Diuen que després de la tempesta, arriba la calma. Mediàticament, el CF Reus es troba en aquesta trista calma posterior a l’enrenou esportiu més important dels darrers anys en el futbol professional. Més que calma, és l’absència del soroll habitual que produeix un club allò que esclafa els ànims de tot allò que rodeja les instal·lacions de l’Estadi Municipal. No hi ha moviments a les oficines, ni rodes de premsa del difunt primer equip, ni la presència de milers d’espectadors a les graderies. L’únic que passen són els dies a l’espera que el Tribunal Administratiu de l’Esport dicti sentència definitiva sobre la sanció al CF Reus. I fins que no arribi aquesta decisió, el club segueix bategant. Això sí, ho fa cada cop amb menys força i més lentitud.
[predef]reus-144[/predef]
El filial, desconcertat
El CF Reus B Cambrils segueix com estava fa uns dies: amb un desconcert total. Clifton Onolfo ha pagat uns 16.000 euros que s’han dividit entre només dotze futbolistes del segon equip ganxet. Uns futbolistes han cobrat un mes dels sis (ja quasi set) que se’ls hi deu, altres no arriben al sou complet de la nòmina i altres han cobrat una mica més d’una mensualitat. Els altres jugadors que completen la plantilla i que no formen part d’aquests dotze no han vist ni un cèntim.
Aquest estrany moviment ha desconcertat una plantilla que prèviament havia arribat a rebre promeses del mateix Onolfo que tothom cobraria, tot i que eren conscients que el nord-americà va arribar a consultar la possibilitat de donar-li a tot el planter la carta de llibertat després d’una reunió poc fructífera on l’empresari va acabar traient fum pels queixals. Aquest factor i molts d’altres han provocat que, a hores d’ara, la relació entre els membres del filial i el propietari del club sigui nul·la. La desconfiança d’Onolfo amb el capital humà que aguantava l’entitat (treballadors, tècnics i jugadors) i el desconeixement del nord-americà pel que fa al funcionament de la institució han acabat per dinamitar els pilars d’una empresa abocada al final fatal.
Les protestes molesten Onolfo
El filial està fart de trucades als despatxos per rebre més missatges buits. La darrera informació que ha entrat al vestidor del Reus B és el contundent malestar d’Onolfo per les continuades protestes dels futbolistes en el primer minut dels últims encontres al grup cinquè de Tercera Divisió. Per acabar-ho d’adobar, un grup de seguidors també va lluir dissabte passat en el darrer partit del filial una pancarta carregant contra el propietari reusenc, a més de demanar-li amb diferents càntics que pagués ja.
Aquesta escalada de queixes està despertant un malestar important en la figura d’un Onolfo que s’ha quedat pràcticament sol. Fins i tot la consellera i intèrpret Isabel Cherif-Cheikh ja no està present en el dia a dia del club. Més enllà dels jugadors i membres del cos tècnic, només dos treballadors de l’entorn del filial segueixen al peu del canó tot i no cobrar. Si aquests acaben caient, el filial tindrà un problema per seguir desenvolupant el seu dia a dia amb normalitat fins al punt que no tindran roba per entrenar i jugar.
Teòricament podran acabar la temporada
Tot i que fa unes setmanes era impossible assegurar que el CF Reus B Cambrils tingués garantit poder acabar la temporada, sembla que aquest capítol està tancat. Mingo Capafonts, expresident del FC Cambrils, ha fet arribar a la plantilla ganxeta que, en un principi, el pagament dels arbitratges i dels desplaçaments fins a finals de temporada està garantit. Clifton Onolfo es farà càrrec de les despeses amb l’objectiu que l’equip no incompleixi la llei i pugui perillar el seu futur a Tercera Divisió.
Fins fa uns dies, el filial aguantava com podia per poder pagar els àrbitres cada partit que tocava (una xifra aproximada de 500 euros) i poder realitzar els desplaçaments. Després de jugar contra el Prat, el filial tenia pendent realitzar el pagament de dos encontres: el del Prat i l’anterior davant el Martinenc. La situació és tant límit que per la part esportiva es tem que la temporada es pugui fer llarga, fet que no farà perillar la permanència en la categoria perquè l’equip ja acumula un gran grapat de punts que l’impediran descendir a Primera Catalana sobre la gespa. D’altra banda, no són pocs els jugadors que han tingut problemes per mantenir els pisos on viuen tenint en compte la dificultat a l’hora de pagar els lloguers davant la comprensible exigència dels propietaris.
Una situació precària que no gaudeix del mateix megàfon mediàtic a nivell estatal però que segueix fent sagnar el club de forma preocupant. El CF Reus espera dues coses: que el Jujtat accepti la seva petició d’entrar en concurs i es nomeni un administrador concursal i que el TAD dicti sentència definitiva. Si els ganxets no veuen reduïda la sanció, Clifton Onolfo ja ha comentat davant de diferents treballadors que tocarà el dos. Qui sap si la calma actual és l’ull de l’huracà. El temps dirà.