La respiració és un procés essencial que, aparentment, no necessita aprenentatge: tots respirem des del moment de néixer i no hem d’entrenar-nos per fer-ho bé.
Però, és realment així? Doncs no. Segons els últims estudis, sembla que hi ha una mica de tècnica a aprendre. Entre altres coses perquè no és el mateix respirar pel nas que per la boca.
Els cilis, superherois que ens protegeixen
De mitjana, una persona respira al voltant de 10 000-12 000 litres d’aire en un sol dia. Aquest aire, per molt net que sigui, conté partícules en suspensió com ara pols, bacteris, virus o espores de fongs que es dipositen a les vies respiratòries i a les superfícies alveolars del pulmó.
Però no entrem en pànic abans de temps: l’aparell respiratori sap netejar-se i defendre’s solet. En realitat, només aconsegueixen arribar al pulmó les partícules extremadament petites, amb un diàmetre inferior a 3-5 micres. I, com pot l’aparell respiratori detenir a la resta? Doncs gràcies a uns superherois anomenats cilis.
Els cilis són unes projeccions minúscules semblants a pèl i molt més petits que la punta d’una agulla. Es troben a mansalva a la mucosa de les vies respiratòries: cada cèl·lula de la mucosa del nas i bronquis posseeix uns 25-30 cilis, cadascun d’una longitud de 5-7 µm.
Podríem dir que el superpoder d’aquests herois cel·lulars és la seva supervelocitat: s’agiten més de mil vegades per minut i desplacen cap amunt la mucositat que recobreix la tràquea amb l’objectiu que els microorganismes patògens i les partícules quedin atrapats en aquesta capa de mucositat. Des d’allà poden ser expulsats a l’hora de tossir, o bé arrossegats fins a la boca –on no hi ha cilis–i deglutits. Això els converteix en un mecanisme de defensa crucial contra les infeccions del nas, sins nasals i bronquis.
El nas i la boca són diferents a escala immunitària
Com acabem d’explicar, el nas està recobert d’un teixit amb característiques físiques molt peculiars. I de fet, a escala immunitària el nas també és especial perquè és on es duu a terme la «tria» dels patògens que entren amb l’aire que respirem.
La mucosa del nas està contínuament decidint entre atacar a un patogen o deixar-lo estar (perquè seria pitjor per al nostre organisme el dany causat per una batalla campal). Això implica que existeixi una certa tolerància cap a patògens que normalment no ens causen gaire dany. Una part d’aquest paper de «porter» l’exerceix un tipus de cèl·lules B que produeixen anticossos anomenats IgA, una mica diferents de les IgG que circulen per la sang i dels que hem sentit parlar més durant la pandèmia.
Però, per què el nas i no la boca? Doncs perquè la boca és, fonamentalment, l’entrada dels aliments, tant sòlids com líquids. Per això la seva mucosa té un altre tipus d’especialització i no compta amb cilis que filtrin l’aire. La seva funció és gestionar els patògens que intenten entrar amb els aliments que ingerim. Per això, de la mateixa manera que no ingerim aliments pel nas, tampoc hauríem de respirar per la boca.
D’afegitó, hem de sumar que l’aire que entra pel nas es manté més calentó i espanta gèrmens. Per això és tan bon invent la bufanda, que tapa nas i boca els dies de fred.
Respirar per la boca canvia els ossos de la cara
Respirar de manera habitual per la boca pot ser provocat per factors genètics, mals hàbits orals o obstrucció nasal (hipertròfia d’adenoides/amígdales), presència de pòlips nasals, desviació de l'envà nasal, hipertròfia de cornetes o sinusitis. A més, la respiració bucal pot estar relacionada amb al·lèrgies respiratòries, condicions climàtiques, mala posició per dormir, etc.
I no se li ha de restar importància. Respirar per la boca pot canviar la disposició dels ossos facials en els nens. Segons una revisió científica realitzada a partir de metaanàlisi, la respiració per la boca provoca en els nens canvis en el desenvolupament dels ossos facials i una mala oclusió (la boca no tanca de manera apropiada pel mal alineament de les dents). Entre altres canvis, la mandíbula i el maxil·lar roten cap enrere i cap avall, i existeix una tendència d’inclinació labial de les dents anterosuperiors. El problema és que tancar malament la boca provoca problemes a escala del múscul de la masticació, del coll i fins i tot és la causa de moltes cefalees en els adults.
Segons l’enquesta de salut oral del 2020 duta a terme per la revista de l'Il·lustre Consell General de Col·legis d’Odontòlegs i Estomatòlegs d’Espanya, més d’un 50% dels nens de 12 anys pateix una mala oclusió des de lleu fins a aguda.
Quant als adults, també modifiquem la nostra postura si respirem habitualment per la boca: dobleguem el coll cap endavant i canviem la posició del cap i del coll per adaptar l’angle de la faringe i facilitar l’entrada d’aire a la boca. Miri’s al mirall i ho podrà comprovar.
Si a hores d'ara no està convençut dels avantatges de respirar pel nas, provi de relaxar-se. Notarà que respira pel nas d’una forma natural i necessitarà forçar-se per respirar per la boca. Respecte de respirar per la boca podríem dir allò d'«utilitzar només en cas d’emergència», com la boca d’incendis contra el foc.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al protal TheConversation.com.