El president del Parlament, Roger Torrent, serà el número tres de la llista d'ERC a Barcelona en les pròximes eleccions catalanes. Així ho ha anunciat aquest dimarts el vicepresident i candidat d'ERC a la Presidència, Pere Aragonès, en una visita a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell en la presó de Wad-Ras, acompanyat de Torrent i de la número dos per Barcelona, Laura Vilagrà.
Torrent ha dit que per a ell és «un honor i un orgull» representar els valors d'ERC i, preguntat per si voldria continuar sent president del Parlament, ha assegurat que la seva prioritat és aportar tota la seva ajuda al projecte republicà. Segons ell, els republicans tenen dos objectius principals davant les eleccions del 14-F: sortir de la crisi de la Covid-19 «per l'esquerra», i posant la vida en el centre de les polítiques públiques, i construir la que ha qualificat de Catalunya postcovid.
Torrent s'ha compromès a treballar per la justícia i la llibertat de Catalunya, en les seves paraules, i ha afegit que la seva voluntat és «mirar cap a fora, més enllà del mateix melic independentista». Després d'haver visitat a Forcadell en la presó, ha defensat que l'expresidenta del Parlament "encara en si mateixa tots els valors" republicans que defensa i ha argumentat que és per això que està a la presó.
Ha sostingut que una llei d'amnistia és la millor opció per als dirigents independentistes condemnats per l'1-O, encara que ha reconegut que el camí cap a ella «no és fàcil». Per això, ha afirmat que els presos mereixen que es continuï lluitant per l'amnistia i la determinació, «i no fer-ho des de falses dreceres ni aportant discursos buits».
La ruptura amb els Demòcrates
Sobre la ruptura amb Demòcrates de Catalunya anunciada per ERC, Torrent ha dit que li «enorgulleix», i que la formació ha estat molt clara no solament en les seves paraules sinó que també amb els fets. «Al feixisme se'l combat sempre, de manera nítida, sense matisos», ha reflexionat, i ha afegit textualment que no cal reunir-se amb l'extrema dreta sinó confrontar-la.
En aquest sentit, ha argumentat que confia que les institucions puguin frenar l'auge que l'extrema dreta sol experimentar en contextos de crisis, i que marquin «la línia vermella que mai es pot sobrepassar».