Als Estats Units, el Congrés té la potestat de fixar la quantitat màxima que el Tresor estatunidenc pot manllevar mitjançant l'emissió de deute públic. És el que es coneix com a sostre de deute. Actualment, aquest límit és de 31 400 milions de dòlars, una xifra que es va aconseguir el 19 de gener de 2023. Des de llavors, el Tresor estatunidenc ha recorregut a mesures extraordinàries per continuar complint els seus compromisos financers sense superar aquesta xifra.
Janet Yellen, la secretària del Tresor estatunidenc, ha marcat el 5 de juny com la data límit en la qual podran mantenir-se aquestes mesures extraordinàries. Aquest dia, haurà d'afrontar el venciment de 300 000 milions de dòlars en lletres del Tresor. Si el congrés i el govern estatunidencs no arriben a un acord abans, els EUA no disposarà de fons per complir amb les seves obligacions financeres i, per tant, entrarà en situació d'impagament (default).
Què pot suposar això?
Els sistemes financers moderns munten tota la seva estructura sobre la base de l'actiu lliure de risc, que no és més que el deute públic del país en qüestió. És lliure de risc perquè es considera que el país sempre pagarà el que deu. Si això no es compleix, tot el sistema queda en dubte.
Si els EUA no pagués el que deu, el seu accés al finançament es complicaria, el crèdit es contrauria, l'activitat econòmica cauria i la taxa d'atur creixeria.
A escala internacional, si els EUA incomplís el seu deute, podríem estar davant una crisi global similar, o fins i tot pitjor, que la de 2008. Els inversors perdrien confiança en els bons del Tresor dels EUA, provocant inestabilitat als mercats financers, i les institucions financeres que posseeixen grans quantitats de deute estatunidenc podrien enfrontar greus problemes de liquiditat.
A més, els països que mantenen les seves reserves de divises en dòlars estatunidencs veurien disminuir el valor d'aquestes, la qual cosa afectaria la seva capacitat per estabilitzar la seva economia. Aquesta situació podria provocar una crisi de confiança a escala global, portant a més augments de les taxes d'interès, la caiguda de la inversió i, possiblement, una recessió mundial. Segons Janet Yellen, seria «una catàstrofe, una tempesta econòmica sense precedents».
Des d'un punt de vista general, els EUA porta emetent deute públic, i pagant-lo puntualment, des de la seva fundació, en 1776, si bé històricament hi ha hagut alguns moments de dificultats.
En 1790, algun creditor es va quedar sense cobrar quan el congrés va assumir els deutes dels estats que havien participat en la guerra de la Independència. 1861, amb la Guerra Civil; 1933, durant la Gran Depressió; o la ruptura dels acords de Bretton Woods, durant el govern de Nixon, en 1971, són altres exemples d'aquestes dificultats.
Breu història d'impagaments
Els denominats defaults tècnics mereixen un capítol a part. Un default tècnic succeeix quan el govern incompleix temporalment alguns pagaments a causa de problemes tècnics o administratius. En 1979, el Tresor estatunidenc va retardar el pagament de 120 milions de dòlars en bons a causa d'un problema informàtic.
Entre 1995 i 1996, sota el mandat de Bill Clinton, es va viure una situació semblant a l'actual. El Tresor va haver de recórrer a mesures extraordinàries per evitar l'impagament fins que, el març de 1996, es va aconseguir l'acord amb el Congrés republicà de pujar el sostre de deute.
La situació es va repetir l'any 2011, durant la presidència de Barack Obama. En aquesta ocasió, l'agència de qualificació Standard&Poor’s va rebaixar, per primera vegada en la història, el rating dels EUA. Finalment, l'acord amb el congrés es va assolir el mateix dia en què vencia el termini.
En 2013 es va repetir la situació, i el Govern federal es va veure obligat a tancar durant 16 dies. Durant aquests tancaments se suspèn la prestació dels serveis públics gestionats per l'administració federal, menys aquells considerats essencials, la qual cosa provoca la baixa d'un gran nombre d'empleats públics que, com que no exerceixen les seves funcions, no són remunerats.
Ara estem davant la gestació del cinquè default tècnic, aquesta vegada sota el mandat de Joe Biden.
Crítica i crucial
En resum, la situació és crítica i la seva resolució és crucial per a l'economia global. Encara que els EUA ha demostrat una llarga història de compromís amb les seves obligacions financeres, cada vegada ocorren desafiaments de diferent índole que fan més necessària la reforma i l'adaptació del sistema financer. La imminent data límit del 5 de juny posa una vegada més en perspectiva aquesta situació.
En cas de no arribar a un acord, les implicacions no només serien greus per a l'economia estatunidenca, sinó que també tindrien repercussions profundes i duradores en els mercats financers internacionals. Probablement per això, es torna a arribar a un acord d'últim moment. Tot i això, no està de més recordar la dita: «tant va el càntir a la font, que al final es trenca».
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.