El Departament de Salut preveu 361.033.074 euros per preparar el sistema sanitari per a una «possible segona onada» de la pandèmia del coronavirus. És una xifra que ha donat la titular de Salut, Alba Vergés, en la intervenció a la Comissió d'Economia i Hisenda.
Les principals despeses que preveuen són la compra d'activitat extraordinària per la Covid-19, amb un increment de personal assistencial; inversions en equipaments i per al Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya —SISCAT— i el desplegament de dispositius per atendre els pacients amb coronavirus, així com un estoc per a quatre mesos de material de protecció (61 MEUR).
Les mesures fins ara per reforçar el sistema de vigilància epidemiològica han costat 24,5 MEUR.
L'impacte econòmic del coronavirus
La consellera ha repassat aquest dimecres les principals xifres de l'impacte econòmic de la Covid-19 sobre el sistema sanitari en els darrers mesos, en una compareixença amb el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès.
El Govern ha xifrat en 1.742 MEUR aproximadament el sobrecost pel coronavirus en despesa directa destinat al sistema sanitari i els serveis socials.
El coronavirus ha obligat a reorganitzar l'atenció sanitària. L'increment dels recursos mitjançant la compra de serveis sanitaris per respondre a l'emergència sanitària de la Covid-19 ha estat de 846.718.126 euros. 411 MEUR han estat per incrementar el personal.
En aquests més de 846 MEUR, s'inclou l'activitat de l'Institut Català de la Salut, els hospitals del SISCAT —formen part de la xarxa pública— i dels hospitals privats, que van passar sota la coordinació del Servei Català de la Salut (CatSalut). Preguntada pels grups, la consellera ha respost que l'1,6% d'aquests més de 846 MEUR han estat per als centres privats, uns 14 MEUR.
A part, la compensació extra per als professionals sanitaris que va anunciar el Govern el juny s'eleva en total a 126 MEUR.
Diversos apartats importants
Un altre apartat important és el de Programes de recuperació i compensació del sobrecost de l'activitat no Covid-19, amb un impacte econòmic de 233 MEUR. Així per exemple, la neteja extraordinària per poder recuperar aquesta activitat o les proves PCR que s'han de fer als pacients per assegurar-se que no tenen el virus.
La reorganització assistencial davant de l'emergència sanitària també ha transformat els equipaments, sobretot durant l'impacte més virulent de la pandèmia. Habilitar els espais dels hospitals ha tingut un cost de més de 51,5 MEUR.
El conjunt dels hospitals a Catalunya, que van esgarrapar espais d'on fos per atendre els pacients que hi arribaven per ingressar, van passar de tenir 600 llits d'Unitats de Cures Intensives (UCI) com a capacitat basal a un màxim de 2.081, més del triple. A més, de 12.000 llits convencionals van arribar als 20.000.
Els 11 pavellons salut que es van habilitar a Catalunya per atendre pacients amb Covid-19 -la majoria propers als centres sanitaris- i els 63 hotels per a pacients i professionals sanitaris han tingut un cost de 12 MEUR.
19,5 MEUS en mesures a les residències
A les residències, de les quals el Departament de Salut va assumir la coordinació a principis d'abril, les mesures adoptades tenen un cost és de 19,5 MEUR. Aquí s'inclou l'atenció directa a les persones de les residències per part de la primària; les proves PCR; mesures de desinfecció i sectorització dels centres; garantir el nombre necessari de professionals de cura i atenció social i una persona de referència i coordinació a cada centre i el trasllat de residents a altres espais per garantir-ne la seguretat i l'aïllament.
En salut pública, les mesures adoptades per reforçar el sistema de vigilància epidemiològica han tingut un cost de 24,5 MEUR, segons ha exposat Vergés. Això inclou la redistribució de personal d'altres unitats i contractes de reforç de professionals sanitaris (primera fase); el Programa per a l'estudi epidemiològic dels casos amb la Covid-19 i dels seus contactes per un períodes de dos anys, amb la incorporació de 108 professionals (segona fase); la creació d'un 'call center' per seguir els contactes dels casos positius per part del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i el sistema d'informació pel seguiment digital dels casos i contactes.
En les darreres setmanes, amb l'augment de contagis sobretot al Segrià i a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona, el nombre de rastrejadors —qui busca els contactes de les persones amb la Covid-19— i de qui fa el seguiment d'aquests contactes ha estat molt discutit, ja que experts i responsables municipals han reclamat que s'augmentin de forma substancial i que es reforci més el sistema de vigilància epidemiològica.
Els grups parlamentaris han insistit a demanar en quina situació es troba el contracte amb Ferrovial per fer el seguiment dels contactes dels casos de coronavirus. La consellera, que assegura reiteradament que quan va començar el desconfinament no hi havia alternativa per a aquesta tasca clau i que a principis de juny es va comprometre a buscar-hi alternatives, s'ha limitat a recordar que estan «revalorant tots els circuits» i no ha donat més detalls d'una eventual rescissió d'aquest contracte.
Vergés, a més, ha informat que per reforçar la vacunació de la grip estacional s'adquireixen 230.000 dosis més de les inicialment previstes.
Els nous reptes de Salut
La consellera ha apuntat els reptes immediats i més de fons del sistema català de salut. A curt termini, són la preparació per a una possible segona onada; el desgast i cansament dels professionals; l'atenció a la salut mental de la ciutadania i els professionals; recuperar la capacitat de l'activitat del sistema més enllà de la Covid-19; el reforç de la vigilància epidemiològica; atenció a la població més vulnerable i l'abordatge de les necessitats de salut i social generades per la pandèmia.
A mitjà i llarg termini, Salut planteja com a reptes millorar el finançament del sistema; accelerar les reformes pendents; reforçar la salut pública; incorporar de manera estable les innovacions desenvolupades durant la crisi; el desplegament intensiu de l'atenció domiciliària i el desplegament d'un nou model d'atenció a les residències, entre altres.
El Govern ha subratllat que el sistema sanitari català està infrafinançat —millorar el sistema de finançament és una llarguíssima reivindicació a l'Estat—. Vergés ha respost d'aquesta manera davant les crítiques del grup del PSC-Units per Avançar sobre un pressupost insuficient per afrontar una pandèmia: «Hi estem tant d'acord (...) Tota la raó. Volem recursos per fer pressupostos».