No hi ha cap mena de dubte que el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat a les eleccions del mes de febrer serà Miquel Iceta. El primer secretari socialista vol continuar i serà el cap de cartell socialista per tercera vegada consecutiva, després d'haver-ho estat ja en els comicis de 2015 i els de 2017. Val a dir, però, que en els darrers mesos la rumorologia ho havia posat en dubte: el fet que el secretari d'organització del PSC i ministre de Sanitat, Salvador Illa, acaparés tanta atenció mediàtica durant la pandèmia va fer que les seves valoracions en estudis demoscòpics pugessin com l'escuma.
Certament, Illa és dels ministres espanyols més ben valorats i una figura en claríssim auge a les files dels socialistes catalans, però aquesta posició privilegiada no ha generat cap dubte al PSC. Més enllà d'algunes veus puntuals, el debat sobre si el cap de llista havia de ser Iceta o Illa no s'ha produït a les bambolines del partit i el primer secretari tornarà a repetir el proper mes de febrer.
Illa, una aposta de futur
Ara bé, aquesta aposta per Iceta no treu que el futur de Salvador Illa sigui totalment prometedor. L'actual ministre de Sanitat sembla cridat a ser el relleu de Miquel Iceta quan decideixi posar punt final al seu lideratge dels socialistes catalans, que va assumir l'estiu de 2014. Salvador Illa, per tant, és un nom de futur per al PSC en el mitjà-llarg termini: caldrà veure, però, quan es materialitza el canvi. Iceta manté la idea de presentar-se al proper congrés del partit, però des de les eleccions fins que es convoqui poden passar mesos i els socialistes catalans podrien apostar per un relleu en el lideratge.
En tot cas, Salvador Illa sembla cridat a ocupar una posició destacada en els propers anys al PSC. La valoració de la seva figura era un al·licient per apostar per ell com a candidat, però els socialistes han estat hàbils mantenint Iceta: conserven Illa en una posició còmoda i que ja domina amb enteresa malgrat les dificultats sorgides per la pandèmia, i alhora no 'cremen' la seva carta com a candidat a la Generalitat, esperant una ocasió futura quan el PSC ja hagi consolidat la posició en creixement que li pronostiquen les enquestes.