El president del Parlament, Roger Torrent, ha negat que ell pugui incidir en el calendari electoral a Catalunya «perquè això seria segrestar la legislatura», davant una possible inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.
«Si li atribuïm unes capacitats en relació amb el calendari electoral, significa potser que el president del Parlament pot decidir quan són les eleccions?», s'ha preguntat en una entrevista en 'El Periódico' publicada aquest dissabte i recollida per Europa Press.
«L'adversari és l'estat i no és el soci»
Davant aquest escenari, ha confiat que els independentistes podran arribar a un acord i evitar la improvisació, evitant utilitzar «la repressió per a erosionar al soci, per a tenir dos escons més» i ha advertit que això el «limita i empetiteix». «Cal tenir clar qui és l'adversari. I no és el soci. És l'Estat», i ha afegit que ell té clar cap a on ha d'anar l'independentisme i el Parlament. Sobre un nou pacte d'ERC i JxCat per a formar Govern, ha dit que ha de realitzar-se sobre bases noves per a no «reproduir els vicis d'aquesta legislatura», transitant de la competència a la cooperació.
Paral·lelament, Torrent ha dit en una entrevista TVE que de cara a la pròxima legislatura caldrà aparcar «les dinàmiques de competició» i la tendència a «assenyalar-se els uns als altres», i canviar-ho per cooperació. En aquesta mateixa entrevista el president de la cambra s'ha mostrat convençut que l'independentisme podrà consensuar una resposta a la possible inhabilitació del president Quim Torra.
«Estic convençut que hi serà, per responsabilitat política i institucional. Hem de fer front a la duresa del moment amb unes institucions fortes i cohesionades», ha dit. En aquest sentit, ha confiat que hi haurà «acords polítics» i que els partits s'hauran d'adreçar als ciutadans «per explicar bé» el rumb.
Quant a un possible indult als condemnats per l'1-O a Catalunya, ha dit que aquest mecanisme pot resoldre situacions personals però no el conflicte polític, mentre que «la reforma de la sedició, que condemna a 13 anys de presó per exercir els drets fonamentals, no és tant un mèrit com una obligació democràtica».