Plou sobre mullat en algunes comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’aprovació del decret llei per a mesures urgents per a fer front a l’emergència climàtica ha produït una allau de projectes per implementar més parcs eòlics i horts solars a la demarcació, precisament en unes zones que ja presenten la concentració més gran d’instal·lacions energètiques de tot Catalunya, amb un 65% del total.
L’objectiu és arribar al 2030 amb 4.000 megawatts d’instal·lacions eòliques en funcionament, per exemple, però el plantejament cap a la sostenibilitat energètica ha evidenciat un desplegament desigual al territori. En aquest sentit, segons Unió de Pagesos, dels 424 aerogeneradors nous que s’instal·laran, 165 s’ubicaran a les Terres de l’Ebre, 106 a les comarques de Lleida, 90 a Tarragona i 64 a la Catalunya Central. Pel que fa a les 710 hectàrees que acolliran instal·lacions fotovoltaiques, la província de Barcelona n’acollirà 54, Girona només 3 i la resta es distribueixen entre Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
La desproporció més evident, a la Terra Alta i la Conca de Barberà
La desproporció territorial és evident, i la concentració d’aquestes instal·lacions energètiques és encara més greu a la Terra Alta i la Conca de Barberà. En el primer cas, que ja compta amb el 25% dels parcs eòlics del país, en les últimes setmanes s’han reprès les mobilitzacions davant la imminent construcció de dos parcs eòlics a Batea, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, i en aquest context, Pere Guinovart, representant d'Unió de Pagesos, assegura que la comarca està a favor de les energies renovables, «però sense perdre terra de pagès i amb un procés consensuat amb el territori, ja que el plantejament que es vol fer «destrossarà part de l’espai productiu de la zona».
Pel que fa a la Conca de Barberà actualment hi ha sobre la taula 9 projectes de centrals fotovoltaiques que sumen 654 hectàrees en conreu agrícola. D'aquests, 2 ja han rebut llum verda de la Ponència de les Energies Renovables, dibuixats als termes de Sarral i de Santa Coloma de Queralt.
Els Consells Comarcals, en peu de guerra
La saturació de projectes a la Conca ha fet que bona part dels alcaldes de la comarca s’hagin conjurat per batallar en contra de la instal·lació indiscriminada dels parcs. En aquest sentit, actualment ja hi ha una massificació important a la zona, amb 78 aerogeneradors instal·lats, i per aquest motiu des del Consell Comarcal s’ha encarregat a una consultora externa la redacció dels informes en relació amb la instal·lació de parcs eòlics i solars que es plantegen, de manera que un cop els ajuntaments de cada municipi afectat tenen l’informe, poden formular les al·legacions que consideren oportunes a la Ponència d’Energies Renovables.
En aquesta línia, Carme Ferré, l'alcaldessa de Senan i consellera comarcal de Sostenibilitat, Paisatge i Agricultura assegura que «a la Conca de Barberà no estem en contra de les renovables, però no volem que se'ns tracti com un solar». Per aquest motiu, afegeix que «apostem per un model democratitzat, participat i municipalitzat, i pensem que no ens aporten res aquests projectes que venen dels grans oligopolis energètics».
«No volem camps de miralls negres»
De fet, l’ocupació del territori amb grans extensions de plaques solars i les seves infraestructures suposa «alterar la biodiversitat de l’entorn, el patrimoni natural, l'agricultura i convertirà el paisatge actual en camps de miralls negres», afirmen des del Casal La Barraca. En això, diverses entitats ecologistes del territori també han alçat la veu d’alarma davant dels projectes anunciats, i només a la comarca de l’Alt Camp, la totalitat d’horts solars plantejats és de 730 hectàrees, que equival a 1.023 camps de futbol, i d’aquestes, 553 hectàrees es localitzen al terme municipal del Pla de Santa Maria.
Per aquest motiu, el casal ha engegat una actuació per informar i buscar el suport individual. Es tracta de la campanya ‘Energia solar? Parlem-ne’ publicada a change.org, i en menys d’una setmana s’han aconseguit 400 signatures, és a dir, 400 persones que no estan d’acord amb la manera com es planteja la transició energètica a Catalunya.
«No hi ha participació ni opinió del territori»
Al Baix Camp, un dels projectes que més soroll ha generat és el del Vedat del Pany, als termes de Riudecols i Duesaigües, que preveu deu molins d'uns 180 metres d'alçada. S'han convocat diverses mobilitzacions per aturar el projecte, i entitats ecologistes i en defensa del territori denuncien que els informes que avalen el parc eòlic havien vençut quan la Generalitat els va aprovar, una situació que el Govern català nega.
