La vacunació amb AstraZeneca tornava la passada setmana després d'uns dies de suspensió. Diversos països van alertar de casos de trombosi en subjectes vacunats amb la dosi d'aquesta empresa farmacèutica global amb seu a Cambridge. Ara, una recent investigació ha resolt el misteri.
Un equip d'hematòlegs alemanys, liderat per Andreas Greinacher, de la Universitat de Greifswald, ha trobat una explicació per a aquests estranys casos de trombes i trastorn de la coagulació amb baixada de plaquetes registrat en al voltant de 30 persones vacunades amb la dosi d'AstraZeneca.
Aquests experts l'han batejat com a 'Síndrome de Trombocitopenia protrombòtica Immune induïda per la Vacuna (VIPIT)'. La inusual combinació de símptomes, coàguls sanguinis generalitzats i un recompte baix de plaquetes, de vegades amb sagnat, és molt semblant a un efecte secundari poc comú de l'heparina, anomenat Trombocitopenia induïda per Heparina (HIT).
Andreas Greinacher és contundent amb el VIPIT. «Sabem què fer: com identificar-lo i com tractar-lo», assegura a la revista 'Science'. Aquesta síndrome es dona en un subjecte entre un milió i l'indueix una activació de les plaquetes, que acabarien formant els trombes. És imprescindible identificar-los com més aviat millor per tractar la síndrome amb immunoglobines endovenoses. Els símptomes apareixen entre 4 i 15 dies posteriors a la vacunació. La cefalea, visió borrosa, dificultats per parlar, dificultat per respirar dolor al pit són alguns d'ells.A més, cal assenyalar que no hi ha factors de predisposició familiars o personals.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
L'origen de la investigació
Arran d'un cas concret, el d'una infermera austríaca de 49 anys atesa per l'hematòloga Sabine Eichinger després d'ingressar en un hospital de Viena el 27 de febrer, va sorgir tot. La pacient tenia nàusees, malestar estomacal, les plaquetes baixes i trombosi a les venes de l'abdomen i les artèries. Lamentablement, va morir l'endemà.
Aquesta rara combinació de trombocitopènia i coàguls va sorprendre la doctora Eichinger, qui es va posar en contacte amb Andreas Greinacher perquè sabia que també podia donar-se en aquest estrany efecte secundari de l'heparina, anomenat HIT, i l'hematòleg alemany és expert en aquest assumpte. L'heparina, un anticoagulant, s'uneix a una proteïna anomenada factor plaquetari 4 (PF4), formant un complex. En algunes persones, sense saber el motiu, produeixen anticossos contra aquest complex, el que deriva en una coagulació incontrolada.
El que va alertar la doctora Eichinger és que al seu pacient no se li havia subministrat heparina, però havia rebut la vacuna d'AstraZeneca cinc dies abans que comencessin els símptomes. «Vaig pensar que potser es tractava d'alguna mena de reacció immune», assenyala Eichinger a la revista 'Science'.
Andreas Greinacher es va posar a investigar i va preguntar a l'Institut Paul Ehrlich, que s'encarrega de la supervisió de la seguretat de les vacunes a Alemanya, si havien vist algun cas com el de la pacient austríaca. La resposta va ser afirmativa i Greinacher va rebre mostres de sang de vuit pacients. Tots ells tenien les plaquetes baixes i una coagulació inusual.
Importants troballes
Després d'això, l'objectiu era clar: estudiar aquests nou casos per veure si podrien haver patit un trastorn protrombòtic causat per anticossos activadors de plaquetes dirigits contra el factor plaquetari 4 (PF4), com passa amb l'heparina. En tots els casos hi havia una coincidència ressenyable. Els nou pacients havien desenvolupat trombosi entre el dia 4 i el 16 després de rebre la vacuna. Tràgicament, quatre morien poc després.
Tot i que cap dels nou havia rebut heparina abans, en quatre d'ells van trobar anticossos contra aquesta proteïna PF4, que és el segell distintiu de l'HIT. Per això, els investigadors van concloure que «la vacuna AZD1222 s'associa amb el desenvolupament d'un trastorn protrombòtic que s'assembla clínicament a la trombocitopènia induïda per heparina, però que mostra un perfil serològic diferent».
Gràcies a aquestes investigacions, es pot dir que el tractament del VIPIT pot ser semblant al de l'HIT o, almenys, això és el que planteja Greinacher. Aquest expert assenyala que és crucial alertar els metges sobre aquesta possible complicació. I és que, si es detecta a temps, es pot tractar amb immunoglobulines que ajudin a frenar l'activació plaquetària i amb anticoagulants sense heparina per facilitar la dissolució de coàguls.
Andreas Greinacher assenyala a la revista 'Science' que un metge va decidir aplicar els seus consells i el pacient es va recuperar ràpidament. Per això considera que cal alertar els metges sobre tot aquest assumpte, cosa que també creu el seu company Nigel Key, hematòleg de la Universitat de Carolina del Nord. No obstant això, no tots ho veuen de la mateixa manera. I és que el que no està clar encara és com la vacuna pot desencadenar aquesta síndrome.
Robert Brodsky, reconegut hematòleg de la Universitat Johns Hopkins de Nova York, no està tan convençut que el VIPIT pugui explicar tots els casos ocorreguts amb la vacuna d'AstraZeneca. No obstant això, sí que està d'acord que els anticossos PF4 i la coagulació observada en els pacients s'assemblen a la HIT, però adverteix que el vincle no ha estat provat encara.
«Estic convençut que aquests pacients tenen anticossos del factor 4 plaquetari, almenys quatre d'ells. Però no estic convençut que aquests anticossos expliquin la trombocitopènia o la coagulació», explica a la revista 'Science'. En el que sí que estan d'acord tots aquests experts és que «els casos ocorreguts plantegen la preocupació que aquesta vacuna sigui potencialment mortal en un petit subconjunt de pacients». Per aquest motiu, ara cal esbrinar-ne molt més.
Malgrat tot, la hipòtesi dels investigadors alemanys és sòlida i diversos països europeus, com Alemanya, Holanda o el Regne Unit, ja han incorporat el VIPIT a les seves recomanacions en la pràctica mèdica relacionada amb la Covid-19. A Austràlia, el Grup Assessor Tècnic sobre Immunització ja recomana no administrar cap vacuna contra la Covid-19 a persones amb antecedents de HIT.