No amaguen l'esgotament, ni tindrien per què dissimular-ho. Aquest cap de setmana fa un any que els i les professionals del sector sanitari són al punt de mira de tot i tothom, com a primera espasa i com a garantia de la lluita i la resiliència contra la pandèmia de la Covid-19. Un any i tres onades després, des del sector fan balanç de què ha suposat l'impacte del terratrèmol a la sanitat pública de les comarques de Tarragona, i subratllen amb to seriós els reptes i lliçons que han de projectar la sanitat del futur. Com a punt de partida, una confessió comuna: «No estàvem preparades, ni nosaltres ni el sistema». El shock, però, no és excusa per no prendre notes.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
«Després d'encaixar el cop com bonament vam poder, jo crec que encara estem en fase d'adaptació», opina la Maria del Carme Boqué, metgessa i actual vicepresidenta del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). Valora que l'impacte de la pandèmia «ens obliga a reflexionar molt» sobre com ha de ser el múscul sanitari del futur, i creu que moltes de les mesures que ha calgut improvisar «han vingut per quedar-se», com les mascaretes i pantalles, els hàbits de desinfecció o les estructures d'aïllament dins el mateix hospital. «Caldrà que, a partir d'ara, tot es pensi des d'aquesta perspectiva de les dues realitats diferents que estem havent de combinar», reflexiona. Prendre notes i no repetir errors.
«No estàvem preparades, ni nosaltres ni el sistema»
Per a la Sandra Inestal, el darrer any ha suposat «un aprenentatge constant» marcat per la duresa, el cansament i la vocació. És infermera a les UCI de l'hospital de Santa Tecla, i recorda com «escoltàvem aquelles primeres notícies del virus a l'estranger i les sentíem lluny, molt lluny». Confessa que «volíem pensar que això no ens arribaria a nosaltres», fins que a l'abril es va contagiar i va haver de ser ingressada una setmana a planta. «Notava molt cansament, que jo atribuïa a la feinada del dia a dia, i pocs dies després veia que també tenia la sensació d'ofegar-me», reviu. No va poder-se reincorporar fins al maig, un més després d'infectar-se de coronavirus.
«Ha sigut un cop tan dur que ens obligarà a canviar moltes coses», coincideix. Des dels aïllaments fins a la manca de recursos, passant per «la capacitat d'actualitzar-nos i seguir-nos formant» vingui el que vingui en un futur. Ella demana prendre la lliçó que cal «més seny», i li agradaria «que això serveixi per a què se'ns valori i se'ns entengui més» fora del seu sector. «Hem notat a la ciutadania agraïda amb nosaltres, però temo que a la llarga tindrem molt poca memòria». Recorda que és infermera «perquè ens agrada», i que el darrer any ha desfet les costures d'un sistema curt de personal, d'estructura i de material. «És clar que ens queden deures pendents», apunta.
El Col·legi d'Infermeria demana acabar amb els greuges als espais de presa de decisions: «Seguim capades»
L'accent ebrenc de la Lluïsa Brull presideix el Col·legi d'Infermeres de Tarragona (CODITA) i reivindica amb força que «malgrat que ja fa un any que ens hem revelat com a claus per gestionar la pandèmia, el fet és que el personal d'infermeria segueix capat per arribar als llocs on es prenen les decisions». Brull, molt crítica, explica que malgrat que el grau d'infermeria és una carrera universitària de quatre anys, el fet que no se'ls consideri professionals de categoria A1 i se'ls equipari a una diplomatura (d'inferior nivell acadèmic) «ens deixa sense accés i sense veu a les taules de presa de decisions» i als càrrecs de responsabilitat. La portaveu del seu gremi se sent «menyspreada».
