Semblava que les vacunes havien sigut la nostra salvació en aquesta època de pandèmia que ens ha tocat viure. Però l'arribada de les variants del coronavirus ha fet saltar de nou les alarmes. S'ha tornat a notar certa preocupació pel fet que aquestes dosis, com la de Pfizer i AstraZeneca, no són tan efectives com pensàvem.
Fins al moment, les dades procedents de països com el Regne Unit i Israel fan que mantinguem la calma, en principi. Les vacunes existents són vàlides i això és una gran notícia.
Però l'alerta de les últimes hores preocupa aquells que tenen posada la primera dosi de Pfizer o AstraZeneca. Un nou estudi publicat aquest dijous a la revista 'Nature' assegura que la variant delta pot escapar a alguns anticossos en condicions de laboratori. Això sí, no escapa després de dues inoculacions d'aquestes vacunes.
Es va prendre la dosi de 103 persones que havien estat infectades de covid-19 fins a un any abans. Igualment, es van estudiar els casos de 59 voluntaris que havien rebut una o dues dosis de la vacuna de Pfizer o AstraZeneca. A partir d'aquí, van afegir la variant delta i van esperar a veure què passava.
«Una sola dosi no activa quantitats suficients d'anticossos neutralitzants»
«Vam veure que l'augment de transmissibilitat de la variant delta està associat a una resistència parcial a la neutralització pels anticossos». Així de clar ho explica a 'SINC' l'investigador de l'Institut Pasteur i coautor de l'estudi, Oliver Schwartz.
Els resultats van mostrar que els anticossos dels pacients infectats en el passat eren quatre vegades menys resistents per a unir-se a la variant delta. Quant als vacunats amb una dosi de la vacuna, el sèrum «a penes inhibia» les variants delta i beta. Tan sols un 10% de les mostres van poder aturar el virus.
El més positiu de l'estudi és que va demostrar que les vacunes protegeixen contra aquesta variant després de la segona dosi: «Una sola dosi no activa quantitats suficients d'anticossos neutralitzants», explica Schwartz. La clau és que les dues vacunes analitzades «resisteixen» aquest virus. A més, el 95% de les persones tenien una resposta favorable.
«És un treball científicament bo en el seu context que redunda en la importància de rebre les dues dosis de la vacuna», afirma Rafael Toledo, investigador de la Universitat de València. Malgrat tot, «tenen pocs voluntaris vacunats i ho reconeixen en l'article».
Aquest tipus d'estudis no tenen l'objectiu de donar una resposta immunitària de manera exhaustiva
«Si els anticossos monoclonals van dirigits a l'epítop mutat, és lògic que escapi», exposa Toledo. Al seu torn, confessa que «les vacunes tenen components que van molt més enllà dels anticossos». A més, les dades britàniques registrades en situacions reals ensenyen que només hi ha «diferències modestes» en l'eficàcia de les dues vacunes contra aquesta variant.
El SARS-CoV-2 continuarà produint noves variants, però el nostre sistema immunitari seguirà lluitant. «Si hi ha mutacions, les cèl·lules de memòria reaccionen molt ràpidament per a generar nous anticossos contra l'epítop emergent», exposa Toledo. Sobre les persones que ja han passat la malaltia, la vacuna «reforça» aquest fet a prova d'evolució.
Cal assenyalar que aquests estudis, com el de Schwartz, no tenen l'objectiu de donar una resposta immunitària de manera exhaustiva. Per això, Toledo apunta una cosa que no hem d'oblidar. I és que cal ser prudent a l'hora de traslladar els experiments de laboratori «al carrer».
I ho raona d'aquesta manera l'investigador de la Universitat de València. «Perdre neutralització en les mostres no és el mateix que no eliminar el virus a la vida real», ha dit.