En el dia en què hauria d'entrar a regnar la ciutat de Tarragona sota la disfressa de reina Concubina, l'Andrea Hidalgo està fent cua per a rebre la vacuna contra la Covid-19. Ella treballa a una farmàcia i és perfectament conscient de com han canviat les coses des d'aquell llunyà Carnaval 2020. «Lúltima gran festa que vam poder fer!», recorda, avui nostàlgica. Carnavalera de tota la vida, confessa que ser la reina Concubina és «el somni de tota una vida», però aquesta vegada no podrà ser. Si tot va bé, mantindrà el privilegi de cara al Carnaval de 2022. Si tot va molt bé, és clar.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Aquesta és de llagrimeta, de records i de nostàlgia», comenta l'Iván Luna, que hauria de ser el rei Carnestoltes de la ciutat. Després de cinc anys a la comparsa ColoursFantasy, és la primera vegada que li correspondria l'honor de regnar a la ciutat durant els dies més subversius de l'any, però la pandèmia ha obligat a reduir a mínims el 'seu' Carnaval. «No és cap secret que estem vivint un malson i que tots estem tocats o enfonsats, però que ningú dubti que tard o d'hora tornarà l'alegria!», convida. Fa veu trista.
Tarragona es queda sense grans actes per salvar un Carnaval simbòlic
El 40è aniversari del Carnaval de Tarragona arriba enguany sense grans festes, sense llum, sense coloraines i sense cap ombra dels actes multitudinaris característics de cada febrer, que aquesta vegada per raons òbvies no es podrà realitzar. L'Ajuntament ha proposat un programa alternatiu, encapçalat per un concurs d'aparadors, una exposició al Moll de Costa i un documental a la televisió pública TAC12, per recordar que és Carnaval encara que no ho sembli.
Les comparses no amaguen una resignació justificada. «És en aquests dies quan començo a tenir el pensament de què estaríem fent en condicions normals tal dia com avui?, amb una sensació de certa nostàlgia», explica l'Andrea. Ella forma part de l'agrupació Disc45, una de les que més va brillar en la Disfressa d'Or de l'any passat, un dels grans símbols que enguany cauen del cartell. «Hi ha molta nostàlgia, però ens falta el més important per fer Carnaval», raona, en sec. «Enguany no trobem l'alegria», confessa.
«Enguany, no trobem l'alegria per cap banda»
L'Iván espera que el concurs d'aparadors i que els vídeos de les xarxes ajudin a fer un mínim ambient saludable, però reconeix que «enyoro molt la llibertat d'abans» i el fet de no poder gaudir d'una setmana tan especial li fa «una certa ràbia». «Perquè volem ajudar a treure als nostres veïns de la foscor, perquè ens mereixem tornar a gaudir, perquè sempre és recompensat esforçar-te per dibuixar un somriure», argumenta. Enguany, però, no podrà ser. «Ja treballem per estar a l'altura al 2022», avança, amb la boca petita.
La festa popular —en el millor sentit de la paraula— que la ciutat va saber arrencar ara fa quatra dècades de les urpes de la dictadura no s'havia tornat a aturar des de la represa democràtica. El significat històric del Carnaval va molt més enllà de la llum, el color i la música, i s'acosta més a un ideari de llibertat i de subversió en què, per uns dies, són els de baix qui prenen la paraula i el comandament sense pèls a la llengua. Les dificultats de la pandèmia, però, compliquen notablement el missatge.
Les comparses creuen els dits per reprendre la festa al Carnaval 2022
«Tot el que portem sobre les espatlles ens afecta, i la por al cos que no ens traiem de sobre encara ens condiciona», lamenta l'Andrea Hidalgo. Recorda amb angoixa «el caos de la primera onada en què tothom venia a la farmàcia a buscar unes mascaretes esgotades», es desfà en elogis cap als «qui han donat la cara en tot moment a primera línia» i es conforma amb «duplicar les ganes per al pròxim carnaval» lliures de pandèmia, sigui quan sigui.
L'Iván té clara la lectura: «Tots coneixem algun cas directe de patiment amb la pandèmia i és normal que estiguem fets pols». Malgrat tot, fa una crida a «animar-se, passejar, sortir» respectant totes les mesures de seguretat. El Carnaval pot congelar-se, però no mor. Sap esperar. Ja ho diu l'Andrea, que «enguany no hi ha Carnaval, però tenim una cosa molt millor i molt més important». «La salut», és clar, sintetitza.
Probablement per deformació professional, demana «molta consciència, vacunes i paciència» per no demorar la sortida del túnel. Acabi quan acabi el malson, el Carnaval ja l'espera a la porta per quan es pugui reprendre la festa.