El Perelló, Vandellòs o Pratdip són altres municipis afectats per projectes de parc eòlics represos arran de l'aprovació del decret del novembre del 2019, igual que els que es troben aturats en fase preliminar però no descartats a Riudecols, les Borges del Camp o l'Aleixar. El Govern el va aprovar el decret per impulsar la transició energètica i aconseguir, l'any 2030, el volum de producció d'energia renovable que estableix la Unió Europea.
Tal com denuncien a grans trets els opositors a aquests projectes, el decret alleugeria els requisits i la dificultat per instal·lar parcs eòlics i solars. Fan la comparativa amb la construcció d'una autopista, que es planifica de manera íntegra; «és com si fessin un projecte per cada quilòmetre», explica Andreu Escolà, membre de Gepec. El resultat final, auguren, és una extensió enorme de paisatge substituït per molins de vent.
«No s'ha planificat en deu anys i no hi ha procés participatiu ni d'opinió del territori», ja no pel que fa a la ciutadania, sinó que no s'ha comptat ni tan sols amb els Ajuntaments o els Consells Comarcals. Prova d'això és l'oposició frontal que, al Priorat, s'està començant a coordinar per tornar a fer un front comú.
L'alcalde de la Torre de Fontaubella, Albert Sabaté, apunta que s'està reactivant el pacte comarcal de l'any 2001 que es va signar en aquest sentit. Aquell pacte va permetre aturar alguns dels projectes previstos aleshores. «Fins i tot els municipis queden desprotegits de la presa de decisions», alerta.
S'han donat casos, de fet, en els quals «podem trobar algun projecte d'instal·lació de centrals a llocs protegits pel seu Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i, si els impulsors pressionen, els poden acabar construint». El decret 16/2029, signat el novembre de fa dos anys, critica Sabaté «està regit per criteris econòmics, per tal de tenir l'any 2030 els objectius marcats per la Unió Europea del 32% d'energies renovables, els val tot, a la Generalitat».
Tot el cicle de l'energia, en mans de les grans empreses
El que es va fer, resumeix, és «obrir la veda a les grans empreses energètiques de tota la vida». «Es reparteixen el territori, implanten centrals eòliques i fotovoltaiques gegantines i a més controlen la generació, la xarxa i la venda de l'energia», afegeix. Un model que critica que no reverteix als municipis i comarques afectades de cap manera, perquè l'energia que es produeix no es consumeix a la zona, sinó que molt majoritàriament s'envia a ciutats grans i mitjanes i a altres comarques, un transport poc eficient perquè part de l'energia generada es perd pel camí.
«Els que tenim nosaltres, i ho sabem bé, no han ajudat al desenvolupament socioeconòmic del poble ni a combatre el despoblament», afegeix. Una altra de les crítiques que es fan al decret és que tampoc es desenvolupa en l'àmbit privat, per incentivar la instal·lació de plaques solars a cases o naus industrials.
Els agents que s'hi oposen reclamen fer la transició energètica, però sense haver de sacrificar el paisatge. En el cas concret de la Torre de Fontaubella, el parc eòlic del Trucafort, que també afecta Pradell de la Teixeta, compta actualment amb 91 molins. Hi ha un projecte, que és al qual s'oposen els consistoris, per ampliar-lo amb set nous aerogeneradors més grans, d'entre 140 i 150 metres d'alçada.
A més, caldrà fer accessos nous perquè els que hi ha ara no són suficients per assumir el projecte. Se n'obrirà un l'N-420 al terme de Pradell de la Teixeta de sis metres d'amplada a les rectes i deu als tombs. No és l'únic projecte eòlic previst a la comarca, i també hi ha hagut iniciatives per instal·lar extensions de 50 hectàrees de plaques solars.
Tot plegat, a més, mentre el Priorat manté la seva intenció que la UNESCO la declari Patrimoni de la Humanitat, «no té sentit», valora Sabaté. Alguna de les alternatives que es plantegen per instal·lar parcs eòlics i solars son polígons industrials amb solars disponibles o que no s'han arribat a desenvolupar, o al costat d'autopistes i carreteres, on ja hi ha xarxes elèctriques que hi circulen.
Sigui com sigui, el que es reclama arreu del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i també les comarques de ponent és, en primer lloc, una planificació estudiada d'aquestes centrals, i en segon lloc, que l'àmbit local hi tingui veu i vot. Sabaté planteja que s'hauria d'estudiar que aquestes instal·lacions fossin de propietat pública o comunitària, «xarxes de consum locals, cooperatives municipals o mancomunitats de pobles».
Així s'aconseguiria, per una banda, que l'energia es produís a prop d'on s'ha de consumir. De fet, aposta per un sistema similar al que, per exemple al Baix Camp, Secomsa desenvolupa en el camp de la brossa i la neteja viària. Una empresa pública comarcal que serveix els municipis de la comarca que no tenen el pressupost necessari per abastir-se del servei per si sols.