Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Diverses persones passejant amb mascareta per Lleida el 5 de juliol de 2020

Salut reconeix el seu gran error amb el brot de Lleida

Vergés confirma que es prendran mesures restrictives a Barcelona però no les detalla

Diverses persones passejant amb mascareta per Lleida el 5 de juliol de 2020
S'ha reforçat la plantilla de l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb treballadors de la Vall d'Hebron de Barcelona | ACN

El coordinador de la Unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha admès aquest dijous que les autoritats sanitàries van arribar «una mica tard» a l'hora de detectar i abordar el  brot de coronavirus a Lleida, però han millorat en agilitat en el brot de L'Hospitalet de Llobregat.

Pel que fa al brot de Lleida, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ha reforçat part de la plantilla de l'hospital Arnau de Vilanova. D'altra banda, Vergés ha confirmat que es prendran algunes mesures restrictives  a la ciutat de Barcelona per abordar els rebrots, però no ha volgut concretar-les fins que no s'hagin decidit.

Salut preveu dedicar almenys 500 'gestors covid' per buscar contactes de casos sospitosos

El Departament de Salut preveu dedicar almenys 500 'gestors covid' per buscar contactes dels casos sospitosos del coronavirus. Aquests professionals, de perfil administratiu i d'atenció ciutadana, estaran presents als mateixos CAP  i s'entrevistaran amb els casos sospitosos just després que aquests s'hagin visitat amb el metge de capçalera, abans de tenir el resultat de la PCR. Immediatament recollirà una llista amb possibles contactes, que s'inclouran en una base de dades i ja seran avisats. Aquestes 500 persones se sumen a les 180 que ja formen la xarxa de vigilància, i que es dediquen a buscar la connexió i l'origen dels brots, i a les 120 que fan trucades de seguiment de contactes, els anomenats 'scouts'.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha volgut remarcar que aquesta planificació és «escalable» segons la intensitat de la pandèmia en cada zona. Així, per exemple, els tècnics del 'call center', uns 120 actualment, fan unes  1.700 trucades diàries i han gestionat uns 13.000 contactes, però es podrien ampliar fins a 900 treballadors, anomenats 'scouts', en cas de necessitat i arribar a seguir uns 1.500 casos nous cada dia. La seva funció serà trucar el primer dia, al cap d'una setmana i al cap de dues setmanes, als contactes sospitosos i als casos confirmats.

En canvi, els 'gestors covid', que sortiran dels mateixos equips d'atenció primària o seran contractats fora, seran els encarregats de recopilar de primera mà les dades dels possibles contactes dels casos sospitosos. L'objectiu és reduir al màxim el temps entre la detecció del possible cas i l'aïllament dels possibles contactes i també descarregar de feina de seguiment al personal sanitari.

  

  

Salut també demanarà ajuda als ajuntaments  per fer seguiment dels possibles casos en aquells barris més afectats o si hi ha contactes difícils de trobar o que tenen dificultats idiomàtiques o informàtiques. A banda, els 80 rastrejadors inicials del Servei de Vigilància Epidemiològica s'han reforçat amb 50 professionals traslladats d'altres serveis i es preveuen fins a 115 incorporacions més, el 75% de les quals ja ho han fet.