El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat recurs de súplica contra la segona causa penal per desobediència que li ha obert el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquest cas, el motiu és no acatar l'ordre del mateix tribunal de retirar la pancarta sobre els presos del Palau de la Generalitat el setembre passat.
El 23 de setembre el TSJC li va donar 48 hores per retirar-la, però no es va despenjar fins al 27. L'origen d'aquest procediment és una denúncia de l'entitat Impulso Ciudadano. La defensa de Torra al·lega al recurs persecució política i vulneració dels drets a jutge imparcial i a la llibertat d'expressió, i demana la revocació de la causa.
La defensa al·lega que va ser un «exercici de llibertat d'expressió»
En la qüestió de la imparcialitat el recurs subratlla que els tres magistrats que signen l'escrit pel qual s'ordena l'apertura de la segona causa penal per desobediència «han participat» ja en la primera, per la qual cosa creu que la seva imparcialitat ha quedat compromesa. Es tracta del president del TSJC, Jesús Barrientos, de la magistrada Mercedes de Armas i del magistrat Carlos Ramos.
La defensa considera que l'objecte que es jutja és «el mateix» de la primera causa, és a dir, la negativa de Torra a retirar la pancarta de la façana de la Generalitat, que els magistrats entenen «partidista». En canvi, la defensa al·lega que es tracta d'un exercici de llibertat d'expressió, opinió que, recorda, comparteix el Grup de Treball sobre detencions arbitràries de l'ONU i altres ONG «no sospitoses de militar en cap partit polític».
A més, reitera, com ja ho feia en les al·legacions que s'havien fet a l'entorn de la primera causa –que condemna Torra per desobediència en una sentència recorreguda davant del Tribunal Suprem- que «ni el president de la Generalitat és un òrgan administratiu ni l'expressió continguda en símbols o pancartes a la seu institucional del Govern constitueixen actes administratius».
Afirmen que estan buscant un «efecte desànim» pel proper president
Són, afirma, «actes polítics emparats per la llibertat d'expressió i el dret de representació política, alhora protegits per la inviolabilitat parlamentària». L'escrit de la defensa basa els seus arguments en la jurisprudència del Tribunal Constitucional.
Finalment, pel que fa a la persecució política, l'escrit de la defensa considera que l'ordre d'apertura de la causa penal «dictada per magistrats no imparcials, apartant-se notòriament dels elements del tipus de desobediència greu prevista a l'article 410.1 Codi Penal i no acollint d'entrada l'exempció de l'apartat 2 d'aquest article, és l'expressió, novament, d'una persecució de caràcter ideològic».
La defensa considera, en aquest sentit, que el que es busca és «un efecte desànim» perquè «vingui qui vingui a presidir la Generalitat en els anys pròxims, el que haurà de tenir en compte és que no tots els cartells i la simbologia exhibida en edificis públics serà del gust del poder judicial, escollits molts dels seus membres per extracció partidista». És, «per tant», una resolució «desproporcionada».