Rubén Castro està a punt de fer història a Espanya. És transsexual, però ha volgut mantenir la fertilitat femenina per poder gestar al seu propi fill, un somni que ha tingut des que era petit i que ara l'ha convertit en un dels primers pares gestants del país. Aquest jove es va congelar els òvuls abans de començar el tractament hormonal masculí i, després de sotmetre's a una inseminació artificial, ara està a tan sols uns dies de conèixer el seu primogènit. A més, no s'ha fet la mastectomia per poder tenir una experiència completa i poder donar el pit al seu nadó. Rubén ha concedit una entrevista a 'Viva la vida' i allà ha explicat que està sent un procés «increïble, molt bonic» malgrat totes les «dificultats» que està tenint per portar l'embaràs amb total normalitat.
Un referent per a altres persones en la mateixa situació
El jove, de 27 anys, sempre ha volgut gestar el seu propi fill i està complint el seu somni encara que vagi en contra de «tota llei escrita». Vol esdevenir un exemple per a totes aquelles persones que s'enfrontin a la mateixa situació que ell, ara o en un futur, i mostrar-los que és possible. «Si no tens referents, no saps que ho pots fer», ha assegurat al plató de Telecinco. «Malgrat que la gent pugui pensar que això és un retrocés en la meva transició, per a mi és tot un avanç perquè sempre és on he volgut estar», ha explicat el jove, que està documentant tot el procés del seu embaràs per poder donar visibilitat al seu cas i per demostrar que és possible ser pare transsexual.
Les traves
No obstant això, també s'està enfrontant a grans problemes per poder donar a llum i ser un pare com qualsevol altre. «No hi ha res que reguli legalment que hi ha una persona incrita al registre civil en masculí i que dugui a terme aquest procés». També ha explicat que «hi ha molt desconeixement» respecte l'embaràs masculí i que el primer lloc on li han posat traves ha estat l'àmbit sanitari. «He hagut de passar per un comitè ètic perquè decidissin si podia accedir a l'àrea de reproducció assistida quan això ho contempla una llei que tenim a Madrid des del 2016».
Un dels majors problemes als quals s'haurà d'enfrontar un cop neixi el fill serà tot el tema burocràtic. «Hi ha moltíssim desconeixement i no hi ha res que legisli que no sigui una dona, sinó un home, qui hagi tingut un bebè. Llavors es plantegen molts reptes com, per exemple, el registre civil». «Quan neixi el meu fill, l'hauré de registrar i, òbviament, com que tinc la documentació legal canviada, hauria de constar com a pare». Tot i així, encara no sap què passarà i s'haurà d'esperar a donar a llum el nadó per veure quines traves li posaran a l'hora d'inscriure'l i de notificar que ell és el seu pare i no la seva mare.
A més, el jove s'ha d'enfrontar als prejudicis d'aquelles persones que no entenen el que està fent ni el fet que hagi volgut gestar el seu propi fill. «A la gent li costa molt entendre-ho. Creuen que les persones trans odiem el nostre cos o que naixem en el cos equivocat, quan ni de bon tros és així». Ha assenyalat que cada persona «viu la seva transició com vol» i que en el seu cas el que més desitjava era gestar al seu propi nadó, cosa que volia prioritzar «abans del canvi corporal».