El projecte del nou complex esportiu de Reus ha vist llum verda. El govern local i Ciutadans han aprovat el pla de viabilitat econòmica al ple d'aquest divendres, una sessió que s'havia de celebrar dilluns i s'havia ajornat arran de la inhabilitació del president Torra.
PSC i CUP hi han votat en contra perquè consideren que el projecte està mal plantejat des de la base, i han insistit que caldria treballar altres alternatives. S'ha posat en pràctica una mesura que preveu el ROM, la participació ciutadana, en concret, per preguntar sobre la qüestió que es debatia.
Ha intervingut Ricard Redondo, que va ser número dos d'En Comú Podem Reus a les darreres eleccions municipals. Redondo ha volgut saber qui assumiria un possible sobrecost de la construcció, si el consistori o l'empresa executora. També ha volgut saber qui decidiria els preus i si el govern s'havia plantejat realitzar una auditoria pública i una consulta ciutadana per explicar la construcció i el model de gestió del futur complex esportiu.
El govern i Cs defensen el nou complex esportiu
Li ha respost Pep Cuerba, regidor d'Esports, que ha assegurat que l'aportació econòmica prevista per l'Ajuntament, d'1,4 milions d'euros i no serà superior encara que l'obra pateixi un sobrecost. Pel que fa als preus dels serveis, ha detallat que és un dels punts que es valoraran quan es liciti el contracte.
Encara que l'Ajuntament estableixi un primer barem, les empreses podrien millorar-lo reduint els preus. Pel que fa a l'auditoria i la consulta, Cuerba ha considerat que el període d'al·legacions previst en qualsevol licitació pública ja cobreix aquesta demanda. Ha recordat, també, que el Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals és el que justifica la construcció d'aquest equipament.
Un document que, ha insistit, es va elaborar a partir de les demandes ciutadanes. Durant les seves intervencions, Cuerba ha seguit reivindicant un equipament que, tal com ha destacat, serà municipal i que no posa en perill els clubs de la ciutat. «Reus deixarà de ser l'única de les 60 ciutats més poblades de l'Estat sense piscina pública», ha sentenciat.
Davant de les crítiques rebudes, ha afirmat que hi ha molt poques piscines públiques de 50 metres, la longitud reglamentària per practicar-hi competicions. També s'havia reclamat que es dugués a terme un informe d'impacte ambiental, un document que, segons ha apuntat el regidor d'Esports, figurarà al plec de condicions de la licitació del contracte.
Ciutadans s'ha posicionat al costat del govern donant suport al projecte. La seva portaveu, Débora García, ha justificat que «cada euro invertit en esport es transforma en un gran estalvi en sanitat». Ha qualificat de «deliris de grandesa» les reivindicacions de la resta de l'oposició de voler una piscina de 50 metres. «No estaríem parlant d'una obra de 8 milions d'euros, sinó d'un cost monumental per una instal·lació que no faria servir gaire gent», ha afirmat.
La CUP insisteix en la intervenció del CN Reus Ploms
Les explicacions del govern no han convençut ni al PSC ni a la CUP, que han mantingut les crítiques i reticències que ja havien exposat. Edgar Fernández, regidor cupaire, ha agraït haver pogut treballar la proposta en profunditat, amb cinc reunions en els darrers dies, una fins i tot el diumenge a la tarda.
Reunions que haurien servit perquè la formació plantegés la intervenció municipal del Club Natació Reus Ploms. Una proposta que, segons ha afirmat, estaria ben vista per part del PSC i a la qual, segons ha apuntat, el govern no tancaria la porta. Tot i la seva insistència, Cuerba no s'ha posicionat respecte d'aquesta idea ni a l'oferta cupaire de mantenir una reunió la setmana vinent entre Ajuntament i club.
«Estem posant un milió i mig d'euros per un equipament que gestionarà durant 40 anys una empresa privada», ha criticat Fernández. Ha posat en dubte, també, que l'Ajuntament no acabi assumint un possible sobrecost de la construcció; «seria la primera vegada a la història que una obra pública té sobrecost i no l'assumeix la part pública», ha etzibat.
Segons ha detallat, el pla de viabilitat econòmica preveu la suficiència de l'equipament a partir dels 3.500 abonats i amb quotes de 45 euros mensuals. «Pràcticament la mateixa base de socis que té el Reus Deportiu; viable econòmicament a mi em costa de veure-ho», ha reflexionat Fernández.
Per últim ha insistit en la proposta cuparie d'engegar «un procés de rescat i intervenció municipal» del CN Reus Ploms. Ha evidenciat que «podríem parlar de municipalització», però que han preferit no fer-ho per donar opció a possibles alternatives. «No hem volgut fer una proposta tancada per generar els espais de debat i de treball que ens permetin parlar de models de gestió».
El PSC contradiu el posicionament del govern
«L'estudi mostra, en el millor dels casos, l'esgotament de l'alcalde Pellicer i el seu govern», ha arrencat el portaveu socialista Andreu Martín. En el pitjor dels casos, ha afegit, «mostra la incapacitat del govern per satisfer les necessitats dels ciutadans». «Perdem una oportunitat de disposar d'una instal·lació que estigui a l'altura del Pavelló Olímpic», ha etzibat.
Bona part de l'argumentari del govern es basa en el fet que el nou complex esportiu és un projecte de ciutat, que s'adequa a les necessitats i no es diferencia del model d'instal·lació i de gestió més comú entre els municipis equiparables a Reus. Una sèrie de premisses que el grup socialista nega.
Martín ha carregat contra el model de gestió afirmant que «no és un projecte de ciutat, és un favor per al privat que ho construeixi i ho gestioni, i s'obren les portes a la inestabilitat dels clubs esportius de la ciutat». Ha posat sobre la taula la multitud de piscines d'altres pobles i ciutats que, exposa, actualment fan servir els veïns i veïnes de Reus.
«Resulta que allò que fan servir els ciutadans del nostre municipi als municipis del voltant, aquí no és viable», ha carregat. Ha criticat que es digui que només hi ha 8 piscines públiques de 50 metres a Catalunya. «Hi ha deu ciutats de més de 100.000 habitants i 8 piscines públiques, per què ens hem de quedar sense?», ha preguntat.
Per últim també ha criticat la gestió privada del futur equipament. Cuerba havia exposat que era un model força comú, però Martín ha respost que de les sis piscines públiques de Tarragona, només una es gestiona per via privada. Ha acabat per criticar que la regidoria d'Esports hagi decidit suspendre el programa Cap nen sense saber nedar justificant-ho pel seu elevat cost. Un posicionament que el portaveu socialista considera «molt trist».