El món està poblat per tota mena de criatures que caminen, volen, naden o repten. I és que la Mare Natura ha dotat a alguns amb efectius mecanismes de defensa o de caça encarregats de garantir la seva supervivència.
Els animals més perillosos i letals del món
L’OMS va publicar l’any 2014 la llista amb els 15 animals que més persones maten. Alguns d’ells, no creuries pas trobar-los aquí malgrat ser extremadament mortífers:
15. Taurons
A ningú li sorprèn trobar aquests peixos a la llista. Si bé no es tracta de totes les espècies, alguns esquals com el tauró tigre, mako, toro o blanc sí que són perillosos per a l’home.
Tampoc seria just obviar que no tots els atacs acaben en mort; ja que després d’una primera ràfega, el peix s’allunya, deixant malferit la seva víctima, a la qual normalment confon amb una foca o un lleó marí, les seves preses habituals.
Per això, ocupen l’última posició amb una mitjana de deu morts a l’any. D’aquí el refrany de: ‘Hi ha més probabilitats de ser enxampat per un llamp que de ser atacat per un tauró’.
Nombre aproximat de morts a l’any: 10
14. Llops
Els llops són mamífers carnívors que viuen a Amèrica del Nord, Àsia, Orient Mitjà i algunes zones d’Europa, inclosa Espanya. Protagonista de contes populars i llegendes, aquest caçador organitzat es mou en manades capitanejades per un mascle dominant o 'alfa’. Són molt sigil·losos i compten amb un gran olfacte, motiu pel qual poden enxampar la presa fàcilment i acabar amb ella després d’un atac coordinat.
Encara que no són massa freqüents, existeixen registres d’atacs a éssers humans, alguns dels quals han acabat en mort.
Nombre aproximat de morts a l’any: 10
13. Elefant (Loxodonta africana / Elephas maximus)
Aquest cosí llunyà del mamut s’estén per tota la zona subsahariana, amb excepció dels deserts. En canvi, el seu germà asiàtic es troba a l’illa de Sri Lanka, sud i nord-oest de l’Índia. En ambdós casos, les trobades amb l’home són freqüents, ja que aquests animals solen poblar les zones de cultiu i ramaderia.
La seva gran mida i força són un indicador que és millor mantenir-se el més lluny possible. Els grangers han de tenir molt de compte quan s’endinsen al camp per les seves tasques, ja que si algú despistat s’aventura en els seus dominis, l’elefant el percebrà immediatament gràcies al seu potent olfacte i defensarà allò que és seu per protegir les cries i a la resta de la manada.
Nombre aproximat de morts a l’any: 100
12. Lleons
El més gran dels felins, conegut com el ‘rei de la selva’. Fins al segle XIX, el lleó poblava no només tota l’Àfrica, sinó també el sud d’Europa. Però, a mesura que l’ésser humà es va expandir, aquest fèlid va anar perdent terreny. Ara pot veure’s a les reserves africanes de Kènia i Tanzània (a més d’un petit reducte al Parc Nacional de Gir, a l’Índia).
Acostumen a viure en manades amb un mascle autoritari i feroç que no deixarà que ningú li tregui el tro. Per això, no dubtarà a assassinar i menjar als cadells que no siguin seus.
Les tribus natives del lloc, com els massais, són els qui més cura han de tenir quan surten a caçar o a treballar, per no trobar-se cara a cara amb cap lleó que pugui estar al corrent.
Nombre aproximat de morts a l’any: 100
11. Hipopòtam comú
Aquest mamífer és en realitat un dels que més morts causen a l’Àfrica. L’anomenat ‘cavall de mar’ abasta totes les conques fluvials d’aquest continent fins al Mediterrani al llarg del Nil.
Té mandíbules dotades de grans canins i incisius inferiors capaços de triturar ossos voluntàriament. El seu pes i la seva gran mida contribueixen a augmentar la seva perillositat.
A més a més, amb un gran instint territorial, s’oposarà a qualsevol estrany que entri a la seva zona de pastura. Solen ser molt agressius amb els éssers humans, arribant fins i tot a atacar bots i vaixells petits.
Nombre aproximat de morts a l’any: 500
10. Cocodril
L’ordre dels cocodrils compta amb 23 famílies repartides en 3 grups: cocodrils (15 espècies), caimans o al·ligàtors (7 espècies) i gavials (1 espècie).
L’espècie més gran (cocodril d’aigua salada o marí), es distribueix per Sri Lanka, Indoxina, Malàisia, Filipines, Papua Nova Guinea i Austràlia; i rep el seu nom perquè és capaç de creuar nadant el mar i allunyar-se de terra ferma.
El cocodril del Nil (segon a la posició de la mida més gran) habita als cabals d’aquest riu i també de la zona subsahariana, inclosa l’illa de Madagascar. Un autèntic martiri per a les zebres, els nyus i les gaseles.
