Entre les ajudes públiques que atorga l'Estat a les persones que, per diferents raons, no disposen d'ocupació, hi ha la pensió per incapacitat permanent.
Aquesta prestació es dona a les persones que veuen «reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral» i serveix per compensar la pèrdua d'ingressos que pateixen. Com és obvi, cal complir una sèrie de requisits exigents per a poder optar a aquest tipus de subsidi, dividit en quatre graus.
Una ajuda de 995 euros de mitjana
Tal com veurem a continuació, cada persona que rebi una ajuda d'aquest tipus cobrarà en funció de la seva base reguladora i del seu grau d'incapacitat. Malgrat això, sí que hi ha dades sobre quina és la quantia mensual mitjana que proporciona aquesta ajuda, tal com publica 'La Información'.
D'aquesta manera, els beneficiaris d'aquesta prestació cobren, de mitjana, 994,44 euros cada mes. Tanmateix, encara que hi ha una gran variabilitat, insistim, és a causa del grau d'incapacitat i de les bases reguladores.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Els requisits bàsics per accedir als ajuts de l'Estat per incapacitat permanent
En funció de la gravetat de la incapacitat, doncs, es pot optar una ajuda o l'altra, entre les quatre existents. Però hi ha certs requisits que s'han de complir en qualsevol cas.
Aquests requisits són bàsics i, sense ells, no es pot accedir a aquestes ajudes. Repassem-los a continuació per veure les regles generals necessàries per accedir a aquests subsidis.
- Cal estar donat d'alta a la Seguretat Social.
- És obligatori tenir menys de 65 anys.
- No cal estar en condicions objectives per optar a una pensió de jubilació no contributiva.
- S'ha de tenir un certificat d'incapacitat avalat per experts.
- En cada cas, cal cobrir el període de cotització necessari segons l'edat. Malgrat això, hi ha excepcions en què no cal complir aquest requisit. No cal haver cotitzat per accedir a l'ajuda si la incapacitat s'ha produït per accident o malaltia professional.
Un cop es compleixen tots aquests requisits llevat de les excepcions ja explicades, s'ha d'analitzar el grau d'incapacitat que encaixa en cada cas. Actualment, a Espanya hi ha quatre escalafons entre les ajudes per incapacitat permanent.
Les quatre ajudes per incapacitat permanent a Espanya
Tal com estem explicant, al nostre país la pensió per incapacitat permanent pot ser parcial, total, absoluta o una 'gran invalidesa'. Són els quatre graus en els quals es distingeix aquest ajut fonamental per a molts ciutadans que, per desgràcia, es troben amb la circumstància de quedar incapacitats per treballar.
Repassem a continuació quins són i per quines característiques i requisits es defineixen.
Incapacitat permanent parcial
Es reconeix amb aquest grau d'incapacitat, el menys greu, a aquells treballadors que veuen disminuït el seu rendiment en més d'un 33%. Alhora, l'empleat sí que és capaç d'exercir les tasques bàsiques de la seva ocupació.
Amb aquestes característiques sobre la taula, pot optar a un pagament únic per incapacitat permanent parcial, que correspon a 24 mensualitats de la seva base reguladora.
La Seguretat Social interposa en aquest rang d'incapacitat un requisit extra per cobrar els diners: tenir menys de 67 anys o menys de 65 si s'acrediten 38,5 anys cotitzats. Si la incapacitat permanent parcial és per una malaltia comuna, s'exigeix haver cotitzat almenys 1.800 dies en els deu anys previs a la diagnosi.
Incapacitat permanent total
Es reconeix amb aquest grau d'incapacitat al treballador que per una lesió no pot exercir la seva professió habitual, encara que sí altres. En aquest cas, es cobra una pensió del 55% de la base reguladora, que ascendeix al 75% en el cas de majors de 55 anys aturats.
Aquí també hi ha requisits extres que s'han de complir per a cobrar aquesta prestació. No s'ha d'arribar a l'edat de jubilació, llevat que la causa sigui una malaltia o accident professional.
En casos de malaltia comuna, s'exigeixen cinc anys cotitzats als majors de 31 anys; mentre que els menors d'aquesta edat han d'haver cotitzat un terç de la seva vida activa.
Incapacitat permanent absoluta
Aquest és el cas en què un treballador no pot exercir cap activitat laboral. En aquests casos es cobra una pensió del 100% de la base reguladora. Donada la gravetat de la situació, l'empleat està impedit de treballar, de manera que es compensa al 100% la seva impossibilitat de tenir ingressos.
'Gran invalidesa'
Es tracta d'un grau extrem d'incapacitat, encara per sobre de la incapacitat permanent absoluta. Es reconeix quan la malaltia, a més d'impedir treballar, també priva de poder fer les activitats bàsiques de la vida.
A més, aquesta 'gran invalidesa' és un complement a les pensions per incapacitat permanent total o absoluta. Així mateix, l'import que es rep en aquest complement mai és inferior al 45% de la pensió principal que es cobra.