L'exentrenador del FC Barcelona, Quique Setién, ha reconegut que «no» ha estat fàcil «gestionar» l'argentí Leo Messi durant el seu mig any amb el conjunt blaugrana i que ha vist «coses» que no s'esperava, a més de reconèixer que no ha pogut ser ell «mateix» en aquesta etapa i que la decisió de prescindir d'ell «ja estava presa abans del 2-8» de Champions contra el Bayern.
«És veritat que hi ha jugadors que no són fàcils de gestionar. Entre ells hi ha Leo, és veritat. També cal tenir en compte que és el millor futbolista de tots els temps. I qui sóc jo per canviar-lo! Si l'han acceptat durant anys com és i no l'han canviat...», va declarar en una entrevista amb l'exseleccionador espanyol Vicente del Bosque al diari El País.
Setién: «Veus coses que no t'esperes»
El càntabre, que malgrat tot qualifica la seva experiència al Barça d'«extraordinària», va assegurar que hi ha una altra faceta «que no és la de jugador» i que és «més complicada de gestionar». «Molt més. Una cosa inherent en molts esportistes, com es veu al documental de Michael Jordan. Veus coses que no t'esperes», va afirmar sobre l'argentí.
«És molt reservat però et fa veure les coses que ell vol. No parla gaire. Sí, mirar, mira... Després d'anar-me'n el que sí tinc clar és que en determinats moments hauria d'haver pres altres decisions, però hi ha coses que estan per sobre de tu: el club. És el club i els aficionats. Són als qui deus més respecte i has de fer el més convenient per a l'entitat. Hi ha milions de persones que pensen que Messi, o qualsevol altre jugador, és més important que el club i que l'entrenador. Aquest jugador, o qualsevol altre, han viscut durant 14 anys guanyant títols, guanyant-ho tot», va prosseguir.
A més, Setién es va mostrar totalment d'acord amb la frase que el 'Tata' Martino li va dirigir Messi quan era tècnic culer: «Ja sé que si truques al president em pots treure en qualsevol moment, però no m'ho demostris cada dia». «He escoltat aquesta frase i d'altres. No em cal que ningú em digui el que va dir Martino o qualsevol altre. Ho he viscut. He tingut experiències suficients per fer una valoració exacta de com són realment aquest noi i els altres», va apuntar.
Setién lamenta el «servilisme» cap a Messi
«Segurament, a la seva manera, és generós. El problema és que la perspectiva des de dins de vegades t'enganya. La realitat que ells viuen no és la realitat que vivim els demés. Per a ells, i per a molta gent, l'única cosa que importa és guanyar i tota la resta no val. Fins que no deixes el futbol i no passen uns anys, no veus amb claredat la realitat de la vida. Hi estàs capficat, et retroalimentes del mateix grup sempre i són situacions difícils per a ells. Són xavals als qui donem tot», va continuar, i va lamentar el servilisme que de vegades hi ha cap a 'la puça'.
«No les hi has de passar sempre. Has de prendre les teves pròpies decisions i afrontar la responsabilitat», va expressar.
Reconeix que no ha pogut ser ell mateix
Malgrat tot, continua considerant que Messi «és el millor de tots els temps». «Hi ha hagut altres grandíssims jugadors boníssims, però la continuïtat que ha tingut aquest noi al llarg dels anys no l'ha tinguda ningú. Potser Pelé... Li vaig dir un dia que feia 15 anys que esperava que arribés el partit del Barça per veure'l», va confessar.
En un altre ordre de coses, Setién va reconèixer que en la seva etapa al Barça no ha pogut ser ell mateix. «No he sigut jo mateix. No he pogut, o no he sabut, la realitat és aquesta. Quan signes per un club d'una dimensió com el Barça ja saps que les coses no seran ser fàcils tot i tenir els millors jugadors del món. La realitat és que jo no he pogut ser jo, ni he fet el que havia de fer. És cert que podia haver pres decisions dràstiques, però tampoc no haguessin arreglat res en un espai tan curt com el que he estat i en què tot es va concentrar després del confinament», va subratllar.
En aquest sentit, va explicar que fins a l'aturada de La Lliga Santander pel confinament per la pandèmia de coronavirus «l'equip va estar bé». «Anàvem canviant moltes coses. A l'aturada arribem dos punts per davant. Quan vam tornar, comencem bé a Mallorca, però la situació es va complicar i la trajectòria del Madrid va ser extraordinària.
Al final, la tensió ens va poder. Però, realment, hi ha situacions que en un altre context i en altres circumstàncies jo havia d'haver fet diferent. No hi havia temps ni per pensar, ni per treballar. Si prenia decisions dràstiques ens podien perjudicar. Teníem la Lliga allà, la Champions allà. Després passa el que passa contra el Bayern...», va manifestar.
Assegura que no té massa ganes d'entrenar
Aquell 2-8 contra els alemanys a Lisboa el va deixar fet pols. «Passes a la història del Barça amb aquesta derrota. Assumeixo el meu percentatge de culpa. Algun dia potser escric sobre aquest assumpte. Després d'anar-me'n em vaig assabentar que la decisió ja estava presa abans del 2-8. Em vaig assabentar de tot», va confessar, i va assegurar també que no té ganes d'entrenar. «No gaires... Estic a gust a casa, amb el mar, amb les famoses vaques. Ja vaig passar el dol», va assegurar.
«En els meus 40 anys a vestuaris, primer com a jugador i després com a entrenador, he arribat a la conclusió que tens 16-18 xavals absolutament compromesos. Hi ha quatre o cinc que no tenen aquest entusiasme. S'entrenen, però es deixen portar i si les coses van bé, sumen i, si no, es queden allà. Després tens un o dos que són complicats i retorçats. Els he tingut com a company i com a tècnic. Això sí que ha estat permanent a tots els equips. Sempre he dit la veritat. Si un jugador no juga i demana explicacions, has de ser sincer amb ell», va aclarir.
També va parlar del seu segon, Eder Sarabia. «El primer dia vaig explicar als futbolistes com era Eder. Els vaig dir que el primer que l'havia d'aguantar era jo. És un xaval que té una energia pura, que viu el futbol amb intensitat, però que és com és. Ja no el canviarem. Mirem de canviar-li alguns aspectes perquè el vull moltíssim. També sé que aporta moltíssimes coses i això cal valorar-ho. És un xaval extraordinari», va declarar.
«El dia que el van treure les càmeres dient coses, li vaig dir que no podia donar aquesta imatge. L'endemà vaig parlar amb els capitans i els vaig demanar disculpes. Ells em van dir que no els importava que els cridés l'atenció. No sóc de pegar crits, mai ho vaig ser. De vegades ve bé que algú ho faci, per posar intensitat. Els entrenaments han de ser com els partits. Molts valoraven la seva figura», va afegir.
Setién veia «molt complicat» ser entrenador
En l'extensa entrevista, Setién va parlar també de la seva experiència com a jugador i com a entrenador en altres equips. «Sempre m'he rebel·lat contra el que considerava injust. Defensar la meva veritat em va generar problemes, però també moltes satisfaccions», va explicar.
«Veia molt complicat ser entrenador. Vaig estar cinc o sis anys jugant al futbol-platja. Quan em van oferir el càrrec al Racing vaig estar molt reticent. Vaig dir que sí i vam ascendir, però no les tenia totes», va dir, abans de recordar la seva «etapa meravellosa» al Lugo. «Estava tan a gust que no vaig signar cap contracte, excepte el primer. Tot era de paraula. Em vaig començar a sentir entrenador», va concloure.