La reforma de la Llei d'Educació que elimina el castellà com a llengua vehicular arribarà al ple del Congrés

El nou text també estableix que les escoles concertades no podran segregar alumnes per sexe

Taules i cadires en una classe buida d'una escola
La reforma de la Llei d'Educació segueix el seu tràmit al Congrés dels Diputats. | pixabay

La Comissió d'Educació del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest divendres el dictamen de la ponència de la reforma de la llei d'Educació que substituirà la LOMCE i que inclou l'esmena pactada entre PSOE, Podem i ERC per eliminar de la llei la referència del castellà com a llengua vehicular. L'anomenada 'Llei Celaá' passa ja a la seva última fase, la discussió en ple, i incorpora també l'acord entre les mateixes formacions perquè les escoles concertades no puguin segregar per sexe.

El Ministeri d'Educació assegura que l'objectiu de l'acord és que la 'Llei Celaá' faci un reconeixement efectiu del plurilingüisme i superi «l'actitud obsessiva de la dreta» de convertir la llengua en «un conflicte». En aquest sentit apunten que la llei en tot moment garantirà que els alumnes catalans tinguin competència lingüística en castellà i establirà mesures per compensar qualsevol descompensació en els coneixements.

L'esmena inclosa a la ponència que s'ha aprovat aquest divendres és fruit de l'acord entre ERC, el PSOE i Podem estableix literalment que «les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials als seus respectius territoris, amb conformitat amb la Constitució Espanyola, els Estatuts d'Autonomia i la normativa aplicable». Elimina la part del text que deia que «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculars».

La dreta i l'extrema dreta carreguen contra Sánchez

El dictamen s'ha aprovat en el marc d'una dura discussió on PP, Ciutadans i Vox han criticat una «llei ideologitzada» que és «inconstitucional» i que està pensada per «adoctrinar». Cs ha situat aquesta qüestió com a «línia taronja» per poder donar suport als pressupostos de Sánchez i ha presentat una esmena —rebutjada per la majoria— que demanava blindar un 25% de classes en castellà. 

La diputada de Cs, Marta Martín Laguno, ha afirmat que aquesta «no és la Llei Celaá», sinó la «Llei Iglesias-Rufián-Sánchez» feta únicament per «acontentar els socis» del govern espanyol. Per la seva banda, el diputat de Vox, Joaquín Robles, ha assegurat que la igualtat d'oportunitats a Catalunya exigeix impartir classes en castellà a Catalunya i «no imposar el català», alhora que ha acusat el PSOE d'haver «traït» les classes desafavorides.

Per la seva banda, el PP ja ha anunciat que iniciarà una campanya de recollida de signatures contra la futura 'Llei Celaá' i ha avançat que interposarà un recurs al Tribunal Constitucional. El diputat popular, Jose Angel Alonso, ha acusat el govern de Pedro Sánchez de negociar la llengua a l'escola a canvi dels vots dels independentistes als pressupostos generals de l'Estat. «Aquest és un govern de trilers i el PSOE ha despullat l'estat de les seves competències en matèria educativa», ha afirmat.

ERC assegura que es «blinda» la immersió lingüística

El diputat del PSOE, Guillermo Antonio Meijón, ha defensat l'acord i ha acusat el PP de pretendre atiar una guerra lingüística a l'Estat, quan l'objectiu de la llei és que els alumnes assoleixin les mateixes competències en castellà i català al final del cicle educatiu, «ni més ni menys». Per la seva banda, la diputada de Més País, Inés Sabanés ha acusat els grups de la dreta de pretendre un «retorn al passat» obrint de nou una «guerra de llengües». Podem, que també ha donat suport a la reforma, ha assegurat que «compleix el compromís de derogar la LOMCE» i el seu model «elitista i segregador».

La diputada d'ERC, Montserrat Bassa, ha defensat la reforma de la llei que «incrementa significativament» la competència de la Generalitat a l'hora de desenvolupar el currículum, tot i que ha apuntat que encara és «insuficient». Tot i això, els republicans, en paraules de Montserrat Bassa, consideren que d'aquesta manera es «blinda» la immersió lingüística i estableix que es respectarà el que marca la Llei d'Educació de Catalunya que «deixa clar que la llengua vehicular és el català».

Per últim, el PNB dubta de l'efectivitat de l'esmena. En aquest sentit ja es va abstenir quan es va votar la setmana passada adduint que no suposa un reconeixement efectiu del basc com a llengua vehicular a Euskadi. Els nacionalistes bascos havien presentat una altra esmena —rebutjada pels grups majoritaris— que establia que «a les comunitats autònomes amb llengües cooficials la llengua vehicular serà la que determinin els seus respectius estatuts i normativa».

Les concertades no podran segregar per sexe

La ponència també ha donat llum verda a un altre acord entre PSOE, Podem i ERC perquè les escoles concertades no puguin segregar nens per sexe. L'esmena estableix que «els centres sostinguts parcialment o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació a totes les etapes educatives» d'acord amb la Llei d'Igualtat del 2007, i «no separaran l'alumnat pel seu gènere».


Comentaris

envia el comentari