouTube, una xarxa social on podem trobar milers de vídeos sobre el tema.
En poques paraules, podem definir l'ASMR com una sensació plaent que es produeix com a reacció a uns certs estímuls sensorials. Una altra definició d'ASMR més simple podria ser un agradable pessigolleig, normalment al cap, que sentim en escoltar uns certs sons o veure determinades escenes, entre altres coses. També ha estat descrit com a 'orgasme cerebral', 'massatge cerebral' i 'formigueig per l'esquena'.
Malgrat que existeixen els mecanismes necessaris per a mesurar la resposta sensorial, l'ASMR no és objecte de recerca científica, almenys de moment.
Què produeix l'ASMR?
Com ja hem esmentat, hi ha uns certs estímuls sensorials que desencadenen la sensació plaent de l'ASMR. Aquests estímuls són anomenats detonants. Heus aquí alguns exemples que podem identificar fàcilment.
-Repicament d'un objecte sobre una superfície, com el so d'un bolígraf contra una llibreta.
-Xiuxiueigs a cau d'orella. Aquest és un recurs molt utilitzat als vídeos de YouTube, amb micròfons de condensador per a captar fins al més lleu so.
-El so d'unglesgratant la pantalla d'un telèfon o una taula.
-El so de petites bombolles d'aire esclatant. L'acte de petar paper de bombolles seria un estímul tàctil que produeix ASMR.
-Alguns usuaris asseguren que l'atenció personal en un joc de rols desencadena una resposta sensorial plaent.
-Els massatges i el so d'unes mans recorrent la pell.
Tipus d'ASMR
Tenint en compte aquests factors, podem diferenciar diversos tipus d'ASMR.
1. ASMR Auditiu
És el tipus d'ASMR més comú. Respon a un estímul auditiu, tot i que no tothom respon a aquests. Pot ser una persona murmurant de manera pausada o la consecució de sons rítmics.
2. ASMR Visual
Es tracta d'un estímul bastant complex, com uns certs patrons visuals o elements que componen una escena. També s'ha detectat una sensació plaent amb unes certes combinacions de colors o el moviment d'objectes.
3. ASMR Tàctil
Pot ser que hagis experimentat una sensació de benestar en posar els dits sobre unes certes superfícies o fer esclatar paper de bombolles. Normalment, l'ASMR tàctil pot anar acompanyat de calfreds.
4. ASMR Situacional
Una de les respostes sensorials menys comunes és l'ASMR situacional. Es produeix mitjançant determinades situacions, com en la consulta del metge. Per aquest motiu, alguns 'youtubers' tracten de reproduir aquestes situacions mitjançant jocs de rols.
5. ASMR Hipnòtic
Finalment, trobem l'ASMR hipnòtic, una pseudoteràpia que té com a objectiu induir al somni. Aquest tipus de resposta és estudiada pel doctor Craig Richard de la Universitat de Shenandoah, que fa anys que investiga el fenomen.
Què provoca al cervell?
Davant de la falta d'estudis científics sobre la Resposta Sensorial Meridiana Autònoma, no podem determinar l'origen biològic de la sensació de plaer. Com assegura el doctor Tom Stafford, de la Universitat de Sheffield, «pot ser un fenomen real, però és inherentment difícil d'investigar».
Molts han associat l'ASMR amb la sinestèsia, una cosa que podríem definir com la sensació que es produeix en una part del cos a conseqüència d'un estímul en una altra part del cos. No obstant això, la principal diferència és que l'ASMR sempre s'associa al formigueig al cap, sense que existeixi un estímul en una altra part física del cos.
Una de les explicacions més plausibles és l'associació d'estímuls sensorials amb experiències prèvies, però, de moment, són meres conjectures.
De moment, Emma Barratt i Nick Davies, psicòlegs de la Universitat de Swansea, proposen investigar aquest fenomen, ja que s'han demostrat els beneficis de l'ASMR sobre el dolor o l'estat d'ànim.
Referències bibliogràfiques
EMMA L. BARRAT, NICK J. DAVIS (2015). Autonomous Sensory Meridian Response (ASMR): a flow-like mental state. NCBI.
R. MARSDEN (2012). Maria spends 20 minutes folding towels': Why millions llauri mesmerised by ASMR vídeos. The Independent.