Brull demana prendre nota «i reconèixer a les infermeres» amb una revisió d'aquesta barrera, i creu que és moment de contemplar futures especialitats «perquè les infermeres no volem ser un simple un calaix de sastre», Assegura que «hem estat per a tot el que calgués», però que seguir el model de les llevadores i obrir altres especialitats «és imprescindible per corregir aquesta asimetria» que les resta veu davant altres branques del sector de la sanitat.
En aquesta direcció, la presidenta del CODITA demana que es tingui en compte el coneixement de les infermeres «en lloc de centrar les decisions en uns gerents que no han de ser, necessàriament, ni tan sols sanitaris». Brull conclou que «la infermeria és imprescindible» també en aquests càrrecs de poder i defensa una gestió de la vacunació «previsora i responsable» per tal de donar sortida a l'escassetat actual de vaccins i a l'allau de dosis que s'espera rebre de cop en el pròxim trimestre. «No funcionarà res si no comencem a vacunar de forma massiva tan bon punt tinguem les dosis», avisa, i torna a estendre la mà. Després d'un 2020 d'aplaudiments sincers, les infermeres volen un 2021 de canvis. Volen veu, volen reconeixement i volen deixar de ser de segona. Consideren que la Covid-19 ha fet inajornable el salt endavant.
La frontera entre la telemedicina i l'atenció presencial marcarà el full de ruta de la sanitat postCovid
«Què hem après els sanitaris de la primera línia aquest any? Que sense una sanitat pública preparada s'ensorra tot», enraona la doctora Tani Francesch. És geriatra a l'UCI de cures pal·liatives de l'Hospital Joan XXIII i està convençuda que «la pandèmia ha fet sortir el millor i també el pitjor de les persones» durant els dotze mesos. Encara recorda amb impacte «com vam començar a veure les orelles al llop» el març del 2020 i com va ser una de les primeres a treballar amb mascareta abans que les autoritats ho recomanessin de forma oficial.
La doctora Francesch es va contagiar «en aquests dies de dubtes sobre si fer servir o no la mascareta als hospitals», i va donar positiu en una prova PCR el dia 21 de març. «Jo crec que devia ser la primera PCR de l'hospital, perquè en aquelles dates encara era una prova molt estranya», recorda. Va haver d'estar divuit dies aïllada en una habitació i no oblida «ser conscient que no només jo no sabia què tenia o què em podria passar, sinó que cap dels meus companys doctors sabria ajudar-me més». Encara arrossega seqüeles com «dolor muscular, faringi i l'alteració d'un olfacte que ja no vaig recuperar», però pot fer vida normal.
El procés de vacunació marcarà la lluita contra la pandèmia després d'un any d'angoixa
Recorda que «va ser molt dur haver de tornar allà on vaig emmalaltir», i no troba altre futur possible per a la salut pública que «dotar-la de recursos». «Hem après que els polítics s'han d'envoltar de gent amb expertesa i no de gent amb carnets de partit», considera, «i que cal molt més i millor lideratge» en tots els nivells de decisió per afrontar «futures pandèmies que sembla clar que vindran». Els experts en la matèria no dubten, certament, que la Covid-19 no serà ni de bon tros el darrer capítol a què ens haurem d'enfrontar. La doctora recorda, però, que el futur de l'atenció sanitària necessita reflexionar sobre els aprenentatges adquirits.
«La telemedicina ha arribat per quedar-se i serà de gran ajuda, però com la combinarem amb l'atenció presencial i el contacte humà?», es pregunta. La doctora Boqué, de la mateixa opinió, avisa que «haurem d'aprendre a marcar molt bé els límits per dibuixar un nou model modern i eficient» capaç d'avançar sense perdre qualitat. «Una sanitat millor no passa per un model robotitzat», avisa la Tani, neguitosa. Altra vegada, les professionals de la salut es veuen obligades a adaptar-se per seguir remant. Hi ha deures pendents. Un any després, els sanitaris consideren que arriba el moment d'obrir el debat sobre la medicina postCovid. Si tot ha de ser diferent per sempre, que els canvis vinguin per fer-nos una mica millors.