Durant aquest 2019 que ja toca a la seva fi, Roda de Berà ha transformat la fesomia d’un dels centres neuràlgics de la vila: la plaça dels Pins. El govern municipal ha invertit 285.000 euros per fer realitat un reclam: que l’espai perdés els murs que l’envoltaven i que, d’alguna forma, l’acotaven i empetitien massa.
Enguany, doncs, la plaça rodenca ha tornat a ser com havia estat fins fa quatre dècades, un espai obert i acollidor de la població que pugui tornar a convertir-se en epicentre de la vida social, comercial i cultural de Roda de Berà —o, almenys, de la zona més cèntrica del municipi.
Una plaça amb molta història
Si encara ara la plaça dels Pins ocupa un lloc urbanísticament central en la zona més històrica de Roda de Berà, quan el municipi era encara més poble, aquest espai n’era el cor; allò que per als grecs hauria estat l’‘àgora’ o per als romans el ‘fòrum’: un espai de vida, de batec social, on hi passaven coses.
La plaça dels Pins neix a la confluència dels que, encara avui, són el carrer Nou i el carrer de Sant Isidre. És el 1930, fa gairebé 90 anys, quan es comença a donar forma a aquest espai i s’urbanitza… és clar que sense asfalt ni gaires modernitats —senzillament s’arranja per a fer-lo més acollidor. No és fins al mes de febrer de 1932, però, quan el govern local —llavors amb l’alcalde Pep Martí— decideix que en aquest punt s’hi plantaran diversos pins, fet que acabarà, anys més tard, donant nom a la coneguda plaça.
Així es fa durant l’any 1932: en una celebració queden plantats 21 pins en aquest punt de la trama urbana de Roda de Berà, a fi i efecte de fer més acollidor i atractiu l’espai, i generar ombres que s’agraeixen especialment els mesos d’estiu —i a fe de Déu que l’objectiu es va aconseguir! Encara avui es conserva bona part d’aquests pins que, per cert, van costar cadascun dues pessetes.
Carrer d’Àngel Guimerà, plaza de la Paz de Franco, plaza del Caudillo… tant se val: l’espai sempre ha estat conegut com a plaça dels Pins, el seu nom ja oficial actualment. La plaça ha acollit balls de festa major i activitats de tota mena, esdevenint a la segona meitat del segle XX el ‘sancta sanctorum’ de Roda de Berà. En aquests anys, la plaça va ser protagonista d’algunes reformes: el 1952 s’hi va estrenar la pista encimentada i el 1971 s’hi van fer diversos arranjaments; però no va ser fins el 1984 que es va fer el ‘tancament’ de la plaça per poc més de mig milió de les antigues pessetes.
«Teníem molt clara la idea de tornar a obrir la plaça dels Pins»
Transformar la plaça dels Pins va ser un dels objectius que es va posar entre cella i cella el primer govern de l’alcalde Pere Virgili, en el mandat passat (2015-2019). «Podríem dir que va ser una dèria de l’alcalde», reconeix, fent broma, l’alcalde de la localitat en declaracions a TarragonaDigital. Virgili va néixer i criar-se, precisament, a la plaça dels Pins. Va viure en primera persona la fesomia inicial de la plaça i va veure de primera mà les obres que, ara fa 35 anys, la van convertir en un espai tancat.
Potser per això ho tenia ben clar: «Tant jo com tot el govern érem conscients que calia reformar aquest espai i de seguida ens vam posar d’acord amb què calia recuperar la idea de ‘plaça oberta’», explica l’alcalde de Roda de Berà. Des del govern local, doncs, van donar instruccions als tècnics que van encarregar-se del disseny: com havia de ser la ‘nova’ plaça dels Pins? «El projecte va reflectir molt bé la idea prèvia que teníem», narra l’alcalde.
Va ser el mes de juliol de 2018 quan l’Ajuntament de Roda de Berà va convocar el veïnat de la cèntrica plaça a una reunió informativa al Casino Municipal —situat, és clar, al capdamunt de la plaça dels Pins—, on es va presentar el nou projecte. Allà, el veïnat va fer les seves aportacions, algunes de les quals es van recollir i es van introduir en el treball previ. Després de licitar les obres per 285.000 euros, es van dur a terme aquest 2019.
El veïnat, content del rentat de cara a la plaça dels Pins
La nova plaça dels Pins ha eliminat els petits murs que s’havien fet al voltant de la plaça, manté —és clar— els arbres, i també la font, i ha deixat només com a disponible per al trànsit rodat l’espai del carrer Nou. «Val a dir, però, que és una zona on els vehicles han de passar a deu quilòmetres per hora i que és de preferència per a vianants», apunta Pere Virgili, que no amaga que el govern té en ment «el projecte de progressiva peatonalització del carrer de Sant Isidre».
El veïnat sembla haver quedat content de la reforma. «M’agrada perquè és un espai més transitable i més obert», explica Juan José Montes, veí del municipi, mentre pren un cafè al Casino Municipal. «Calia tornar a recuperar un espai amb aquestes característiques, tal com havia estat tota la vida, a mi personalment m’agrada molt més», reconeix Maria Cortés, des de la mateixa plaça.
La reforma de 2019, doncs, buscava retornar la plaça dels Pins a la fesomia que havia tingut «tota la vida», és a dir, fins a la darrera reforma. 35 anys després, la plaça torna a ser oberta i espera recuperar el seu paper de bombeig, de centre de la vida social de Roda de Berà.