15/03/2020 06:00h
L'existència d'una epidèmia, avui coronavirada, està estretament lligada a la història de la humanitat des del moment de la creació. La Bíblia atribueix la pesta a la intervenció divina i només Déu la podia curar. En aquest escenari, des de fa segles les pregàries humanes adreçades als sants i a la Mare de Déu han estat nombroses. Els pobles clamen als seus protectors perquè intercedeixin, buscant una resposta enmig de la seva desesperació.
Avui, aquesta realitat encara pot tindre vigència, però en la majoria de casos d'una forma molt descafeïnada. A casa nostra comptem amb diverses imatges i devocions considerades guaridores de malalties i, en moments com els actuals, en el seu entorn poden aflorar vells costums i tradicions que pensàvem extingides. Un fet prou simptomàtic de la situació pot basar-se en el nombre de llantions i ciris que aquests dies s'acumulen en molts dels espais sagrats que a continuació ens referim. També, en el degoteig constant de persones que adrecen una pregària a una advocació determinada per a la fi pandèmica.
A la ciutat de Reus en tenim un dels exemples més clars en la patrona, la Mare de Déu de Misericòrdia. Ho és per haver salvat, segons la creença popular i religiosa, la ciutat de Reus de la pesta al segle XVI. Es diu que aquella epidèmia es va acabar quan, després de no fer-li cas, el poble va acabar creient Isabel Besora i l'adoració a Misericòrdia va acabar salvant la població de l'epidèmia.
Podríem anar pensant en una acció de gràcies a Misericòrdia per aquest 2020 rollo 1825? pic.twitter.com/OEfVMGUIIo
— Ball de Diables Reus (@BallDiablesReus) March 12, 2020
Com una ironia del destí, en aquests dies greus que vivim algunes entitats de Reus han recordat aquesta situació, proposant una professó rogativa a la Mare de Déu, o alguna acció de gràcies com la que, segons els registres històrics, ja es va fer el 1825 en una altra situació d'epidèmia. Al Santuari, per ara, el volum de feligresos s'ha mantingut estable com és habitual, amb un degoteig constant però sense aglomeracions. On sí que sol haver-hi un augment de creients alhora és a l'ofici dels diumenges, quan l'església del Santuari queda plena, una celebració que ha quedat anul·lada fins a nova ordre.
Des de fa 700 anys, la capital de l'Alt Camp ha invocat la Mare de Déu de la Candela per foragitar epidèmies, com les viscudes els anys 1580, 1589, 1651 i novament el 1732, per al còlera. En agraïment a la bona actuació de la Mare de Déu, el 1791 es van instituir les Festes Decennals, que des de llavors se celebren els anys acabats en 1.
Aquest 2020, però, a un any vista del nou desenari, sembla que el coronavirus ha esdevingut la primera malaltia d'aquestes característiques del segle XXI i alguns vallencs han trobat en la patrona el recurs necessari i que havia estat habitual en aquests casos anys enrere. Sense anar més lluny, a mitjans d'aquesta setmana passada els diversos rectors de l'arxiprestat es van trobar al cambril de la Mare de Déu a Valls per pregar i demanar la intercessió de la imatge davant de l'emergència sanitària actual.
Diuen que tot torna i a Torredembarra n'ha sortit un exemple clar. Mossèn Joaquim Gras, el rector de la parròquia de Sant Pere Apòstol, mitjançant les xarxes socials, ha fet una crida als veïns a penjar el domàs de Santa Rosalia als balcons de les cases. D'aquesta manera «es vol invocar la santa protectora en els moments de dificultat i malaltia actuals, tal com els avantpassats van fer en segles passats».
Recordem que la patrona torrenca, mitjançant un quadre amb la seva representació, va salvar el poble d'una terrible epidèmia de pesta l'any 1640. Com agraïment i des de llavors, cada 15 de juliol se celebra una professó votiva en la qual es treu al carrer el Quadre miraculós de Santa Rosalia, precedit per l'actuació del seguici popular de la localitat.
En aquest recorregut de pietat popular, arribem al portal del Carro, a Tarragona. Allí s'alça la capella de Sant Magí, que cada 19 d'agost es veu molt concorreguda. Diu la llegenda que el sant va fer brollar aigua miraculosa amb la seva gaiata a les ara conegudes fonts de la Brufaganya. Per tal mantenir viva aquesta proesa, any rere any els anomenats portants de l’aigua, baixen milers de litres d’aigua d’aquest indret cap a Tarragona, ja que segons sembla, qui en beu es guarirà de qualsevol malaltia.