Finalment, els al·ligàtors o caimans es troben a les àrees pantanoses de Florida i Amèrica del Sud. D’altra banda, els cocodrils poden suposar una amenaça per a l’ésser humà, ja que existeixen assentaments o poblacions properes a àrees fluvials, que són vedats de caça i de nius. Aquests rèptils oportunistes no s’ho pensaren dues vegades si tenen l’ocasió de tenir una presa fàcil.
Nombre aproximat de morts a l’any: 1000
9. Tènia
És un cuc de cos anellat que s’allotja a l’intestí després del consum de carn (de vaca o porc) crua o poc feta i que estigui contaminada. Pot mesurar des de pocs mil·límetres fins a més de deu metres de longitud; i absorbeix els aliments que consumeix el seu hoste. A més a més, transmet una malaltia coneguda com a ‘cisticercosis’.
Nombre aproximat de morts a l’any: 2000
8. Cuc Àscaris
A la nostra llista es troba un altre paràsit, que pots haver sentit anomenar-se ‘cuc intestinal’. En aquest cas, la infecció ascariasis es genera per la ingesta de begudes o menjar que conté àscaris (ous d’aquest cuc), així com pel contacte amb fertilitzants per a cultius que estiguin infectats. I encara que és comú a totes les edats, els infants són una població de risc.
Nombre aproximat de morts a l’any: 2.500
7. Cargol cònic
L’únic mol·lusc del rànquing és aquest cargol de zones tropicals indi-pacífiques, que també pot veure’s a zones de l’Atlàntic (Mèxic), el Carib o a Amèrica del Sud.
Està dotat d’un agulló que fa servir per caçar i que injecta un verí mortal a la seva presa. Se li coneix com a ‘cargol cigarreta’, ja que el temps estimat de vida després d’una picadura és aquell que es triga a fumar-se un.
Nombre aproximat de morts a l’any: 10.000
6. Mosca tse-tse (gènere Glossina)
La tristament cèlebre ‘malaltia del petó’ es propaga gràcies a la picadura d’aquest insecte volador. Aquesta malaltia genera vòmits, marejos, desmais i sensació de picor que pot acabar provocant problemes més greus. Per sort, actualment la mortalitat causada per aquesta epidèmia està descendent, encara que segueix suposant una important causa de baixes.
Nombre aproximat de morts a l’any: 10.000
5. Gos
Sorprès? No és per a menys. ‘El millor amic de l’home’, així sol anomenar-se a aquests parents llunyans del llop. Encara que existeixen vacunes per la ràbia, el 99% de morts per aquesta malaltia es deu als gossos. Així que, compte amb apropar-te a ells, especialment si són del carrer.
Nombre aproximat de morts a l’any: 25.000
4. Triatomí (xinxes)
Es tracta d’un insecte que conté un paràsit (Trypanosoma cruzi) portador del ‘xagues’, una malaltia endèmica d’Amèrica del Sud. A causa dels moviments migratoris, ha arribat a estendre’s a Europa, motiu pel qual s’ha convertit en un problema més gran. Segons l’OMS, entre 6 i 7 milions de persones al món estarien afectades per aquest paràsit (unes 80 mil a Europa).
Nombre aproximat de morts a l’any per xinxes: 50.000
3. Serp marina
Aquesta subfamília de serps són fàcils de reconèixer gràcies a la seva cua plana en forma de rem; i totes són verinoses. Solen poblar les regions de l’Índic-pacífic i el seu aliment són peixos o anguiles, crustacis i mol·luscos o ous, segons l’espècie.
Quan mosseguen, injecten un verí letal que mata a la persona en poc temps si no se li administra un antídot. Així que hem de viatjar amb precaució si anem a aquestes zones paradisíaques allunyades de la mà de l’home. La serp marina és la serp més letal de totes.
Nombre aproximat de morts a l’any: 50.000
2. L’ésser humà
Un altre moment de glòria pels éssers humans... què podem dir? La nostra espècie s’ha encarregat d’esborrar del mapa a tota mena de criatures, amb arguments a favor del progrés i l’expansió. I malgrat totes advertències de la Natura, molts segueixen amb una actitud superior amb què es creuen legitimats per exercir un domini sobre la resta d’animals.
Ja ho va dir Plaute (254-184 aC) «l’home és un llop per a l’home» i afegim: amb un estrany do per a la destrucció de tot allò que és bonic.
Nombre aproximat de morts a l’any: 475.000
1. Mosquit
I arribem al clímax d’aquest recompte. Qui no ha sigut la presa de la picadura d’aquest molest insecte volador? Qui no s’ha aixecat a mitjanit per l’incansable brunzit de les seves ales en voltar el nostre cos buscant un punt ideal per xuclar-nos la sang?
No estem només davant d’un dels incordis de la fauna alada, sinó que a més a més, els mosquits són els transmissors de malalties com la malària o el dengue, responsable del 37% de morts a l’Àfrica entre l’any 2000 i 2015 en el primer cas; i en el segon, principal causa de mort a països asiàtics i d’Amèrica Llatina.
Nombre aproximat de morts a l’any: 870.000 (429.000 només per malària).
(*) Aquesta notícia s’ha traduït originalment del castellà de la pàgina ‘Caracterurbano’