La ciència avança a passes de gegant de manera inexorable. Tal és l'avanç que de vegades, l'ésser humà no està preparat per a assimilar i per a adaptar-se a les novetats que porta amb ell mateix. Això pot comportar en certes ocasions problemes per als éssers humans, que arriben a veure's en un món amb el qual no s'identifiquen o comprenen.
Els Biohackers són un nou moviment social liderat per persones amb una filosofia molt particular sobre la ciència i sobre com hauria d'entendre's. De fet, les idees que plantegen, en cas que es dugui a terme de manera generalitzada, podrien revolucionar el dia a dia de la societat com la coneixem avui dia.
Què són els Biohackers?
A finals dels anys 90, poc abans del canvi de mil·lenni, van començar a sorgir persones que consideraven que el cos, amb l'estat tan avançat de la ciència actual, podria millorar-se implantant-hi petits dispositius electrònics. Així, algunes persones van començar a implantar-se petits aparells que, per exemple, els permetien obrir portes o encendre llums amb un simple moviment de braç.
La manera de pensar d'aquest grup de persones es basa en el principi filosòfic dels hackers dels anys 70 dels Estats Units. En aquesta dècada, quan va aparèixer la revolució informàtica, va sorgir un grup de persones que es dedicaven a desmuntar els ordinadors per a aconseguir millorar o alterar les seves funcions a través de l'autodidactisme mentre treballaven clandestinament en els garatges de les seves cases.
Si bé el naixement dels Biohackers pot situar-se a la fi dels noranta, no és fins a principis de l'any 2000 quan agafen força i poden començar a diferenciar-se com a moviment social i tecnològic. Això és principalment al fet que abans, els Biohackers estaven encara molt lligats a les corporacions i centres de recerca, ja que els materials necessaris per a desenvolupar les seves idees eren massa cars per a adquirir-los de manera independent.
Quin n'és l'objectiu?
Els Biohackers parteixen de la mateixa premissa que els hackers dels anys 70, però aplicada als implants, combinant elements biomèdics i electrònics. L'objectiu és fer arribar els coneixements sobre biologia a la cultura popular, de la mateixa manera que avui dia qualsevol pot muntar un ordinador per peces. D'aquesta manera, cadascun podria aconseguir millorar les seves capacitats humanes electrònicament, com volgués, en el garatge de la seva casa.
Per a aconseguir-ho, qualsevol treball de Biohacker requereix uns certs coneixements de biologia i de tecnologia. Aquesta primera disciplina és l'encarregada de realitzar l'operació quirúrgica, que normalment consisteix a fer una incisió, introduir un objecte, assegurar-se que no es mogui del lloc i impedir que hi hagi infeccions futures.
Què se sol implantar?
La varietat d'intervencions que es poden arribar a realitzar és gairebé infinita. Si ja quan va començar aquest moviment social la quantitat de possibilitats era alta, avui dia no té límits. Dos dels principals avanços tenen a veure amb la durabilitat dels implants. Gràcies a una millor qualitat de les bateries i a la possibilitat de carregar els implants sense necessitat d'extreure el dispositiu electrònic, el Biohacking està agafant més força que mai.
Quan als anys 90 van començar a aparèixer els primers Biohackers, l'element electrònic que més se solia implantar era el RFID (per les seves sigles en anglès). Aquest dispositiu no és més que un aparell d'identificació de radiofreqüència, com el que podem trobar a les targetes de crèdit que no requereixen contacte físic.
Antigament l'implant feia dos centímetres i mig de llarg. Avui dia, el sistema anomenat NFC (per les seves sigles en anglès), que segueix els mateixos principis que l'RFID, cap en l'espai equivalent a un gra d'arròs.
Per posar un exemple més proper, el passat 2015 una empresa que comptava amb diverses oficines, va decidir implantar xips als seus treballadors perquè poguessin entrar a l'oficina, utilitzar la fotocopiadora, comprar un sandvitx o fins i tot fer ús del transport públic. Aquest projecte el va dur a terme un equip de Biohackers liderat per Jane Wakefield.
És el mateix un Hacker que un Biohacker?
Si bé el nom pot enganyar, no hem de basar-nos en la similitud del nom per a buscar una relació. La veritat és que avui dia no guarden cap connexió aquests dos grups de persones.
En tot cas, podríem trobar com ja hem comentat, una connexió hitòrico-filosòfica en tots dos moviments. El punt en comú estaria a portar al ciutadà els avanços de la informàtica (en primer lloc) i de la bio-tecnologia (en segon) per a obtenir beneficis i progressos. A això fa referència el terme hacker. La seva traducció etimològica seria alguna cosa així com 'trencar' o 'solucionar creativament'.
Així doncs, l'objectiu és portar solucions i coneixements a la societat que resultin accessibles per a tots. Però a més, existeixen altres diferències de caràcter més 'professional' entre tots dos grups.
Mentre que els hackers solen caracteritzar-se per ser persones que despunten a nivell intel·lectual i que duen a terme idees realment complexes a nivell de programari, els Biohackers són persones molt creatives però que rares vegades poden dur a terme els seus projectes perquè requereixen tecnologia inexistent o perquè són impracticable, almenys de moment.
Un altre punt en comú que ja ha començat a sorgir és el d'utilitzar els coneixements per a aprofitar-se il·legalment d'altres persones. La capacitat dels hackers clàssics en aquest tema ja és vastament coneguda, però els biohackers venen amb noves armes que poden utilitzar en aquest aspecte.
L'exemple més clar que actualment suposa un camp potencialment perillós per a la seguretat de les persones és el que planteja la combinació dels implants amb els mètodes de pagament que ja usen Apple Pay i Google Wallet, entre altres.
Els (futurs) perills del *Biohacking
Teòricament, una persona amb un xip NFC té la capacitat d'interferir en una comunicació d'aquest tipus entre un telèfon mòbil (per exemple) que utilitzi NFC i el terminal on estigui pagant. És a dir, un Biohacker amb el xip adequat pot hackejar un compte bancari si es troba a prop en el moment en el qual es realitza una transacció.
Afortunadament, els biohackers són escassos avui dia, però tenint en compte que ofereix solucions i millores a aspectes del dia a dia, no és més que una qüestió de temps que s'estengui aquesta pràctica. El problema, com sol passar, és que no es començaran a prendre mesures de seguretat fins que ja s'hagin donat els primers casos de robatoris i altres activitats il·legals.
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘CarácterUrbano’.